A pesar que han passat onze anys, hi ha algú que no vol que la veritat del misteri surti a la llum: què va enfonsar el pesquer bretó Bugaled Breizh en la mar entre Bretanya i Cornualla?

Quan el passat 14 de maig els jutges de Roazon han tancat el dossier definitiu sense concretar a cap culpable, han mostrat el seu empipament els familiars de les cinc tripulacions perdudes al costat del vapor. “Els jutges han enfonsat per segona vegada el vaixell i els mariners”, ha dit l'advocat Christian Bergot. Thierry Le Métayer, fill del mecànic de Bugaled Breizh, s'ha llançat sobre la mar. Hauran d'anar a Europa a la recerca de la veritat, perquè creuen que França els oculta.

Bugaled Breizh (Els nens de Bretanya en bretó) era un de ròssec de la localitat de Loktudi. El 15 de gener de 2014 transportava a cinc homes en carpanell: Equip: Yves Gloaguen, Georges Lemétayer, Pascal Le Floch, Patrick Gloaguen i Eric Guillamet. Va ser devorat per la mar en 37 segons, arrossegat per una tremenda força per sota del vapor.Què?

Els dies anteriors s'havien refugiat en el port de Newlyn, a Cornualla, fugint de la tempesta. Quan es va calmar, es van embarcar de nou. Quan tot semblava tranquil, es va enfonsar a les 12.30 del migdia, en tot just mig minut.

El vapor Eridan va ser l'encarregat d'avisar a la Policia de la trucada d'emergència. Una hora més tard, un helicòpter de la Royal Navy britànica va recollir dos cossos en un vol procedent de Londres cap a Londres. També es van veure dos o tres bots de rescat en l'aigua, però buits. Cinc mesos després, Bugaled Breizh va ser tret de la mar. Des de llavors està abandonat en un racó de la base militar de Brest.

“Des d'aquells dies fins avui –diuen les associacions que custodien la memòria de les tripulacions de Bugaled Breizh- s'ha parlat de tot per a explicar l'enfonsament del vapor, al revés com una cosa, però mai s'ha explicat la veritat. En aquests anys la justícia no ha aconseguit o no ha volgut trobar responsabilitats i nomenar clarament els culpables”.

El fet que el vaixell encadenés en el fons de la mar les xarxes que arrossegava el vapor es va descartar aviat: l'embarcació es va enfonsar massa ràpidament. També es va parlar d'un xoc amb un vaixell de càrrega gegant i del sospitós, el paquebot filipí Seattle-Trader. Mentida, no va trigar a veure's que es tractava d'un estratagema per a enganyar els investigadors.

Des del principi es va esmentar la hipòtesi del submarí nuclear. Els cables de les xarxes de Bugaled Breizh tenien restes de titani del material que porten en la pell els submarins atòmics. Els dies de l'accident es van produir diverses maniobres de vaixells, submarins i avions de l'OTAN que es trobaven en la zona. En 2007, tres jutges d'Oriante (Lorient) van declarar que l'explicació més versemblant de l'accident va ser que el submarí va atropellar a la xarxa de pescadors.

Però des de llavors, les autoritats parisenques han retirat el dossier de les mans dels tres jutges. Els familiars van denunciar que el fiscal no volia investigar la principal hipòtesi. Les revistes grogues van començar a obrir pistes falses per a ocultar la hipòtesi més versemblant.

“Secret Défense”

Els afins dels mariners han denunciat l'escàndol i han intentat mantenir viva la recerca amb el documental “The silent killer” (L'assassí silenciós). El fill d'una de les cinc tripulacions va enfervorir per a això al cineasta Jacques Losey.

La pel·lícula s'ha projectat al mig centenar de llocs, enfront de milers d'espectadors. “En totes les actuacions –diu Losey- els espectadors es queden sorpresos en veure com s'han seguit tantes pistes falses. S'afligeixen. Se'ls plantegen veritables i profundes preguntes sobre el funcionament de la nostra democràcia, sobre el sistema judicial...”.

També s'ha intentat entaular un diàleg amb els polítics. Tant amb els de Bretanya com amb els de París. La pel·lícula va ser presentada al Senat l'any 2013. L'any 2007, la ministra de Defensa, Michelle Alliot-Marie, de Donibane, no va aconseguir cap èxit de vendes. Quan ho van substituir pel bretó Jean-Yves Le Drian esperaven que aquest es compadís dels seus compatriotes. “Va ser gairebé pitjor amb això. (...) Tenen el mateix argument: aquí teniu tota la documentació necessària. Per tant, aquí no hi ha res a veure, aneu a casa...”.

Els membres de SOS Bugaled Breizh acaben la reunió en tots els llocs on s'exhibeix la pel·lícula de la manera següent: “Si algun de vosaltres sap o ha sentit parlar d'aquest naufragi, si us plau que ens ho digui. Sigui civil o militar, que escolti la seva consciència i que ens conti el que ha passat. Tenim dret a saber-ho”.

En una d'elles va succeir una cosa extraordinària. L'accident va continuar amb gran atenció en la localitat de Newlyn, a Cornualla, on els bretons van ser convidats a exhibir la pel·lícula “The silent killer”. L'escena que va tenir lloc al març de 2013 en Newlyn es pot veure en Youtube: encadenat en xarxes, el comandant del submarí atòmic HMS Turbulent estava en la sessió, incognito, que es creu que va portar al fons a Bugaled Breizh.

A la sala, poblada per pescadors i equips de socors, el comandant Andrew Cole estava en la part posterior. Reconeixent a algú, Michel Douce, l'armador del vapor extraviat, patró dels cinc obrers, es va acostar a ell i li va convidar a conèixer la veritat. Uns mesos abans el seu advocat havia demanat als jutges francesos que interroguessin al comandant Col·le, que havia estat informat per fonts de l'exèrcit britànic que el dia de l'accident circulava en les proximitats d'HMS Turbulent Cap Lizard.

Andrew Cole li li diu a Douce, davant de la cambra, que sent que el vapor se li ha enfonsat, però que ell no va tenir res a veure. Què va sentir el comandant Col·le la necessitat d'explicar-se en públic quan els militars que li envoltaven han donat totes les explicacions i tenen les portes tancades? Per a justificar-se, per a expressar que se sent només...

Els de SOS Bugaled Breizhe continuaran buscant una veritat convincent entre els incògnites. Si avui no és demà algun mariner o socorrista té la certesa que comptarà la dada definitiva que sap. Com estan segurs que els militars de l'OTAN els oculten la veritat. Els testimonis s'han trobat una vegada i una altra amb diverses informacions que han estat desmentides pels militars.

Però la història també té una sorpresa per als bascos. Anne Kayanakis, procuradora del tribunal de Kenper que en 2007 va demanar l'aixecament del dossier, va ser detinguda. En 2010, quan Jon Anza va desaparèixer de Baiona en direcció a Tolosa (Occitània), Kayanakis era el procurador en Baiona. Pregunta a la família de Jon Anza.