Frackinga Erromatar Inperioan
Metulae (Hispania), K.a. 26. Oktavio Augusto enperadoreak diru premia larria zuen Iberiar penintsularen iparraldeko tribuen aurka egiten ari zen kanpaina finantzatzeko, eta egungo León probintziako Bierzo eskualdean meatze-eremua ahalik eta modu eragingarrienean ustiatzeko agindua eman zuen. Horretarako ruina montium edo mendiak behea joarazteko metodoa erabiliko zuten, meatzaritza sistema tradizionala baino askoz azkarragoa.
Meatokiaren kokalekua zehaztu ondoren, hainbat zulo eta tunel hondeatu eta, ibaien ibilgua desbideratuz, hobi haietan barrena ur-emari bortitzak isurtzen zituzten. Hobi-sareko airea konprimituta, eztanda egiten zuen. Lurra berehala hondoratzea eragiten zuen horrek eta, hala, metal preziatuak agerian eta askoz eskuragarriago geratzen ziren. Sistema hori erabiliz, erromatarrek 1.500 tona urre erauzi zituzten gaztelaniaz Las Médulas izena duen eremuan.
Ruina montium metodoak ingurumenean zuen eraginak ez zituen antzinako erromatarrak kezkatzen eta, gainera, meatzaritza-teknika horrek eragindako lurrikarak ez zituzten zuzenean jarduerarekin lotzen; jarduera sismikoa jainkozko fenomenoa zen haientzat. Dena den, kalteak ez ziren inola ere egungo frackingak eragiten dituenaren parekoak. Zulo kopuru handiagoa induskatu arren, askoz sakonera txikiagoa zuten. Eta zuloetan barrena ura besterik ez zuten isurtzen, hau da, substantzia kimiko toxikorik ez zuten botatzen eta, hortaz, akuiferoak ez zituzten kutsatzen.
Ezin da ukatu estetikoki paisaia bakan eta berezia izan zela jardunaren emaitza; 1997an UNESCOk Gizateriaren Ondare izendatu zuen Las Médulas. Paisaia ederra, ordea, ez zen soilik naturaren sakrifizioz zizelkatu, meatokian milaka esklabo hil baitziren. Plinio Zaharrak (K.o. 23-79) Naturalis Historia lanaren 33. liburukian jaso zuen metodoaren ausarkeria: “Itsas hondoan perlak eta purpura bilatzea baino arriskutsuagoa da lur hauetatik urrea ateratzea”.
Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.
Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]
Encara que es va pensar que en la majoria de les ciutats de l'Imperi Romà hi havia presons, a penes s'han trobat restes de les presons de l'època en els jaciments.
Recentment, no obstant això, l'arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen, Matthew Larsen, ha identificat la... [+]
Roma, cap a l'any 100 d. C. El poeta Juvenal va rebre la X. En Satira: “Des de fa temps, en concret des que tenim a qui vendre el vot, aquest poble ha perdut interès per la política. Abans, la direcció, els lots, les legions i, al cap i a la fi, ho donaven tot, però ara li... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.
Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]
S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.
Els antics romans... [+]
Per a analitzar la situació política del món actual no utilitzem amb freqüència la història de l'època romana. Suposo que serà perquè sembla massa antic i massa llunyà. És més, entre coses tan diferents, ens resulta difícil empatitzar amb la història d'allí. No... [+]
