Les governabilitats de les Juntes Generals d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa estaran, gairebé amb tota seguretat, en mans del PNB. Els jeltzales es mantenen ferms en Bizkaia, entren amb força a Àlaba i guanyen la batalla a Guipúscoa amb EH Bildu. El PNB s'ha imposat en la pugna d'hegemonia entre EH Bildu i el PNB en el Parlament Basc. El número de junteros i junteras de la CAPV és el següent: El PNB té 54, EH Bildu 39, el PSE 21, Podem/Podem 20. Pp 17, Irabazi i Ciutadans (C´s) un. Els dos últims només han obtingut representació a Àlaba. Si tenim en compte les delegacions del passat, els derrotats són el PSE i el pp, el pp, l'únic. L'altre vencedor amb el PNB és Podem, que ha irromput amb força en els tres governs dels territoris històrics.

A Àlaba, el pp ha estat el més votat

El pp ha estat el partit més votat a Àlaba, però el PNB s'ha fet amb un escó més que el pp: El número de junteros jeltzales serà de 13 respecte als 12 populars. Una dada significativa: El pp ha obtingut 35.484 vots en els comicis municipals de Vitòria-Gasteiz, mentre que les Juntes Generals han rebut 34.406 vots. L'efecte Maroto no ha tingut el mateix efecte en l'elecció dels representants dels governs forals. Tot sembla indicar que el mandat del diputat general del pp, Javier D'Andrés, ha finalitzat ja. EH Bildu ha renovat els seus vots i el número de junteros, però no ha aconseguit l'increment que s'esperava. Òbviament, l'aparició de Podem ha reduït el seu desenvolupament factible. Els resultats de Podem Euskadi confirmen la fortalesa d'aquesta nova força.

Amb el jeltzale Ramiro González arriba a Àlaba una nova etapa. No obstant això, el PNB haurà d'arribar a un acord, el joc polític està molt obert. EH Bildu (11 escons), Podem (8) i Irabazi (1) sumen 20. PNB, PSE i C´s, per part seva, han subscrit un total de 19 esmenes. Hi ha una dada destacable: A diferència de Bizkaia i Guipúscoa, les forces Irabazi i C´s han aconseguit entrar en les Juntes Generals. D'altra banda, en la pugna entre l'esquerra i la dreta s'ha obert l'escenari polític. Les actituds del PSE i del pp podrien aportar nous senyals a la política basca, que podrien explicar el camí del pacte amb Madrid per part del PNB.

El PNB, encara més majoritari en Bizkaia

Bizkaia és el territori propi dels jeltzales. Durant l'última dècada Bizkaia ha mantingut l'hegemonia política de la CAB i una vegada més l'electorat ha ratificat la seva hegemonia i centralitat en la política. Unai Rementeria serà el nou diputat general. No obstant això, hi ha una dada significativa: En Bizkaia, l'abstenció s'ha incrementat en 1,5 punts respecte als comicis de fa quatre anys. Al contrari que en els altres tres territoris del sud, la participació de la ciutadania ha descendit respecte al trimestre anterior. El PNB ha obtingut 23 junteros. Ha guanyat un, però ha perdut gairebé 4.000 vots. EH Bildu ha perdut un escó i prop de 15.000 vots. Tal com ha succeït a Àlaba, el camí cap al desenvolupament ha quedat tallat per un moment. Els vots rebuts per Podem han influït, sens dubte, en l'evolució de la coalició sobiranista a Euskadi. La nova força que presideix Iñaki Uriarte ha rebut gairebé 82.000 vots per primera vegada i comptarà amb 6 junteros per a influir en la vida política i social. El PSE ha rebut una pallissa, ha perdut dues junteros i ha perdut gairebé 30.000 vots en la seva terra natal. La irrupció de Podem ha tingut, com es veu, un gran impacte. El del pp ha estat un rotund fracàs. És el partit més perdedor: Ha passat de 8 junteros a 4 junteros, perdent el suport de més de 35.000 ciutadans. Evidentment, el PNB té la vara de comandament assegurada, no obstant això, en lloc dels pactes interterritorials, inclosos els pactes dels municipis, hi ha un espectacle, i també molt interessant, de com exercirà la seva hegemonia en les polítiques amb el PP i el PSE. EH Bildu i el PSE no estaran en les principals decisions de les polítiques de Bizkaia, però han de continuar reivindicant les polítiques d'esquerres. Des del punt de vista de la política d'esquerres, EH Bildu, PSE i Podem compten amb 24 junteros, un més que el PNB, per a dur a terme les seves polítiques d'esquerres. Ser o no una sintonia entre el PNB i el pp serà molt significativa, i també significatiu, veure com el PSE, que es considera un partit d'esquerra, durà a terme la seva política de futur. El futur tant del PSE com del pp no es nota gens fàcil.

Els jeltzales arrabassen l'hegemonia a EH Bildu a Guipúscoa

El PNB ha estat el més destacat de Guipúscoa. Tindrà 18 junteros i junteras, quatre més que fa quatre anys. Ha guanyat 32.000 vots. Markel Olano ha recuperat el càrrec. EH Bildu ha sortit derrotat en la lluita per l'hegemonia amb el PNB. Té 5 junteros i 15.000 vots menys que l'actual partit de la Cambra Baixa. El PSE manté la seva representació. Quant a les pèrdues de vots que ha sofert en la resta de territoris bascos, es pot dir que només ha perdut un juntero, ja que a Guipúscoa ha aconseguit gairebé el mateix nombre de vots. El suport rebut en diversos municipis ha estat ratificat per la Diputació Foral de Guipúscoa per a mostrar-se optimista en aquest territori. Pel que sembla, el resultat de Podem ha tingut una major incidència en el PSE que en l'EH Bildu. El pp ha estat el gran perdedor de Guipúscoa, amb quatre junteros, i s'ha quedat amb un. Ha perdut gairebé 25.000 vots. A l'ésser el partit que dirigeix el Govern de l'Estat, el PP ha passat a tenir una força marginal. Des del punt de vista de la política d'esquerra, en aquest territori la política està encara més interessant que en cap altre. EH Bildu i Podem tenen 23 junteros enfront dels 18 del PNB. El PNB i el PSE tenen 27 junteros i amb l'acord entre ells es constituiran les Juntes Generals sense cap problema, així com la governabilitat de la Diputació Foral. No obstant això, les conseqüències de portar de la mà del PNB l'aposta del PSE, és a dir, la política del partit socialista que se suposa que se situa en l'espai de l'esquerra, seran més eficaces que mai en l'evolució del partit socialista. No en va, Podem ha arribat una nova força, i ha arribat per a quedar-se.

L'abstenció ha estat alta

L'abstenció en les Juntes Generals de la CAB s'ha situat entorn del 35% dels vots. A diferència de Navarra, on ha votat el 72% dels electors del Parlament Foral, la dada més significativa ha estat el nombre de votants que s'han quedat sense votar. Més que un possible desallotjament de vots d'un partit a un altre, caldria tenir en compte l'abstenció de diversos votants. Així mateix, entre els temes de reflexió facilitats pels resultats dels tres territoris històrics de la CAPV cal destacar els següents: La pugna entre el PNB i EH Bildu s'ha saldat amb la victòria dels jeltzales. Aquests resultats obliguen d'alguna manera al PNB a fer un pas més en la política general de cara a Madrid durant les pròximes eleccions al Parlament Basc, entre elles les del Congrés d'Espanya de tardor. EH Bildu, per part seva, haurà d'aclarir quin és el fons de l'autocrítica que ha realitzat a Euskadi. El PP i el PSOE viuen a Euskal Herria el moment més estret de la seva història i Podem/Podem ha aconseguit la clau per al canvi polític.