Reobertura de rutes migratòries: casualitat o causalitat?
Desgraciadament, els esdeveniments que estem veient a la frontera entre Europa i Àfrica ja van ocórrer fa nou anys. Sembla que estem condemnats a veure les mateixes imatges de tant en tant. I tot segueix igual: la mort de les persones que tracten de travessar la frontera, la violència contra els immigrants policials, el sensacionalisme dels mitjans de comunicació i les declaracions cíniques d'alguns polítics. Tot segueix igual: Mentre els Estats juguen al Joc de Trons, amb acords i pactes de “oficina”, les persones moren.
Casualitat o causalitat? Aquests “Dies de Marmota” mortals que vivim a la frontera de l'Estat espanyol són causa dels pactes, acords i les seves conseqüències. A més, aquests papers es fan en les oficines, però són suportats per la ciutadania. En aquest cas els d'Àfrica.
Fa uns anys, en el marc de la cooperació al desenvolupament, es van reforçar les relacions oficials entre l'Estat espanyol i alguns països d'Àfrica Occidental. En els anys 2006, 2007 i 2008 es va posar en marxa el Primer Pla Àfrica i, gràcies al tercer objectiu del Pla, es van completar sis acords, denominats Marcos d'Acords de Cooperació Migratòria. Aquestes polítiques públiques i els acords entre l'Estat espanyol i els pobles d'Àfrica Occidental han estat especialment importants, ja que aquest període s'adapta a la pujada del desplaçament migratori procedent d'aquestes regions.
El que està succeint avui dia és el mateix que abans. En 2006, els mitjans de comunicació van parlar de l'afluència de gent, i ara està succeint el mateix. Però això no és cert. A conseqüència de la imatge dels mitjans de comunicació, l'any 2006 es va produir el que denominem “la crisi del kayu”. Això, i les morts ocorregudes l'any passat a la frontera entre Espanya i el Marroc, van ser els impulsors del Primer Pla Àfrica 2010.
No obstant això, l'arribada de vaixells a Canàries i la seva evolució, iniciada en 1994 i establerta a l'estiu de 2006, no sols és fruit de la pobresa sinó també d'altres causes. En 2005, el Govern espanyol va signar un acord amb el Govern marroquí en relació amb la repatriació i el control de les fronteres. Això va tenir dos efectes: d'una banda, es va reduir el nombre de pasteres que van arribar a la costa andalusa i, per un altre, es va augmentar el número de kayucos que van arribar a Canàries.
Per aquestes raons, l'origen de les sortides es va traslladar del Marroc a Mauritània. D'aquesta manera, l'Estat espanyol va reactivar en 2005 un nou acord amb aquest últim país, el de la Unió Europea. En aquest acord es van abordar les repatriacions a Mauritània. Aquests dos acords van portar a l'ampliació de les rutes cap al sud cap a Europa i a convertir el Senegal i Cap Verd al país de sortida de les migracions més importants. En aquest sentit, l'Estat espanyol va negociar amb aquests països diversos acords, un sobre cooperació migratòria i un altre sobre controls fronterers.
L'increment dels desplaçaments migratoris i la coincidència dels fons de cooperació al desenvolupament ens ha ensenyat que el que va ocórrer a la frontera no és aleatori. Les estratègies, condicionants i decisions polítiques estan relacionades amb el futur de les persones. És a dir, l'important és l'estratègia, no els drets humans, que marca el recorregut dels fets.
La ruta occidental, la dels kayucos africans cap a Canàries, està pràcticament tancada en l'actualitat: d'una banda, els desplaçaments migratoris han “influït” en l'elecció d'altres rutes, que són febles. Aquests estaven en ús abans de 2006 i ara està succeint el mateix. Per exemple, altres ports peninsulars o les tanques de Ceuta i Melilla; d'altra banda, darrere de les dades s'amaguen les persones que moren en el viatge, perquè el recorregut és cada vegada més difícil. Per tant, la ruta de l'Oest s'ha tancat i l'Estat ha guanyat un punt. Això no és un sistema de control de frontera efectiu!
I la història es repeteix i sembla que seguirà així, perquè es tracta el tema de manera succinta i les responsabilitats es deleguen en altres estats. Per tant, és necessari adoptar mesures basades en el respecte dels drets humans i no en funció de les necessitats dels Estats. I Europa, on està?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
LANBIDE ha posat en marxa una campanya de lluita contra el frau en les Rendes de Garantia d'Ingressos i ha creat una bústia anònima de denúncia. Responent a les crítiques rebudes, indica que aquesta bústia és un mer instrument per a ordenar denúncies i notificacions. No... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]