Entre la LOMCE i Heziberri, els pares heu pres el protagonisme. El Govern Basc ha decidit realitzar el diagnòstic de 3r de primària (8-9 anys) en 30 centres educatius de la CAB i han cridat els pares a plantar-se.

Sí, enguany són proves pilot, fetes d'amagat, i a partir del pròxim curs la intenció és posar-les en marxa en totes les escoles. Des del principi ens hem posicionat en contra de la LOMCE i portem dos anys donant conferències en els centres, primer sobre la LOMCE, ara sobre Heziberri. Els pares sempre ens han preguntat: “I què podem fer nosaltres?”. Per a estar tranquils, els responem que els farem propostes, i ara els hem plantejat una mesura concreta: no fer l'examen, perquè és una aplicació clara de la LOMCE i posa potes enlaire el sistema d'avaluació fins ara (l'examen no té cap justificació i els canvis que es fan en l'educació requereixen una justificació raonada). No té efectes acadèmics per als fills, per la qual cosa creiem que podem demanar-los això als pares i mares i que és una manera de manifestar-nos que estan en contra de la LOMCE i Heziberri, perquè en les reunions anteriors hem vist en els pares el desig de fer alguna cosa. La nostra labor ha estat tractar de tranquil·litzar-nos, aclarir-li que no tindrà cap efecte per als seus fills. Som els pares i mares els que hem de fer això perquè si ens plantem, el professorat o les direccions poden tenir conseqüències, però també hem demanat el suport dels centres educatius i dels consells escolars.

Heu pensat alguna altra acció concreta de cara al futur?

El curs que ve es posarà en marxa Heziberri i anirem plantejant coses noves. Per exemple, tenim clar que en les hores de classe no cal donar religió, ni l'assignatura alternativa de Valors que fa possible l'assignatura de Religió, i en aquest sentit farem una proposta més endavant.

No esteu satisfets amb el pla Heziberri que ha presentat el Govern Basc. Critiquen que no es garanteix la distribució equitativa dels alumnes.

Heziberri no diu res sobre la responsabilitat que han de tenir les diferents xarxes a l'hora de rebre als alumnes, i si tenim alumnes de diferents tipus, les xarxes han de tenir una responsabilitat compartida. Les dades indiquen que els alumnes amb necessitats especials, els becaris (de famílies amb menor nivell socioeconòmic) i els fills i filles d'immigrants estan principalment en la xarxa pública, seguits de l'escola cristiana i els centres amb menor número. Demanem una distribució més equilibrada, i això no és un debat educatiu, sinó de tota la societat: s'hauria de fer un diagnòstic escolar i local i posar el tema damunt de la taula als pobles (amb la participació dels centres escolars i l'ajuntament), perquè es comparteixi adequadament la responsabilitat d'acollir a tots els alumnes i alumnes. Cal acabar els guetos i, al mateix temps, les escoles que acullen nens amb necessitats especials han de tenir més recursos per a donar una resposta adequada.

Heziberri mantindrà els models lingüístics (A, B, D). Ni tan sols ho heu vist bé.

Sempre hem dit que cal superar els models lingüístics, perquè els models A són guetos, generalment de fills de famílies de baix nivell socioeconòmic, i els posem un nou obstacle lingüísticament. Cada centre ha d'establir el seu propi projecte lingüístic, ja que és el centre qui millor coneix el tipus d'alumnat i les seves necessitats i en funció d'això decideix el pla, per a garantir que en finalitzar l'ensenyament obligatori tots els alumnes i alumnes siguin bilingües. Per exemple, en els llocs on el bilingüisme té problemes no es pot plantejar una tercera llengua, perquè en primer lloc caldrà garantir que tots els alumnes tinguin un bon nivell de basc. Per a aconseguir aquest objectiu cal dotar al centre dels recursos necessaris.

El següent pas d'Heziberri serà l'elaboració d'una nova Llei de l'Escola Basca. A més de la xarxa pública, l'objectiu és integrar en la llei la xarxa concertada.

Tenim la Llei de l'Escola Pública de 1993 i el Departament d'Educació ha plantejat ara una llei per a tot el sistema educatiu. La xarxa concertada ha manifestat la seva intenció de revisar el concepte de publicitat, al·legant que es tracta d'un servei públic. Però una cosa és donar servei públic i una altra ser públic; el taxi dona servei públic, però no és públic… En altres àmbits ho veiem clar, a ningú se li ocorre demanar la targeta d'assegurança mèdica privada IMQ com a dret de salut pública, però en educació no sé per què cal qüestionar què és públic i què no. Nosaltres ho tenim molt clar: és la xarxa pública la que acull a tots els alumnes i la que és laica. Les xarxes concertades no poden seguir com fins ara, amb total autonomia per a fer el que vulguin i sense cap responsabilitat per a acollir als alumnes que ho necessitin, i al mateix temps demanden un major finançament, sobretot tenint en compte les necessitats que tenim en aquests moments en la xarxa pública. O tots juguem el mateix partit, igualem les regles de joc o no hi ha joc. Cal recordar que la CAB és la xarxa pública més petita del País Basc (50% dels centres), i no cal dir que la tingui respecte als països europeus.

Té suficient pes la representació dels pares en els centres educatius?

Els pares participen de dues maneres. D'una banda, a través del Consell Escolar, i per un altre, a través de les Associacions de Pares i Mares i de projectes concrets impulsats per ells (o el centre). La nostra representació en el consell escolar és bona, la meitat som pares i mares en Primària, i en Secundària entra la participació de l'alumnat i baixa la dels pares i mares, però és lògic i ens sembla bé. El problema és que sovint la normativa és molt rígida, que des del Departament d'Educació venen plantejaments molt tancats i que hi ha poques possibilitats de fer altres propostes. Considerem que el Departament hauria de ser més flexible perquè existeixi una participació real i que el propi centre pugui dur a terme els projectes que vulgui. Hem de perdre la por al Departament d'Educació, l'escola ha de tenir autonomia per a decidir què vol fer i, en aquest sentit, l'escola pública necessita un marc real per a desenvolupar l'autonomia dels centres. En la participació hi ha molts nivells, des de la recollida d'informació fins a la capacitat de decisió, i hem vist que com més alt sigui el nivell de participació dels pares i mares, millors són els resultats que obtenen els alumnes i alumnes. Per això, cal promoure la participació real dels pares en les decisions importants; a Finlàndia, per exemple, els pares tenen l'oportunitat de participar en el currículum.

A més de treballar en consells escolars, també treballeu en associacions de pares i mares.

És l'AMPA la que fa de pont entre l'escola i l'entorn. Per exemple, quan venen nous alumnes, s'encarrega de rebre a la família, juntament amb la direcció. També organitzem escoles de pares i mares, xarxes socials, educació emocional… Les associacions de pares i mares fan un munt de treball, però no es dona a conèixer, i és important difondre-ho i compartir-ho, per això hem organitzat jornades, hem donat premis a les bones pràctiques i s'han recollit en fullets els projectes impulsats pels propis pares i mares en els centres educatius. En funció de les necessitats del centre fan una gran feina per a treballar la ciència, la convivència, la multiculturalitat, el basc… i és important compartir-lo amb els altres.

Heu denunciat la falta d'infraestructura.

Tenim entre cinc i sis anys de retard en les obres i hi ha grans necessitats en els centres educatius per a la construcció d'edificis o la reforma dels existents. Estem realitzant un diagnòstic i tenim de tot: alumnes en barracons, molts patis que necessiten aparcar, reformes…

També han criticat que els llibres de text hagin de ser pagats en part pels pares.

El Govern Basc té en marxa un programa solidari de gestió de llibres de text: el centre compra llibres per a quatre anys; el Departament d'Educació paga el 75% del cost i la família el 25%. Pensem que els llibres haurien de ser gratis, perquè és un material curricular, però veiem que els llibres no són dels alumnes, sinó de l'escola, i que els llibres els cuidi l'alumnat a través d'un projecte solidari, perquè després els utilitzarà un altre. La qüestió és que fa temps que reivindiquem fer un pas cap al material digital i hem demanat al Departament un pla de digitalització per a l'escola pública, la qual cosa faríem en col·laboració: com dur a terme la transició dels llibres als materials digitals, quins són els suports digitals més adequats, com es finançaran… La digitalització és clau per a no quedar enrere.

Enguany la festa de l'escola pública se celebrarà a Elgoibar. “El col·legi local és el reflex de l'escola pública: fa una gran feina per a euskaldunizar a l'alumnat, és una escola diversa, molt participativa i innovadora (treballen per projectes)”.