En les dues parcel·les que hi ha al costat de la nostra casa, en Mallua i en el fons de l'anomenat Riu, alguns grans arbres s'han casat amb la primavera. Es va vestir de blanc i negre i es va casar. Són freixes, espectaculars al lluny. Wikipedia diu que “al País Basc, de manera natural, només es troba en la Serra de Badaia-Arrato d'Àlaba”. Els ocells els portarien a aquest lloc de Beterri...
Les llengües del nostre barri el diuen el freixe de Mana. En l'Edat mitjana, la suor que s'havia format i tallat la pell s'assemblava en certa manera al sucre de la Bíblia. El sucre resultant d'aquest fluid es coneix com a mannosa i alcoholista mannitol.
Azkue recull la flor de freixe. Lakoizketa freixe. I en el nomenclátor d'UZEI ho diuen flor de freixe. Fraxinus ornus. Cridaria jo “Freixe Apaina”. El cognom ornus indica l'adequada per a l'ornamentació. La seva floració és espectacular, a diferència de la resta dels freixes, i d'aquí aquest reconeixement.
Però totes les estrelles floreixen. La flor de la majoria és del color de la pasta fullada, no és evident. Del freixe sí. Tenen diferents estratègies per a crear la flor que donarà el fruit que porta la llavor. Cadascun mostra com es durà a terme la mescla dels dos sexes que ha de succeir en la flor.
Els qui es vesteixen de pètals de colors cridaners per a fer visible la flor volen atreure a abelles o altres insectes. Alguns construeixen pètals que s'assemblen a l'insecte que volen atreure. L'olor que desprenen algunes flors també forma part d'aquesta estratègia. L'estratègia exigeix orientar-se cap a aquesta energia: flors espectaculars i aromàtiques.
Uns altres, que fan flors gairebé invisibles, no han d'atreure a cap insecte. Aprofiten el vent per a portar el pol·len mascle als genolls de la femella. Aquests utilitzaran l'energia d'una altra manera: produiran molts pol·len, molt més.
Em trobo en una dificultat, en els últims temps, sobre el nou llibre de l'horta. El jardí està en la meva boca, però la meva llengua (Viscum album) és al meu cap. El primer sermó de la meva vida l'he donat: vaig haver de presentar el llibre a l'església, perquè a la casa de... [+]
Es denomina “receptacle” al conjunt de branques de fulla que es poden embolicar en un braçada. Hi ha molts noms en aquesta egua que es recollia per als esmorzars d'hivern. Per a tots els grans, herbes, branques, fustes... s'han utilitzat els mateixos noms. Em recorden la mà... [+]
“Estella als nostres cementiris”, dic en els últims. És un símbol de fortalesa i força, així com d'immortalitat, per exemple, a la regió d'Escandinàvia. No va malgastar el nom dels botànics: Fraxinus excelsior. Fraxinus és un freixe llatí, però excelsior diu que el... [+]
Gurea, lizarraren herria. Lizar, Eizaola, Eleixar, Elejarmozaaldea, Elejarmozadana, Elejarpe, Elesarmintegi, Elesarrekosoloa, Elesarzaondoa, Elexar, Elexarbe, Elisar, Elixar, Elizardia, Erreisala, Erreisalpea, Erresal, Erresalde, Erresaleta, Erresaletea, Erresaluzea, Errexaleta,... [+]
Em vaig posar a parlar de les plantes que considero apropiades per als nostres mites, la vegada anterior, Corylus avellana, i vaig preguntar si la paraula “hur” no era una de les més antigues del nostre vocabulari, perquè algú respongués. Vaig donar-dona una flauta amb... [+]