Es tracta de les eleccions municipals que se celebren el 24 d'aquest mes. Juntament amb la valoració d'aquesta legislatura, dona'ns un parell de raons per a continuar sent alcaldes.

Mikel Serrano: D'una banda, a Zumarraga hem conegut una transformació molt significativa en les dues últimes legislatures. Per exemple, l'ús del basc ha augmentat molt. Kike Amonarriz –les paraules de la Tribu d'ETB amb motiu del programa– me'l va confirmar. Dos: Els que no han estat fa 10 anys han vist més clar el poble. Aquest nou Centre d'Interpretació de l'Antiga [en el qual hem realitzat l'entrevista] com a testimoni. Valoració resumida: Hem executat 80 projectes. No crec que a Guipúscoa hi hagi hagut un poble que hagi fet una cosa així. Hem invertit 11 milions d'euros sense condicionar la caixa municipal. Tenim l'oportunitat de dur a terme molts projectes perquè tenim una economia sanejada.

Oihane Zabaleta: Jo vull recordar, que vaig entrar per compromís a l'ajuntament, perquè la il·legalització de Rubalcaba (ex ministre de l'Interior espanyol, del PSOE) va fer que uns altres no la poguessin presentar. Per a mi, treballar en les institucions, al carrer o en el món empresarial és treballar pel poble. Ara estic en les institucions, però sense oblidar d'on vinc, sense oblidar el carrer. Sobre la valoració: la legislatura ha estat difícil, la crisi econòmica ens ha sacsejat amb força, però al mateix temps hem hagut d'interioritzar el xoc dels models, hem pres consciència que no tornarem a la primera. Zumarraga ha mobilitzat les grues. Nosaltres no, perquè no hem tingut finançament per a fer grans infraestructures. En canvi, estem creant un model amb la ciutadania: el procés participatiu. Raons per les quals seguir: per a seguir amb un grup municipal molt bo, i per a culminar projectes estratègics a llarg termini amb els pobles de la comarca d'Urola Garaia (Legazpi, Ezkio-Itsaso).

Què heu de dir sobre Euskalgintza?

M. Serrà: Hi ha alguns tòpics sobre l'ús del basc. Per exemple, que Urretxu és molt més euskaldun que Zumarraga. Les responsabilitats del basc estan marcades pels plans interns de l'ajuntament. Hem fet passos significatius en l'ús intern de l'Ajuntament. Els passos no són tant com ens agradaria, però a Zumarraga l'augment del basc és evident, i això no es fa ni es valora com cal, es dona més eco al creixement de l'ús que en Urretxu a Zumarraga. Reivindico treballar conjuntament en el pla que estem desenvolupant aquests dos pobles. L'ús del carrer ha augmentat un 5%, l'augment s'ha donat en els dos municipis, en aquest sentit som un únic poble.

Oh! Zabaleta: A Zumarraga-Urretxu tenim identificats, de manera positiva, els nous espais de comunitat lingüística. En el cas dels fills i filles de pares i mares que estan euskaldunizando, en el procés de transmissió, estem treballant junts els dos pobles. S'ha creat un únic fòrum de basc. No obstant això, no soc tan optimista. Existeixen, necessàriament, les limitacions que ens posen en la nostra demarcació, establertes pel Sr. Urkijo des de Madrid o Vitòria. Per exemple, els drets lingüístics que assevera la Llei del Basc o la UNESCO, però quan en la pràctica existeixen obstacles no parlem de conflicte lingüístic perquè volem estar en una situació de confort. Perquè no acceptem, fent autocrítica, les misèries del monolingüisme que tenim dins de casa. He treballat en el món del basc, i perquè vull que els meus companys que treballen en l'àmbit polític i de lideratge parlin més enllà del saber. Els polítics hem de donar exemple, però veig contradiccions. Mikel és euskaltzale, parla molt ben basca i facilita aquests camins. Però hi ha un doble joc. Diversos membres del Partit Socialista volen limitar-me les presentacions de la Mancomunitat: Em diuen “Parla en castellà”. No ho aconsegueixen perquè soc tossut. Per tant, haig de viure el conflicte lingüístic. El fet que Mikel i jo parlem en basc ens facilita entendre-ho millor en alguns temes. En castellà no tindria la relació pròxima que tinc amb ell. Veritat, Miguel?

La secretària general del PSE-EE, Idoia Mendia, ha afirmat que el basc és una llengua per a la intimitat. L'alcalde de Zumarraga?

M. Serrà: Jo he viscut el basc com a llengua materna –tinc la primera referència en la intimitat amb la meva àvia– en la intimitat, però l'alcalde de Zumarraga l'utilitza diàriament en les seves tasques. Des del primer moment que surto de casa parlo en basca. Així mateix, les relacions dels ciutadans a l'Ajuntament estan garantides perquè es realitzin íntegrament en basc. Jo utilitzo el basc en tots els àmbits de la vida.

L'alcalde d'Urretxu s'ha referit a la participació dels ciutadans en la manifestació. Com heu treballat aquesta opció?

Oh! Zabaleta: Hem convertit la paraula participació en clixé a força d'utilitzar-la. Jo diferencio mecanismes i processos de participació integral. La participació pot ser una acció. Hi ha un projecte i es dona a la ciutadania per a triar. És un mecanisme molt democràtic. La ciutadania tria i la seva aportació és respectada. Però el procés participatiu que nosaltres creiem és un altre, que es duu a terme a partir de les inquietuds que sorgeixen des de l'inici del procés. Des del disseny, compartint les incidències que es produeixen a continuació, realitzem el pla d'acció amb la ciutadania. Aquest és el procés integral, això és el que assumim íntegrament. En Urretxu iniciem en 2012 aquest tipus de procés de participació integral per a saber si realment la ciutadania vol o no participar en la política. Perquè, clar, posem en marxa molts mecanismes, moltes reunions, i és un procés molt lent de canalitzar aquesta capacitat ciutadana. Nosaltres hem enfocat el procés integral per barris i sectors. Hem anat el tinent d'alcalde i l'alcalde a parlar amb els veïns. Però és curiós, en el barri d'Aparicio no ens han conegut. A mi em van dir: “Jo soc mes basca que tu, perquè porto 40 anys vivint aquí, i el teu no tens ni trenta. A veure quan ve l'alcalde”. Li vaig dir que era alcalde. Per tant, has de sortir al carrer i guanyar confiança.

M. Serrà: Els processos de participació han estat fonamentalment els organitzats per EH Bildu. No obstant això, en l'anterior legislatura, l'esdeveniment, liderat per la Diputació Foral i promogut per Mondragon Unibertsitatea, va ser molt intens. En la iniciativa de la GI-631 (Camí a Azkoitia) es va dur a terme un procés participatiu en profunditat, amb la participació activa de la gent de Zumarraga-Urretxu. Els dos pobles hem treballat conjuntament en diferents processos, entorn de la mobilitat i en iniciatives culturals. Però, a la veritat, no poden destinar-se a qualsevol cosa. Els que són significatius sí, però, dit amb el màxim respecte, no per a col·locar papereres.

Com gestionen els residus?

Oh! Zabaleta: Urretxu-Zumarraga tenim el mateix sistema. Jo no acceptaria que Urretxu tingués un sistema de Porta a Porta i Zumarraga no. Estem utilitzant els recursos alhora. Els dos tenim contenidors marrons, no hem tingut cap conflicte –Legazpi ha tingut bastant–, no perquè el sistema de Porta a Porta sigui dolent, sinó perquè, de mitjana, vivim en un entorn que no dominem, perquè la gran població que vam governar no ens permet posar un altre sistema. Per tant, al poble no hem desenvolupat els avanços que ens agradaria. En aquest moment reciclem un 46%, és un dels nivells més baixos de Guipúscoa. Per tant, hem de fer autocrítica i posar objectius. Hem d'aconseguir l'objectiu del 60% marcat per Europa per a 2020. Què hem de fer els dos pobles junts per a fer això? Jo, més enllà del sistema, dono prioritat al sistema de consens. Com nosaltres vam governar en minoria, no hem apostat frenèticament pel Porta a Porta. Però no podem seguir així.

M. Serrà: La casuística dels pobles és diferent, però el partit socialista a Zumarraga governa en minoria. Som 8 regidors de 17. Vosaltres sou 6 de 13.

Oh! Zabaleta: Però programàticament teniu el suport del PP. Des que li ha estat concedida la Comissió d'Igualtat, té majoria.

M. Serrà: En l'anterior legislatura ho lliurem a EA i no estava en el govern municipal.

Oh! Zabaleta: Ets una persona intel·ligent i amb el PP has aconseguit una mínima estabilitat permanent.

M. Serrà: He utilitzat el sentit perquè soc partidari de l'acord. Estic d'acord amb Oihane, però hem perdut la legislatura en la gestió dels residus. El succeït a Guipúscoa i en la Mancomunitat de Sasieta és una imposició. Bildu s'ha anat massa lluny, perquè compta amb la majoria absoluta. Les competències que té la Mancomunitat són dels Ajuntaments, però si el Ple de l'Ajuntament no ens ordena, no hem de posar el sistema de Porta a Porta. La Mancomunitat no té aquest dret, però hem tingut pors perquè tenim plantejaments en contra amb Bildu. No entenc com s'ha fet a Guipúscoa, perquè la llei té molta importància en la gestió dels residus. És injust pivotar la política municipal entorn de la gestió de les escombraries, i que Guipúscoa, amb 700.000 habitants, sigui el paradigma del món en la recollida d'escombraries.

Què dieu de l'assumpte de la incineradora?

M. Serrà: La incineradora és el tancament del cicle. Porta a porta és un sistema de recollida que no està tancat en l'actualitat. El pla de residus o PIGRUG està en vigor. La incineradora no hauria de ser només incineradora. Només la incineradora fuma, i aquesta planta proporciona recursos per a generar energia. Crec que és millor dir Planta de Valorització Energètica. Per descomptat, cal adequar-se a les dimensions necessàries i no a l'execució de l'inicialment projectat. Conceptualment caldria valorar les possibilitats de l'un i l'altre, i també es poden utilitzar sistemes mixtos d'escombraries.

Oh! Zabaleta: Necessitem practicitat. El discurs que sentim fa vuit anys s'està adaptant, però no hi ha qui hagi superat la tossudesa dels bascos. Als bascos ens costa molt no fer res del que hem posat en marxa, fer autocrítica i fer una cosa nova. Sobre el conflicte basc o el TAV, per exemple. Mirem dins i diguem clarament el que volem fer amb humilitat.

El TAV passarà per la comarca, què us sembla?

Oh! Zabaleta: En el Pla Comarcal s'incloïa un informe denominat Oportunitats del TAV. Quan elaborem el Pla Estratègic, nosaltres més que veure les possibilitats ho considerem diagnòstic. De totes maneres, m'agradaria que Mikel i jo poséssim el nostre discurs en la taula. Després que el TAV hagi gastat 10.000 milions d'euros, quan fan falta altres quatre mil, no sabem per a qui serà ni per a què s'utilitzarà. M'agradaria fer el nostre propi treball i saber per a què utilitzarem el que hi ha. Aquest tren, inviable i no sostenible, necessitarà 55 minuts de Donostia-Sant Sebastià a Bilbao, 10 minuts menys que l'autobús, que circularà en sentit Bilbao. El projecte és testarrut. La meitat ja està feta i no és tard perquè fem l'exercici i veure per a què podem utilitzar-lo, amb consens.

M. Serrà: Jo sempre he vist el TAV com una oportunitat. Inversions, no crec que pugui desestabilitzar els pressupostos del Govern, perquè el finançament ve de l'Estat, perquè es fan descomptes a través del Contingent. Al final, en aquesta extrapolació, serà els diners que l'Estat ha invertit en el sud d'Euskal Herria. Per a mi el projecte es retarda, estem a l'espera de veure com es connectarà amb el de França. També veig tard perquè Oihane tingui aquesta oportunitat de mobilitat interna.

Com veieu el procés de pau?

M. Serrà: No hi ha procés de pau. ETA no ha fet els passos que ha de donar per a procedir a la seva dissolució com a organització terrorista. Les noves generacions aportaran una mica de llum i espero que el procés es recondueixi. Cal recordar que en l'anterior legislatura el Partit Socialista comptava amb 11 membres en el Govern Municipal i el pp amb un. Eren més escortes que regidors. El regidor del pp de Zumarraga, Indiano, va ser assassinat per ETA l'any 2000. Jo he treballat com a guardaespatlles durant 12 anys, fins fa tres.

Quina actitud vas recollir entorn de tu?

M. Serrà: Llavors era regidor d'Urretxu, vaig tenir el suport de molts regidors i amics de l'esquerra abertzale. En part, això em va permetre saber qui eren els meus amics. Més enllà de la ideologia, són amics o no. En general, no compartia moltes coses amb moltes persones, però vaig rebre el seu suport.

Oh! Zabaleta: Estem clarament en una situació de conflicte. Hem de fer visible el conflicte. Si estem a l'espera del procés de pau que s'ha tramitat en el Parlament Basc, estem curts i lents. Més enllà de partidismes, més enllà de l'experiència que cadascun ha tingut –jo també tinc familiars i amics presos torturats– quan parlem de convivència, hem de construir un espai d'empatia. Si arribem a comptar i compartir la convivència local, molt bé. Hem de mirar el model d'Orereta. Això té molt més peso que el procés de pau que s'està duent a terme en el Parlament. Hem de partir dels pobles. Tots som persones, i el dolor, el dolor i la ferida d'un és com el de l'altre. Mentre no compartim el relat del conflicte, l'estem fent en va. A Zumarraga i Urretxu partim d'una iniciativa conjunta dels partits socialistes i Bildu per a treballar la memòria històrica. Es va realitzar un reconeixement a nou ciutadans afusellats al poble, més enllà del partidisme, organitzat pels dos ajuntaments. Va ser un punt de partida i continuem recollint el succeït en totes les zones de conflicte viscudes en dos pobles des dels anys 60. Cal fer un treball seriós.

Es pot fer aquí el lunch?
M. Serrà: Pot intentar-ho. Les bases estan assegudes, el consens, tots reunits, pot fer passos endavant.