En el mont Ipizte, prop del cim de l'Anboto, hi ha una pedra que es diu Ipiztekoarri. Té una creu a un costat i no té més de mig metre d'altura. No té res escrit i en més d'una ocasió ha hagut de suportar les mirades perdudes dels muntanyencs que gaudiran de les valls d'Atxondo i Aramaio i del parc natural d'Urkiola.

Aquesta pedra és un testimoni mut del sagnant conflicte que va tenir lloc entre 1437 i 1441. I en el cordal que domina l'Anboto, es parla, com no, de les bruixes.

D'Arrazola al Cel

Encara que hi ha diverses opcions per a fer el camí d'Arrazola a Ipiztekoarriaga, la sortida s'aprofita per a passar pels cims de les muntanyes de voltant. El primer pas serà per la vall d'Atxondo, deixant a la dreta l'Anboto, fins a arribar al barri d'Arrazola i a l'ermita de Sant Roque.

El camí està molt ben senyalitzat amb aquest símbol i blancs. Ens fixarem en ells i prendrem la pista per a iniciar el camí. Arribem a Besaide (552) en menys d'una hora. La zona entre núvols, en la qual s'uneixen Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, acull un monument als muntanyencs que han perdut la seva vida.

Deixant enrere les dures primeres rampes, travessem una àmplia pineda i continuem en direcció sud fins al cim de Larrabil (669). No és necessari passar per Besaide, a la qual es pot accedir directament des d'Arrazola en una hora. Hem de seguir endavant, deixant a l'esquerra el pujol que tenim davant, amb l'objectiu de Lurgorri (782). Les vistes des d'aquest punt són úniques, el fet de trobar-se amb Anboto de front està a l'altura de la muntanya que tantes vegades hem vist pel camí.

Tellamendi (835) es troba a deu minuts del guanyador de l'etapa. Deixem enrere la gran creu local i descendim fins a Ipiztekoarriaga. Davant s'estenen les terres d'Aramaio i Àlaba. En la zona, en el camí cap al cim, arribem a la cova que va albergar al sacerdot Santa Kruz, després de fugir en el seu moment de la presó d'Aramaio.

Monument a la venjança

La pedra d'Ipizqueta té una creu en una cara i, segons la llegenda, un dels capellans que va enviar a Calahorra per a jutjar als heretges de Durango va ser un dels quals van morir en aquest lloc. Però tornem al principi de la història.

A mitjan segle XV, l'església catòlica es trobava en una profunda crisi. Des de l'interior de l'església es criticava a aquest i les veus que demanaven reforma eren cada vegada més nombroses. La corrupció regnava en la institució i el poble exigia canvis.

Aquesta crisi també va tenir el seu reflex al País Basc, molt lligat als ritus i tradicions del passat, i la situació de conflicte social i polític es va deslligar a Durango. El franciscà Fra Alonso de Mella nidifica en la vila biscaïna i des d'allí comença a predicar el camí equivocat que va prendre l'església catòlica. Va ajuntar a altres monjos franciscans i va començar a difondre entre els ciutadans les virtuts de la fraternitat. Més de 500 seguidors van ser rebuts, la qual cosa va deslligar les alarmes en la cort.

Tretze rostits, centenars de torturats

El 30 de gener de 1442 va enviar a Joan de Castella II.ak, abat d'Alcalá La Real i fra de Francesc de Sòria, per a analitzar i jutjar les causes d'aquest moviment revolucionari. Fra Alonso de Mella i els seus seguidors van ser acusats d'heretgia i bruixeria, entre moltes altres denúncies. Jutjades pels fets, tretze persones van ser cremades en la plaça de mercat de Durango (Bizkaia). Després de torturar a molts altres per la Inquisició, van ser cremats a Valladolid. A conseqüència d'aquest procés, va haver-hi centenars de represaliats.

A Durango, on es van executar els partidaris d'aquesta heretgia, es va col·locar com a monument d'enveja la creu de Kurutzeaga. Actualment es troba en el Museu Kurutzesantu.