Dret a decidir i autodeterminació
Som molts els que a Euskal Herria estem buscant informació i formació per a respondre a una pregunta. Amb la finalitat d'aclarir el caos que existeix entre aquests dos drets, heus aquí les idees clau que se m'han ocorregut:
La clau del dret a decidir és que un demos (subjecte format per persones amb dret a vot en una democràcia) pot decidir qualsevol cosa aconseguint la majoria en unes eleccions. Es refereix als ciutadans d'un estat que es considera democràtic. En conseqüència, reconeixem que estem en un sistema democràtic. En canvi, si reconeixem que som un poble ocupat, no podem considerar als estats que ens oprimeixen com a democràtics i no podem donar decisions a l'ocupant sobre la nostra llibertat. Acceptem votar juntament amb l'ocupant i la llibertat no és més que una oportunitat per al nostre futur.
En el dret d'autodeterminació ocorre el contrari i la Comunitat Internacional reconeix que tots els pobles oprimits tenen dret a l'autodeterminació. Tots els pobles tenen el dret a triar quin tipus de govern volen, a buscar un desenvolupament econòmic, social i cultural propi i a crear una organització pròpia. I defineix als pobles com aquells que tenen la consciència de la seva pròpia identitat, que s'adscriuen a un territori que pensen seu i que, utilitzant recursos i energies que controlen directament o indirectament, satisfan les seves necessitats. Es reconeix l'existència del poble i la llibertat és l'única opció; la llibertat no s'exigeix, es fa efectiva. Però en aquest cas, si no hi ha una estratègia clara i contundent, l'enemic, el dret d'autodeterminació, el presentarà com una imposició a una part de la demosa manipulada i, per tant, no serà democràtica.
En 1512 els bascos ens van robar l'organització política a través de la violència, des de llavors no vivim en democràcia i com diu Benito Lertxundi: la independència d'un poble no es vota. La maquinària dels estats és molt potent (mitjans de comunicació, intel·lectuals, por...). En la situació de dependència no es pot guanyar un referèndum i la llibertat o l'esclavitud no es voten. Què hi ha més fort que l'esclavitud?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
.jpg)
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]