Hi ha combustibles que valen bilions de dòlars que hem de deixar enterrats pel nostre bé”. En aquesta frase del director alan Rusbridger es resumeix la campanya “Keep it in the Ground” que el diari The Guardian ha començat a treballar com una línia estratègica amb una àmplia varietat d'articles i reportatges en paper i una rica varietat multimèdia en internet.

“El director Alan Rusbridger fa una crida a la lluita i desafia a l'equip: Sereu capaços de trobar noves maneres d'informar sobre el canvi climàtic?’ Els ha explicat que estem davant l'esdeveniment més important que existeix en el món i que hem d'enterrar la major part dels combustibles fòssils que ja coneixem. Aconseguiran els lectors comprometre's en aquest camí en sis mesos?”.

Un dels primers grans escrits de The Guardian ha estat la introducció de l'últim llibre de Naomi Klein (“This changes everithing”, Això canvia tot). En ell, Klein, després de reconèixer que durant molt de temps ha donat menys importància al canvi climàtic, posa al lector davant un canvi històric: l'escalfament del clima canviarà tot, però les decisions que cal prendre per a impedir-ho o almenys per a controlar alguna cosa poden canviar tot, creant millors maneres de fer les coses en la política, en l'economia o en la justícia mundial.

La campanya "Keep it in the Ground" s'inspira en el moviment que l'ecologista Bill McKibben va posar en marxa en 2012 350.org als Estats Units. Al voltant de 350 trossos de carboni per milió –350 parts per million–, van ser els límits marcats pel científic de la NASA, James E. Hansen 2007: La presència de més carboni en l'atmosfera de la Terra marca que la vida no pugui durar tal com la coneixem avui. En 1988 la Terra va superar els 350, avui estem entorn dels 400.

350.org proposa extreure primer de tot comptes concretes (“Do the maths”). La clau és que les companyies productores de combustible tenen en les seves reserves cinc vegades els combustibles que el món hauria de consumir.En conseqüència, hem d'aconseguir enterrar el 80% d'elles.

Tres xifres senzilles expliquen el perquè. Per a començar, 2 °C: la majoria dels governs del món reconeixen que l'escalfament del clima serà perillós durant més de 2 graus i ja hem escalfat 0,8, causant efectes més greus del que s'esperava. L'Àrtic ha perdut un terç del gel que tenia a l'estiu, l'acidesa de la mar ha augmentat un 30%, es noten els efectes de les inundacions i les sequeres.

Segona xifra: 565 Gigatons. Com a màxim, podem consumir aquesta quantitat de carboni de combustible sense augmentar la temperatura més de 2 °C. Segur que escalfarem més 0,8 °C per la inèrcia del que cremem massa. Hem recorregut les tres quartes parts del camí per a arribar a la meta dels dos graus.

En tercer lloc, 2.795 gigatons. Aquesta bassa de combustible la tenen les empreses i els estats que la tenen en reserva. Estem consumint 31 gigatonas a l'any, per la qual cosa durant 16 anys es cremarà prou com per a escalfar la Terra a 2 °C. Heus aquí com els homes arribem a la dificultat.

Els nostres diners als no petroliers

És tard. Bill McKibbenk ja va emetre fa temps un missatge catastrofista en publicar en 2007 Warning on Warming (Alertant de l'escalfament). En els últims anys, les autoritats mundials han seguit el seu camí i ara és tard per a frenar l'escalfament. Gran part del mal està en marxa, l'estem veient agreujant-se any rere any. Ara el que està en joc és que l'escalfament no sigui totalment catastròfic. Per això ha entrat en campanya.

Ha recorregut totes les ciutats dels Estats Units per a proposar als ciutadans amb autobús que treguin diners de les companyies productores de combustible: “Divestment”. La venda i tancament d'estalvis o inversions en companyies relacionades amb l'explotació de combustibles.

Les universitats americanes han començat a pressionar per a frenar aquestes inversions. També s'està treballant amb les administracions locals i municipals, igual que amb l'església i altres associacions. “No té sentit invertir en aquestes companyies o en fons de pensions que els deixen diners, hem de retirar els fons de les mans d'aquells que porten al món al desastre. Les companyies que operen en combustibles fòssils no els mourà més que amb diners. (...) Així va acabar el món el sistema d'apartheid a Sud-àfrica, així esperem que ocorri en la crisi climàtica”.

McKibb no s'ocupa dels somnis, sinó dels objectius pràctics: “M'ha costat adonar-me que aquesta lluita mai es decidirà en el camp de la justícia o de la raó. Hem guanyat el debat, però això no és el més important: com la majoria de les lluites, això també és una lluita de poder”. I ha arribat a Europa.

Et recordes de la reserva a Yasuni, a l'Equador? Ara, la proposta d'enterrar combustibles no és una demanda d'ecologistes, amants dels indígenes o d'esquerres utòpics. La campanya “Keep it in the Ground” tindrà un gran impuls a Europa gràcies a l'apropiació de The Guardian.

Però el periodisme no ha sabut fins ara fer arribar a la societat la crisi del clima, segons ha reconegut el director: “El periodisme es comporta com un mirall retrovisor. Preferim parlar del que ha passat al que tenim per davant. Preferim els esdeveniments especials i visibles, per sobre del quotidià i l'ocult”.

És cert que s'estan succeint coses molt especials, però se succeeixen massa lentament, o són massa invisibles per als periodistes, per al precipitat lector que llegeix el periòdic de camí al treball. Per això, poques vegades és la primera notícia de la crisi climàtica de la Terra. Els canvis s'estan produint massa ràpid per al benestar de l'ésser humà, però massa lent per a periodistes i lectors.

El director de The Guardian resumeix la campanya: “En el pròxim debat hi ha dues coses en joc. Un, o els governs són capaços de controlar el problema, o bé comencen a prevenir els terribles efectes de l'escalfament de més de 2 °C al final del segle. Dos, com podem impedir a les corporacions i estats propietaris de carbó, gas i petroli del planeta la seva explotació. Hem d'enterrar-los”.

Per a començar, s'han tret els fons del periòdic i s'han posat a buscar signatures per a obligar a Bill i a la fundació de Melinda Gates a fer el mateix.