Dret a la resistència pacífica
A Vitòria-Gasteiz, el dia 18 va viure una nova experiència de muralla popular. La protesta consistia a respondre a una situació injusta a través de la resistència pacífica i la desobediència civil. Respondre a les “Tot és ETA” que l'Estat espanyol va establir en la dècada passada i a les seves conseqüències amb les visions i estratègies actuals. Això és ara i pot ser més que això en el futur.
En l'anàlisi de la de Vitòria-Gasteiz la clau és la paraula ‘resposta’, que en definitiva, és la que estan duent a terme els joves condemnats tan brutal i injustament, respondre a les penes de presó dels anys que s'han imposat per la seva activitat política. Respon a l'Audiència Nacional, respon a l'estratègia repressiva d'Espanya en la mentida i la tortura.
Per això és curiós llegir títols com: “L'esquerra abertzale desafia a l'Ertzaintza amb un altre mur popular” (Deia, 18 de maig). En el cas que hi hagi desafiament en aquest acte bàsicament de protesta, els joves de les muralles populars desafien a l'Audiència Nacional, a l'Estat i no a l'Ertzaintza.Per descomptat, com l'Ertzaintza és policia de l'Estat en aquest cas, la situació se li complica, igual que al Govern Basc que la mana, també se li complica. Les contradiccions afloren més clarament.
O no és una contradicció que un policia que no s'identifica amb l'estratègia d'il·legalització de l'Estat compleixi el mandat de l'Audiència Nacional? Es tracta d'un estudi per a un altre capítol, però hi ha formes i formes i la violència “proporcional” empleada a Vitòria no mostra la millor cara de l'Ertzaintza. Què seria “no proporcional”?
El càstig a aquests joves és una qüestió de drets humans en la mesura en què afecti els drets civils. El dret a la participació política és clarament vulnerat per les penes de l'Audiència Nacional, malgrat la benedicció del Tribunal Constitucional. I hi ha una gran majoria de la societat basca en contra de la doctrina “tot és ETA”.
Cal recordar una vegada i una altra: Les persones només estan sent castigades per ser de Segi, HB o Batasuna; no per fumar un cotxe, fer estralls als carrers o col·laborar amb etarres… no, només per pertànyer a aquestes organitzacions. Des del punt de vista dels drets humans, és vergonyós llegir la sentència de l'última condemna: Les reunions de Segi, els adhesius i els cartells de Jarrai i Segi porten als joves a la presó durant sis anys.
El PNB ja va mostrar des del principi la seva oposició a l'estratègia “tot és ETA”. També ha sortit al carrer, al costat de l'esquerra abertzale, en defensa dels drets fonamentals. A l'octubre de 2013 EH Bildu i PNB van escenificar conjuntament en el Parlament Basc un document en el qual demanaven "el respecte als drets civils i polítics".
Els documents de la Secretaria de Pau i Convivència del Govern Basc estan replets de referències als drets humans i en ells es precisa amb claredat que és hora de posar fi a les legislacions d'excepció. També la importància de l'Ertzaintza en el respecte i protecció dels drets humans en el nou temps. Llavors, com es casen aquestes posicions i l'Ertzaintza amb l'execució d'aquestes injustícies de l'Audiència Nacional? Sí, això de la policia integral és el que explica la visió de l'Estat, però com l'explica el Govern des de l'apartat de pau i normalització política? No es pot dir res? El que sí que és denunciable és que en el costat més interessant no diu res.
En l'anàlisi s'equivocarà qui pensi que aquest nou capítol de muralles populars de Vitòria-Gasteiz respon a l'estratègia electoral de l'esquerra abertzale. Aquesta sentència, que va arribar el passat 6 de maig a Madrid, no la va posar l'esquerra abertzale en vespres de la campanya electoral. Però més important que això, aquesta dinàmica de murs populars no és la d'ahir al matí, els sectors juvenils que la impulsen tenen una vida i una estratègia pròpies, fugen de la dinàmica partidista i la seva base és fer front a la injustícia de l'Estat amb una resistència pacífica.
A poc a poc es van guanyant la solidaritat de sectors cada vegada més amplis de la societat basca, i cosa que és més sorprenent, a Espanya també s'han mogut els fils de la solidaritat. Qui podria haver pensat això fa cinc anys?
Loiolako herri harresian atxilotu zituzten Esteban Orbegozo azpeitiarraren eta Beñat Hach Embarek ormaiztegiarraren kontrako epaiketak eta prozesuak eragin dituen gastuei aurre egiten laguntzeko bertso saioa izango da ostiralean, Azpeitiko Gaztetxean. Aitor Bizkarra,... [+]
Alcalá de Henareseko epaitegian izango da 50 lagunen kontrako epaiketa. Bost hilabeteko espetxe zigorra eskatzen dute bakoitzarentzat 2015eko epaiketa batean publiko gisa herri harresia irudikatzeagatik eta gazte auzipetuei babesa emateagatik.
Euskal gazteriaren aurkako Espainiako Estatuaren errepresioaren erdian, 2014ko irailaren 22an, Loiolako Basilikaren eskalinatan Herri Harresia egin genuen, epaiketara aurkeztu ez ziren bost euskal gazteak babesteko asmoz. Bertan izan ziren, beste ehunka herritarren moduan,... [+]
Esteban Orbegozo eta Beñat Hach Embarek zigortzea erabaki du Gipuzkoako Lurralde Auzitegiak, ertzain bat zauritu izana leporatuta. Dirua biltzeko hainbat ekimen antolatuko dituzte.
Donostiako Herri Harresian atxilotutako gazteen abokatuek Espainiako Zigor Kode berriaren arabera gradua jaisteko eskatu zuten, baina Auzitegi Gorenak ukatu egin du eta beraz, sei urteko kondena osotasunean bete beharko dute, espetxean jarraitzen duten bost gazteek.
IV Libre Topaketak egingo dituzte ostiralean eta larunbatean, Donostian, Eleak-Libre mugimenduak antolatuta, Mozal Legea salatu eta Aske Gunean atxilotutako gazteen askatasuna aldarrikatzeko.
Donostiako Askegunean atxilotu zuten Oier Lorente eta lau urteren ostean atera da kartzelatik; Segiko kide izateagatik 6 urteko espetxe zigorra ezarri zion Auzitegi Nazionalak.
Donostiako Askegunean atxilotu zuten Aitor Olaizola eta lau urteren ostean atera da kartzelatik, orotara sei urteko espetxe zigorrarekin ordainduta Segiko kide izatea egotzi izana. Ehunka lagun izan ditu zain Donostiako Alde Zaharrean, ongietorria emateko.
