Vaga de totes va començar la seva marxa llançant a l'aire la pregunta “T'imagines una vaga de tots?” i “Com faries la vaga?”. Des que es constituís a principis de 2014 en la plaça de Catalunya de Barcelona, centenars de dones de diferents trajectòries polítiques, laborals i personals s'han unit als carrers de ciutats, pobles i barris dels Països Catalans. Des de l'economia feminista, el punt de partida era criticar la concepció clàssica del treball i qüestionar la vaga general tradicional, però els objectius i plantejaments han anat canviant i completant-se a mesura que el moviment es va conformant.
El passat 19 de maig es va celebrar la jornada de vaga de Vaga de totes o Denok, en la qual una infinitat de dones van omplir d'activitats pobles, ciutats i barris. Malgrat la data concreta de la vaga, els participants subratllen la importància del procés, que s'ha convertit en una iniciativa per a la reflexió, el qüestionament de l'ordre actual i el foment de la transformació contínua. Diuen que en aquests mesos s'han creat moltes noves formes d'aliança, de lluita i de reivindicació.
Igual que molts altres moviments, aquest va partir d'una necessitat. Enfront de les mesures i decisions socials, polítiques i econòmiques actuals que atempten contra els drets, la dignitat i la llibertat de les dones, la idea de recuperar la vaga com a eina de lluita es va estendre en diferents àmbits feministes de Barcelona. Tal com afirma Irene Esteban Molina, membre de la Vaga de totes de València, aquesta iniciativa pretén “qüestionar el model clàssic de vaga general, plantejant la mateixa vaga més enllà de la mera paralització de la producció i abastant molts aspectes que fins ara han estat invisibles”. Aquest moviment critica el model de vaga que s'ha donat fins ara, ja que el treballador assalariat ha estat sempre el subjecte polític únic o principal, deixant de costat els treballs que històricament han realitzat les dones i que són necessaris per al sosteniment de la vida. Denúncia que partits polítics, sindicats i moviments ciutadans han oblidat la realitat de moltes dones, posant l'economia formal en el centre de la societat.
Cristina Arnal Saenz, membre del comitè del barri barceloní de Gràcia, afirma que és necessària una crítica feminista del treball, perquè avui dia només es consideren accions remunerades, desenvolupades en l'àmbit públic i relacionades amb l'acumulació capitalista. En la seva opinió, cal deixar de plantejar el treball productiu i el treball reproductiu com dues esferes separades i dicotòmiques, i entendre que sense el treball reproductiu que sustenta la vida, el treball productiu és impossible. A més de visibilitzar i valorar les cures que històricament han realitzat les dones, ha destacat la importància d'una vaga en la qual les dones, els aturats, els autònoms, els treballadors sexuals, els immigrants, els jubilats, els treballadors de la llar, i tot aquell que fins ara no ha tingut veu, sigui protagonista i subjecte actiu.
Les primeres assemblees obertes es van celebrar a Barcelona, però el moviment ha viscut un procés de descentralització. Les assemblees obertes del comitè general de vaga se celebraven cada quinze dies a Barcelona, però amb el temps s'han anat creant nombrosos comitès i grups en diferents zones dels Països Catalans. Una de les reivindicacions de Vaga de Totes és adaptar les formes de lluita i els plantejaments polítics a cada realitat i s'ha plantejat des del principi com una iniciativa oberta i flexible. Per això, cada grup ha posat en marxa el treball des de les necessitats identificades en el seu entorn. Els comitès de vaga s'han format a València, diferents barris de Barcelona, Mallorca, Castelló, Pallars, Sant Cugat, Bages Moières i Girona, entre altres.
Arnal Sáenz parla del procés de descentralització, subratllant la importància de l'horitzontalitat i de les múltiples formes de lluita: “en el model de vaga general que segueix als patrons androcèntrics moltes persones no troben la seva manera de lluitar i un dels nostres objectius és crear una mobilització que permeti a cada dona, des de la seva situació i posició, sumar-se a la lluita. Per això, ens semblava absurd que hi hagués una única comissió de vaga general, en lloc d'això, desenvolupem un model d'organització multi-node aliat”. En l'actualitat, a més de les comissions dels pobles i barris, existeix un grup de coordinació que es reuneix setmanalment; també hi ha un equip de comunicació, encarregat de la difusió dels continguts i organitzador d'activitats.
Al llarg d'aquests mesos s'han realitzat nombroses activitats en barris, pobles i ciutats, però es pot dir que el procés ha estat marcat per tres dates: 22 d'octubre de 2014, 6, 7 i 8 de març i 19 de maig de 2015. En un principi, el dia de la vaga general es va fixar per al 22 de novembre, però en veure que hi havia poca força i no es va aconseguir cap suport sindical i legal, es va convertir en un dia de lluita. Aquest dia es van dur a terme tot tipus d'activitats, des del matí es van tallar les carreteres principals d'accés a Barcelona, es van concentrar davant el mercat de Vilanova i la Geltrú i van informar els veïns de Vaga de Totes, els balcons de les cases que es van omplir de davantals en el barri del Poblenou de Barcelona, etc. A més, milers d'estudiants d'instituts i universitats van realitzar el desallotjament de les seves aules i es van manifestar contra la LOMCE, mentre que la plataforma a favor del transport públic va fer una crida massiva per a no pagar el servei de metro, congregant al carrer diferents lluites. En fosquejar, milers de dones de diferents procedències, situacions i recorreguts van protagonitzar una manifestació multitudinària i revolucionària. Durant la marxa es van dur a terme diverses activitats i ocupacions, entre elles esglésies, hotels, bancs, botigues d'estètica i roba, i van assenyalar als responsables de la preservació del sistema patriarcal i capitalista.
Amb motiu del 8 de març, dia internacional de les dones, es van realitzar nombroses convocatòries per a sortir al carrer els dies 6, 7 i 8 de març, com a treball de la vaga de maig. Per exemple, la comissió Poble Sec-Raval de Barcelona va realitzar un cercaviles reivindicatiu i desobedient i una acció directa enfront de la Filmoteca de Barcelona; en el barri de Gràcia es va organitzar un recorregut i un menjar popular sobre dones que han tingut rellevància en el barri; el comitè de Vallès va preparar una Trivial feminista en la plaça del Sabadell i una nit translántica amb Gurva armar un sarau -Totn-Veus-T-T-T-T-T-la.
El plantejament d'una vaga de tots, sent una idea molt abstracta, ha generat moltes dificultats des del principi. La diversitat abans citada ha estat sempre valorada positivament pels organitzadors, però Irene Esteban Molina ha assenyalat que “el temps i l'agenda política han limitat molt el desenvolupament del procés i ens ha costat molt arribar a algunes dones, perquè sempre han estat fora dels àmbits de lluita”, així com que les reivindicacions de la Vaga General han costat fusionar-se amb els clàssics patrons de lluita tan interioritzats: “Per això, cada grup i cada dona ha creat les seves reivindicacions i accions des de les seves pròpies possibilitats i necessitats. Es pot dir que hem desenvolupat noves fórmules de lluita des del dia a dia i des de la nostra capacitat creativa, trencant patrons clàssics”, subratlla Esteban Molina.
A més de l'anterior, hi ha hagut moltes dificultats per a convocar una vaga amb suport sindical i legal, ja que no s'ha aconseguit cap sindicat que se sumi legalment a la vaga de tots: “Això no ens sorprèn molt, ja que pot ser un reflex de les resistències que es produeixen en intentar trencar els patrons clàssics”, diu Arnal Saenz. Per aquest motiu, i perquè no totes les reivindicacions del subjecte polític que planteja Vaga de totes estan recollides en una vaga general, el 19 de maig es va convocar una vaga de consum. A més, diversos dies abans de la jornada de vaga es van dur a terme tot tipus d'actes en pobles, ciutats i barris, i per a acabar el dia es va dur a terme una manifestació creativa, revolucionària i massiva a Barcelona.
Vaga de Totes es planteja com una iniciativa i un procés que, a pesar que el dia d'avui és fort per al 19 de maig, posarà en dubte el sistema capitalista i patriarcal i continuarà fent crítica al mercat laboral. Segons Esteban Molina: “Valorem molt positivament el 19, però aquí no ha acabat res, ara hem de continuar reunint en assemblees per a decidir quin camí vol prendre cadascun. Ens queda molta feina fins a aconseguir una autèntica Vaga de totes que tingui la lògica de la vaga de tots”.
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]