Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Egun bat Bartzelonan

  • Kataluniako hiriburuan izan dira Bernardo Atxaga eta Manuel Rivas, Unibertsitate Autonomoko euskal eta galiziar lektoreek gonbidatuta, Sant Jordi bezperan. Saio bat eguerdian, bestea arratsean. Baina ez ote zen izan continuum bat, goizean hasi eta gaueko ordu txikietan bukatu zena. Noski, lan orduetatik kanpo esandakoak ez ditugu hemen jasoko. Gaua gauekoentzat. Hauek dira egun argitan esan zituztenak.

Euskal Herriko eta Galiziako idazle nagusiak dira Atxaga eta Rivas, baina ez ziren enbaxadore gisa joan Bartzelonara.Oriol Clavera
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Atxaga eta Rivas. Rivas eta Atxaga. Bartzelonan. Katalunian. Quim Monzó bakarrik falta zen, anfitrioi, behin eta berriro esan izan den hori errepikatzeko: Espainiako sistema literarioak onartzen dituen idazle periferiko bakarrak, hiru, nazionalitate historiko bakoitzeko bana, elkarren arrimuan. Ez oraingoan literatura periferikoen ordezkari, ez bada elkarri nahi baino arrotzago zaizkion literatura nazionalena. Esan zuen Atxagak, denok uste dugu bizi garen mundua zentrala dela, ez zerbaiten menekoa. Ez dagoela periferiarik, probintzia mailara murriztu nahi gaituztela. Azken batean, zentralitatearen inguruko gatazka dela dena.

Baina literatura nazionalen ordezkari ere, ez dakit bada. Hasteko, ez zirelako etorri enbaxadore lanak egitera. Enbaxadorea osotasun batetik ateratako lagina da Atxagaren arabera, osotasuna ordezkatzera letorkeena. Zer egin, ordea, osotasuna baino, jatorri trinkorik ezean, beste zerbait daukagunean? Zer egin idazlearen figurak, hain zuzen, gatazkatsua beharko lukeenean komunitatearekiko? Rivasen esanetan, gehienera ere, komunitatearen baitako ahots diskordantea izatea da idazlearen erronka.

Biei ere, ordea, nahi bada nahi gabe, egokitu izan zaie euskal eta galiziar literaturen ordezkari papera. Bestela ez leudeke biak Bartzelonan elkarrekin seguruenera. Bestela ez lukete beteko, bete duten bezala, bi saioetako areto bakoitza –enpirikoa da: etorri izan dira beste idazle batzuk–. Madrilek ezartzen duen filtroa pasa duten idazle (ia) bakarrak dira. Biak dira Sari Nazional, Espainiako noski: 1989an Atxaga, Obabakoak liburuarekin; beranduxeago Rivas, 1996an, ¿Que me queres, amor? narrazio bildumarekin. Prisa taldearen babesa izan dute biek –zangotrabaren bat gorabehera–, bide egiteko estatu zabalean.

Lagunduko zuen segur aski estatu horretaz biek ala biek marraztu duten irudiak. Gauza praktikoetara goazen: Zazpi etxe Frantzian ia aldi berean euskaraz, galegoz, katalanez eta gaztelaniaz argitaratu zuen Atxagak. Rivasek A desaparición da neve poema bilduma atera zuen Espainiako Estatuko lau hizkuntza ofizial nagusietan. Eta gaur, gosaltzeko ordura arte behintzat, inork ez du inoiz horri buruzko ezer nabarmendu. Zentzu horretan, hizkuntza desberdinetako literaturen arteko harremana ia ezinezkoa da, Atxagaren esanetan. Eta ez bakarrik ustezko periferiek ustezko zentroarekiko. Itxuraz harrigarriagoa dena: ustezko periferien arteko harreman eza da etsigarriena.

Literaturaz

Baina hitz egin dezagun behingoz gauza serioez. Literaturaz, alegia. Madrilen filtroa pasa izana ez da bi autoreek duten antzekotasun bakarra. Badaude bien literatura zeharkatzen duten lerro batzuk: narratzaile gisa lortu dute sona, baina poeta nabarmengarri ere badira; iragan garaiak harrapatu nahi izan dituzte, adibidez 36ko gerra; behiekiko xera erakutsi dute, Behi euskaldun baten memoriak ahaztezina versus Un millón de vacas gogoangarria; Rivasen Dombodan pertsonaia, ipuin diferentetan agertzen dena, baina beti ezaugarri antzekoak dituena: isila, bere baitara bildua, Bi anai hartako Daniel hura izan zitekeen. Rivasek aitortu zuen, begirada partekatzen dutela, mundua beste begi batzuekin begiratzeko nahia.

Landa lurraz idaztea da seinalatu izan zaien beste antzekotasun bat. Landa bizitzari batzuek atxikitzen dioten estigma klasista errefusatu zuen Atxagak. Rivasek gehitu zuen ikusitako lehen behiak urbanoak izan zirela, Coruñako Montealto auzoko larre batean. Noski hiriaren birmoldatzeak desagerrarazi zuen larrea, eta larrearekin behiak. Nagusitasun ikuspegi bat antzematen die Rivasek errealismo magiko eta antzeko etiketei. Errealismo magikoa baino, nahiago duela berak Max Aub idazlearen definizioa: errealismo transzendentala, alegia, harago joan nahi duena. Eta geografia baino, psikogeografia direla gehiago bere liburukoak, mundu desberdinen nahasteak.

Atxagarentzat espazioa ez da hain garrantzitsua. Zu bertan egiten, oroitzen, sufritzen ari zarena da benetan inportantea. Literaturaren muina xehetasunak direla gehitu zuen, Josep Pla katalanak esandakoaren ildotik. Atxagak bere lanean askatu nahi izan duen korapiloa: gehien ezagutu duen lekua ulertzen saiatzea. Une batean ulertu zuen jaioterria antzinako leku bat zela. Bi mila urtean iraun duen hari bat bazela, telebistaren etorrerak hautsi duena. Biolentziaz hitz egitea ez zetorkion ondo, ez zen bere mundua, baina inposatu egin zitzaion, ezinbestean. Idazleak gauza inportanteei aurre egin behar die, hartara, hori da konpromisoa, kable bat izatea lurrera. Rivasek, bere aldetik, konpromisoaren zera horretan, garrantzitsua dela ñabardura. Eta Miguel Torgak esaten zuela: idazlearen lehen konpromisoa idaztea da. Eta idazten duzun guztiak konprometitzen zaitu.

Eta badago beste leku bat, beste alde bat, ez da bakarrik ikusgarri dena. Poesia saiatzen da beste leku hori bilatzen, dio Atxagak. Rivasentzat poesia da lehen lengoaia, zelula ama. Lehen bertso lerroak gogoratu zituzten: “Tienes los ojos del color del onix, y tu pelo es como el de una morena de Guadix”, Atxagak. Euskaraz idazten hasi zen gero, Bilbora joan zelako. Hizkuntzaren hautuari dagokionean, aitaren gorbatarena gogoratu zuen Rivasek: estuagoa gorbata, hobeto hitz egiten zuen gaztelaniaz. Amerikana bana bai, baina lepoa estutzen zien gorbatarik gabe azaldu ziren biak Bartzelonara.


T'interessa pel canal: Literatura
Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Leire Lakasta Mugeta
"Les paraules són pedres per a Ernaux i el ganivet d'escriptura"
L'escriptora Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940) ha traduït al basc un llibre d'entrevistes en el qual reflexiona sobre la seva poètica i la seva funció: L'escriptura és un ganivet (Katakrak, 2024). Durant l'entrevista, a més de comentar les opcions estètiques i... [+]

2024-11-18 | Behe Banda
Barres Warros |
Això no pertany a la meva generació

Anava a escriure amb fatiga una columna, però m'ha semblat un ridícul fingir que als 19 anys s'ha esfondrat: rendit, cansat, decebut, com si aquest món m'hagués negat. Em va semblar més ridícul encara somiar amb els petits panets que ens queden, perdre'm en l'elecció d'una... [+]


Per a llegir amb un somriure

PELLOKERIAK
Ruben Ruiz
Ilustraciones: Joseba Beramendi, exprai.
Elkar, 2022

-----------------------------------------------

Rubén Ruiz ens ofereix una nova obra de relats breus. No són microrelats, perquè els relats, encara que es poden llegir de manera independent, tenen... [+]




Juana Dolores Agitació i propaganda
"Em pregunto què fèiem les dones obreres al costat de les dones burgeses en la mateixa manifestació"
Vaig conèixer a Juana Dolores amb un lema que deia que era més revolucionari escriure bé que escriure en català. Li vaig contar que havia fluixejat i ella em va dir que era la primera entrevista de la vida. Quatre anys després, surfea l'ona de la novetat i ens reunim amb ell... [+]

‘Politeisme salvatge’: quatre dies en els pensaments d'Angela Davis i Jule Goikoetxea
Goikoetxea ha publicat un nou llibre amb l'editorial Susa: Politeisme salvatge. Malgrat qualificar-la com a novel·la, és una crònica dolça i viva que farà que el lector s'endinsi en els pensaments de Goikoetxea. La presentació ha tingut lloc en el soterrani del carrer Sant... [+]

Amb l'ajuda dels gegants i envoltats de nens presentem el llibre 'L'aventura gegant'
Una gran aventura. El llibre infantil Salba dezagun kalejira ha estat presentat de manera especial per ARGIA, en la capital guipuscoana. Molts nens i pares es van reunir entorn del conte de Gorka Bereziartua i Adur Larrea, i va haver-hi temps per a la festa, per a ballar,... [+]

Aprenent a escriure contes: per on començar i a què seguir?
Garazi Arrula (Tafalla, 1987) i Iñigo Astiz (Iruñea, 1985) han estat convidades per Mikel Ayerbe (Azpeitia, 1980) a la segona de les tertúlies sobre literatura basca, Idazeaz. El tema d'aquest programa d'entrevistes ha estat el conte basc, i entre altres coses, han parlat sobre... [+]

Qui és Memet?

Memet
Noemie Marsily i Isabella Cieli
A fi de centos, 2022

--------------------------------------------------

Obrim la cremallera del càmping de color vermell i mirem per la porteta juntament amb Lucy. Amb aquesta portada rep al lector el còmic Memet. Guions de poques... [+]



Uxue Juarez. Paraules llumins
"Els poemes són aquestes ones que es produeixen quan llances una pedra a l'aigua"
Fa gairebé 10 anys que vaig tenir com a tutora en el Batxillerat, m'he reunit amb Uxue Juarez en la caseta Toureau (Alkiza) del museu Ur Mara, envoltada de fajos i escultures de Koldobika Jauregi. Uxue continua sent l'autoritat per a mi, però en un altre sentit ara. Porta un... [+]

Katixa Dolhare-Zaldunbide
"S'aprèn a gaudir de la literatura i cal treballar aquest procés d'aprenentatge a l'aula"
És professor de Literatura, investigador i escriptor establert en Banka. A la fi de setembre es va celebrar en Itsasu una xerrada sobre la poesia d'Ipar Euskal Herria . Entre altres coses, hem començat a xerrar amb ell perquè ens portessin als que s'han equivocat.

Presentació del llibre 'Abentura erraldoia' acompanyat d'un cercaviles de gegants i capgrossos, aquest divendres en Gros de Donostia
La comparsa de gegants i capgrossos del barri donostiarra de Gros comptarà amb una kalejira i un ball amenitzat per la presentació de llibres que ha organitzat ARGIA aquest divendres: Una gran aventura. Els autors Gorka Bereziartua i Adur Larrea presenten la kalejira Salba... [+]

Dia d'agermanament entre Baenza i Tafalla
Litúrgia no catòlica en la capella d'Urdoz

Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]


Calma

Un museu de
cors Leire Vargas
Elkar, 2024

-----------------------------------------------------

El sistema cultural basc té una set de joves. Això és el que deia Leire Vargas en la columna escrita en Berria. La indústria busca sang fresca, variada i diversa. Al... [+]



'Gero': el futur del passat

Parlem clar, sense embuts, sense haver de moure's més tard per a dir el que havia de dir: aquest joc, que consisteix a ajuntar les lletres en basca, el va passar Axular. Gairebé tan aviat com s'inventa el joc, de tal manera que en la majoria de les pàgines de Gero l'autor fa... [+]


Eguneraketa berriak daude