“Avui tancarem un cicle de mobilitzacions; està en mans d'Osakidetza fer més o no en el futur”. Són paraules de Pello Igeregi, membre d'ELA, pronunciades el passat 24 d'abril, minuts abans que s'iniciés la manifestació convocada per tots els sindicats amb representació en Osakidetza, que no és molt multitudinària, entorn de 2.000 treballadors. Era el segon dia de vaga.

El que sí que és significatiu és que la pancarta que va portar el líder de la manifestació va ser la mateixa que la que va utilitzar fa un any en les mobilitzacions. Les reunions de la Taula Sectorial d'Osakidetza celebrades des de llavors no han fructificat, evidentment. Osakidetza ha rebutjat la majoria de les demandes essencials dels representants dels treballadors i els sindicats han qualificat d'inacceptables "" les ofertes realitzades. Així, els treballadors d'Osakidetza van realitzar una crida a la vaga de 48 hores, a partir de les 22.00 hores del 22 d'abril.

Quatre dies abans, el 18 d'abril, van comparèixer davant els mitjans de comunicació el director general d'Osakidetza, Jon Etxeberria, i el director de Recursos Humans, José María Armentia, per a donar la seva opinió sobre la convocatòria de vaga. Els sindicats titllen de "desproporcionada" la solució adoptada i afirmen que les condicions laborals en Osakidetza són millors que en altres serveis sanitaris de l'Estat espanyol.

Tant Etxeberria com Armentia van assenyalar que algunes de les demandes sindicals, com la recuperació de la jornada laboral de 35 hores setmanals, en aquest moment són insatisfetes. En qualsevol cas, van defensar que l'oferta que Osakidetza ha fet en aquests mesos és bona i van criticar als sindicats per no haver-la tingut en compte. De fet, van subratllar que en les comunitats autònomes de l'Estat espanyol que treballen en condicions més desfavorables no es fa vaga, mentre que en la CAB sí que es fa.

El revers d'aquest raonament l'escoltem de boca d'Iñigo Garduño, membre de CCOO, una vegada conclosa la manifestació del 24 d'abril: “Osakidetza i el conseller Darpón [Sanitat] no tracten amb respecte als treballadors i treballadores; que s'aclareixi per què no s'ha fet un esforç en sanitat en altres àmbits de l'administració per a evitar les retallades que venen de Madrid”.

Els sindicats demanen crear 3.000 llocs de treball

Osakidetza i els sindicats s'acusen mútuament de falta de voluntat de negociar, segons han informat fonts sindicals. Les dues parts no s'han posat d'acord en res des de l'inici del conflicte, però la major bretxa, sens dubte, correspon a la principal demanda dels representants dels treballadors: reclamen a Osakidetza que realitzi una oferta pública d'ocupació d'almenys 3.000 places. Osakidetza ha respost que farà una oferta de prop de 1.000 llocs de treball. Però només uns 500 serien nous, segons Edurne Agirre de LAB, “la resta són per a substituir a les jubilacions”.

A conseqüència de les retallades aplicades pel Govern d'Espanya en els últims anys, la jornada laboral dels 26.000 treballadors fixos d'Osakidetza s'ha incrementat d'una mitjana de 1.592 a 1.614 hores anuals. Paral·lelament, s'han reduït les contractacions de personal eventual –per a substituir als que estan de baixa o de vacances, per a reforçar el servei en determinades èpoques…–. Les jornades que abans eren de nou mesos a penes arriben a un mes o dos, segons ha explicat Edurne Agirre.

Segons els càlculs dels sindicats, el nombre de llocs de treball perdut d'aquesta manera se situa en uns 3.000. El resultat de l'auditoria realitzada per l'empresa Deloitte a Osakidetza al setembre de l'any passat va coincidir amb aquest càlcul: Entre 2012 i 2013 s'arribo a la conclusió que es van perdre més de 1.500 llocs de treball. Segons els sindicats, aquesta pèrdua, així com la prolongació de la jornada laboral dels treballadors fixos, disminueix la qualitat del servei que presta Osakidetza.

“L'augment de les hores de treball ha destruït 3.000 llocs de treball perquè ens retornin la jornada anterior”, va proclamar Edurne Agirre en l'acte de clausura de la manifestació del 24 d'abril. Osakidetza, ja ho hem dit, ha considerat impossible satisfer aquesta demanda avui dia. La direcció diu que els treballadors haurien de ser més comprensius, que tinguin en compte la situació de tota la funció pública i que no siguin tan egoistes. “Les nostres exigències són bàsiques”, la resposta d'Agirre.

Un d'aquests requisits es refereix a les substitucions per baixa. Actualment, quan un treballador d'Osakidetza es dona de baixa, fins al setè dia no es contracta un substitut per a ell. Els sindicats volen que la representació es faci des del primer dia, i la direcció els ha ofert des del quart dia. En aquest tema, com en la resta, tampoc es preveu un acord a curt termini.

Vaga en condicions molt difícils

És difícil valorar l'impacte que ha tingut la vaga de 48 hores, però es pot dir que la societat en general no s'ha adonat. Segons les dades facilitades per la direcció d'Osakidetza, l'atur ha estat secundat pel 9,4% en Bizkaia, el 11,8% a Guipúscoa, el 7,6% a Guipúscoa i el 6% a Àlaba. Segons la mateixa font, un 4,7% dels metges, un 10,1% dels infermers i un 13,2% de la resta del personal, han secundat la vaga.

Osakidetza ha presentat un baix nombre d'intervencions com un argument a favor de la seva posició, en el qual ha volgut subratllar la falta de responsabilitat dels sindicats en les compareixences sobre el tema. Els sindicats, per part seva, han retret a la direcció que hagi boicotejat la vaga i han considerat inacceptables els serveis mínims que s'han imposat. Davant la impossibilitat de realitzar una valoració adequada en aquestes condicions, es van negar a facilitar les dades de participació i van expressar la seva satisfacció pels resultats obtinguts.

Durant l'atur de 48 hores, els sindicats van dedicar les seves forces a denunciar les traves al dret a la vaga, tant com al vent de les causes de la mobilització. A tall d'exemple, van assenyalar que el primer dia de vaga van obligar a tots els treballadors d'emergència a treballar, encara que alguns dels caps de setmana solen tenir festa. Així mateix, van denunciar que en el torn de nit el 100% dels infermers dels hospitals es van veure obligats a treballar, i que en el matí només han donat permís a vuit de cada 100 infermers per a fer vaga.

Als hospitals de Galdakao i Basurto, en Bizkaia, representants sindicals van cridar a la Inspecció de Treball per a denunciar que les direccions d'aquests centres estan impedint fer una vaga. I en aquests dos dies, Iñigo Garduño, de CCOO, va afirmar amb ironia que el nombre d'intervencions d'urgència va ser major que mai.

Si Osakidetza volia que la ciutadania no s'adonés de la vaga, caldrà dir que ja ha complert el seu objectiu. No obstant això, serà molt més difícil resoldre els problemes de la sanitat pública en la CAB. Tot sembla indicar que serà tan conflictiu com l'anterior el nou cicle que va començar divendres passat amb la sortida de la manifestació.