En el meu últim viatge a Barcelona, he sentit que la confiança en el projecte independentista s'ha afeblit entre els meus amics. El Centri d’Estudis d’Opinió de la Generalitat ha posat el número a l'ambient que es percep als carrers de Catalunya. Segons el baròmetre de març, el 39,1% dels enquestats pensa que Catalunya hauria de ser un estat independent, el 26,1% els federalistes, el 24,0% els autonomistes i el 3,4% els centralistes. Si la pregunta és dicotòmica, és a dir, si s'ofereixen possibilitats de respondre “sí” o “no” a la independència, el no gana amb un 48% al 44% del si.
Catalunya volia un referèndum pactat amb Espanya. D'aquesta manera, si s'aconsegueix la majoria acordada per a aconseguir la independència, el reconeixement internacional del nou Estat es converteix en automàtic. No obstant això, les consultes se solen acordar com a manera de gestionar la fi d'un conflicte violent. Una excepció són els casos d'Escòcia o Montenegro, perquè les propostes de secessió eren barates per als Estats d'origen; en cas contrari, l'escenari ens porta inexorablement al conflicte per a aconseguir un dret de secessió pactat, i quan s'aconsegueix s'imposen participacions mínimes i àmplies majories per a fer efectiva la independència. Nevis, Montenegro o Sudan del Sud són exemples d'aquesta praxi en els últims anys.
Si parlem d'independència unilateral, en les últimes tres dècades tots han aconseguit superar el llindar de dos terços dels vots a favor en les eleccions o en el referèndum, encara que això no ha assegurat el reconeixement internacional. I és que la creació d'un Estat independent normal requereix un reconeixement internacional. Per a aquest últim, la majoria democràtica s'ha convertit en una condició necessària, però no suficient per raons geopolítiques. No obstant això, més suport per part de la ciutadania, més possibilitats de coneixement internacional per sobre dels jocs geopolítics.
Catalunya està lluny d'aconseguir una àmplia majoria a favor de la independència. L'única manera d'aconseguir-ho és augmentar la tensió, que en aquests moments només pot produir-se a través d'unes eleccions “plebiscitàries”. Si hi ha una majoria independentista, encara que sigui curta, es plantejaria un problema gros a Espanya i a la Unió Europea. En aquest punt, l'impuls a una àmplia majoria secessionista en cas que Espanya no negociés la consulta seria ferma. Però aquest esquema clar s'ha retardat massa. Després del referèndum del 9 de novembre, l'elit independentista de Catalunya va ser incapaç d'arribar a un acord per a les eleccions a principis de 2015. La declaració d'independència anunciada per l'Assemblea Nacional Catalana per al 23 d'abril de 2015 no s'ha produït i el bloqueig del partidisme ha generat frustració.
Mentrestant, Podem es va mostrar il·lusionant a Catalunya: va despertar el vot no independentista adormit i va aconseguir el respecte entre alguns secessionistes amb les idees de regeneració democràtica, social i plurinacional d'Espanya. En aquesta dialèctica entre la regeneració i la ruptura, les enquestes han portat ara bones notícies per als independentistes de Catalunya. Els focus de poder madrilenys han collit un gran èxit en contra de Podem i a favor de Ciutadans. Si a Espanya hi haurà algun canvi en la regeneració, encara que sigui cosmètic, sembla que vindrà de la mà de Ciutadans. Si això ocorre, l'independentisme es veurà reforçat de forma molt important per la por que genera un partit nacionalista espanyol com a Ciutadans. Deixant a un costat les idees de regeneració que ha substituït Podem, l'única solució serà la ruptura, la independència.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]