Arrazoi osoarekin esan ohi da ez dela gauza bera leku batean edo beste batean jaio izana; horren arabera, gainontzeko pausoak emateko erraztasun edo zailtasun handiagoak izan daitezke. Musikaren alorrean ere kokapenak garrantzi handia du eta hain saturatuta dagoen eszenan ezagutzera emateko eragina du. Ziburuko The Lookers taldeak, berriz, halabeharrez apurtu ditu mugak eta Bloody Mary disko denda eta plataformaren laguntzarekin, han eta hemen bere proposamena plazaratzeari ekin dio azken urteotan gupidarik gabe. Bai, gaur egun atzerriko rock-and-roll, punk-rock eta garage talde askoren emanaldiak zabaltzeko ardura du hirukoteak; baina ez dut oraindik taldearen freskotasunak eta energiak txunditu ez duen rock zalerik ezagutu.
Nico (baxua eta ahotsa), Mikel (gitarra eta koroak) eta Charlie (bateria eta koroak) gazteek osatzen dute The Lookers eta talentua daukate, zinez. Ez zaie ezer zerutik jausi. Are gehiago, egunez egun emanaldi borobilagoak egiten dituzte, energia borborrean dutenak. Seguruenik ez dute ezer asmatu; izan ere, dezente dute hain klasikoak diren punk-rock eta power-popetik, baina iraganeko taldeen estiloa bereganatzeko moduak, berezkoa duten gaztetasun eta freskotasunak eta batez ere berrasmatze prozesuan eta interpretatzean erabilitako energia urduriak txunditu naute.
2012-2013an eman zituzten lehen pausoak –duten adina kontuan hartuta, ezin aurrekaririk irudikatu– eta 2013koak dira beraien lehen bi lanak: It will be Ok/Sally eta Fucking panda EPak. Lan horietan punk-rock eta power-popaz gain, garagea dago presente eta lehen entzunaldian sorpresa gutxi eskaintzen dituzten lan onak izan arren, badira altxor batzuk: Wrong generationek Patti Smithen eta New Yorkeko errespetuzko poesia distortsioarekin ezkontzen ditu maisuki; eta The signek laukotearen marka den kutsu malenkoniatsu, itsaskor eta ustez behartua batzen ditu. Eta We are stupidek mahai gainera ekartzen digu taldeak kantua handitu-handitu eta biderkatzeko duen gaitasuna.
Birritan ikusi ahal izan ditut zuzenean: batean New Christs handien gonbidatu gisa emanaldi oso txukun eta intrigazkoa egiten; eta bestean, beraiek bakarrik aritu izanagatik jostatzeko askatasuna hartuta agertokitik metroak gora altxatzen eta emanaldi itzela eskaintzen.
Zuzenean taldeak eman ahal duena jasotzeko asmoz, diskoetxe bihurtu da Bloody Mary disko denda eta 10 hatz beteko Never had control diskoa argitaratu du, lau kantuz osatua. Disko honek ez du hirukoteak gau on batean agertokian eskaini dezakeen guztia erakusten, baina bai, ordea, horren arrasto nabariak. Diskoari izena ematen dion Never had control piezak power-pop onenetik –Buzzcocks–, post-punk-etik eta surfetik asko dauka; Higherek Rollingsen hastapenetatik abiatuta, 77ko punk-rock eta power-pop jostarienetik edaten du; Timek basatitik eta melodikotik, bietatik du, beti ere gitarra makur-makurrekin; eta Like anyone else power-pop oso-oso energetikoa da.
Baina talde honekin alferrik da agertokian transmititzen dutena hitzetan jartzea: hain zuzen ere, energia tonaka, hil ala biziko nerbio eta urduritasuna, iraganeko taldeen esentzia sinesgarritasunez jasotzea, eta batez ere hirukotea izanda taldea eta kantuak biderkatzeko berezko gaitasuna bere horretan aurkitu beharko duzu.
M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.
Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]
A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]
"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.
Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]
Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]
No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]
Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]
El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]
En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]
Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.
En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]
El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]
La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]
Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]