El bisbe anglicà de Manchester, David Walker, ha escrit en el periòdic The Observer: "Vull líders que tinguin misericòrdia amb els immigrants". “Els immigrants venen a Europa empesos, no atrets. Les guerres, el terrorisme i la persecució a les minories els han obligat a fugir dels seus països d'origen. La retòrica política que, lluny de ser considerada com una víctima desesperada, tracta als malvats, no és justa i esmenti”.

Walker demana al Regne Unit que assumeixi els danys de les guerres i els atacs en els quals va participar: “Les nombroses intervencions del nostre país a l'estranger han de portar amb si l'acolliment de les víctimes de les guerres en les quals participem com a refugiades amb dret a protecció”.

No és segur que al bisbe britànic li facin molt cas els cristians britànics. Tampoc ho faran els de països que han estat en guerra amb els anglesos a l'Iraq, Síria, Líbia i molts altres llocs, inclosos els del País Basc. Aquí i allà són molestes les gents de tons bruns que semblen venir de molt lluny per a llevar-los el treball i la vida als indígenes.

Entre 2000 i 2013 s'han ofegat més de 22.000 refugiats ofegats en aigües del Mediterrani, segons dades de Wikipedia. Hi ha 3.073 comptabilitzats en 2014. És de témer, però no d'estranyar. L'any passat més de 280.000 immigrants van entrar il·legalment per Europa i els Balcans, per la qual cosa els altres 220.000 van intentar arribar per mar a la costa d'Europa, la majoria (170.000) a Itàlia.

No vindran menys en els pròxims anys. El corresponsal de l'ONU per a les migracions, François Crepeau, ha dit al diari The Guardian que els països rics del món han de preparar a un milió de sirians en les seves terres per als pròxims cinc anys.

Crepeau ha distingit dos grans grups entre els quals venen a Europa en aquests mesos. D'una banda estan els que venen sense parar del Magreb i de l'Àfrica subsahariana, sabent que aquí hi ha treball.

Però l'emergència humanitària d'aquests mesos ha estat provocada per l'arribada d'una segona secció que fuig de Síria, Eritrea, SOMÀLIA i l'Afganistan: “Si mirem als sirians i als eritreus, veurem que ara mateix estan situats a Orient Mitjà –a Turquia, Líban, Jordània i, en el cas dels eritreus a Egipte-, però en aquests llocs no tenen futur, també ho sabem. Aquests països no els permetran detenir-se. Els fugitius estan atrapats en llocs on ni ells ni els seus fills tenen futur”.

Carrera de contrabandistes

En el magazín Ian Bremmer ha destacat cinc aspectes del trànsit mortal que es viu en el Mediterrani a través d'Internet. En primer lloc, han augmentat els que fugen dels conflictes polítics. Uns pocs han aconseguit l'estatus de fugitius de l'ONU, la resta no veu una altra opció que posar-se en mans dels traficants de gent.

Cada vegada venen més. Les xifres de l'any passat han superat el 43% entre abril i l'estiu encara no ha arribat. A la mateixa Líbia hi ha més de 600.000 persones a l'espera de poder fer el salt a Europa. Al mateix temps, com cada Estat té dret a acceptar o rebutjar a la gent, hi ha països de la Unió Europea que han de sofrir el problema, fonamentalment Itàlia, Malta i Grècia, perquè allí queden tancats els que volen anar a altres terres europees.

Bremmer ha posat en valor el cas de Turquia, que ha estat rebutjat. Aquest ha rebut en les seves terres a 1,6 milions de sirians, la meitat de la població que havia fugit de Síria. Fins ara els ha garantit serveis sanitaris i educatius, però com la seva vigilància és molt costosa, els ha negat el dret a refugiar-se al país. Això, segons ha dit, provocarà noves ones cap a Europa, que són l'avantsala.

La pujada de la xenofòbia és el cinquè tret que esmenta Bremmer en la història de la humanitat. La crisi humanitària s'ha adaptat a la més profunda recessió econòmica que ha sofert Europa en els 80 anys. L'enquesta realitzada pel Pew Research Center en 2014 va mostrar que el 55% dels europeus volen limitar la immigració, però el 86% dels grecs i el 80% dels italians. La temptació de tirar de la xenofòbia i del populisme per als partits d'extrema dreta i per a la resta de forces.

La Unió Europea té entre els seus apartats d'estratègia la prioritat de posar un cèrcol a aquesta onada humana. La barrera física s'ha imposat al trànsit terrestre a través dels Balcans, endurint en 2012 la frontera entre Grècia i Turquia. La conseqüència és que la riba mediterrània s'ha convertit en el principal pòrtic de la història d'Europa.

Itàlia va organitzar en 2013 l'Operació Mare Nostrum per a localitzar i desembarcar en bon estat els vaixells carregats d'immigrants. En 2014, davant la impossibilitat que l'emergència humanitària fos gestionada per ell només, la UE va posar en marxa l'operació Frontex, batejada amb el nom de Triton després dels naufragis mortals d'enguany.

Amb un pressupost de 120 milions d'euros per al període 2015-2016, la UE pretén frenar l'onada de gent que ve per mar amb l'operació militar de Triton. Des de l'altre costat de l'aigua està operant una potent màfia especialitzada en el contraban d'éssers humans.

En l'anàlisi “Unintended consequences” (Conclusions no esperades) exposat en Policy Fòrum, han donat la següent dada: Al Mediterrani, el contraban de tràfic d'éssers humans va mobilitzar en 2014 més de 1.000 milions d'euros. Dels 273 refugiats que han estat entrevistats per Marie McAuliffe i Khalid Koser, signants de l'article, tots reconeixen haver pagat als contrabandistes per a arribar a Europa. Pagar car, ningú menys de 500 euros, molts més de mil, fins a 6.000 euros.

La demanda és tan generosa que els contrabandistes renoven les seves tàctiques sense interrupció. Els nàufrags són arrossegats per la gent en vaixells de totes classes i grandàries. En els últims temps, cada vegada amb més freqüència, centenars de persones són abandonades a la deriva en embarcacions de càrrega, grans i antiquades. Els contrabandistes van guanyar tres milions de dòlars al gener , deixant 350 fugitius abandonats en l'antic vapor d'Ezadeen construït per al transport de bestiar al gener.

És molt o poc per als europeus acollir a un milió d'immigrants nous? Dels 501 milions de persones que avui vivim a la UE, 31 són originàries de països no comunitaris, el 6,3%. Però amb el tumult que generen les reaccions sobre les immigracions, sembla que són molt més.