Freixes voladors
Em trobo en una dificultat, en els últims temps, sobre el nou llibre de l'horta. El jardí està en la meva boca, però la meva llengua (Viscum album) és al meu cap. El primer sermó de la meva vida l'he donat: vaig haver de presentar el llibre a l'església, perquè a la casa de cultura no cabien els cent seixanta assistents. De la casa de cultura a l'església es dirigeix la Casa Rural de Garai. En la llinda de la porta porta un manoll de vesc engalanat amb calamars vermells. Color: D'or; serà el de l'any passat, no serà el nou. No en va es diu “la banya d'or” al vesc. En els Sanjuanes es posa el vell al foc i un nou lot. Incideix verd en fresc, però aviat es daurarà. Quan protegeix la casa és d'or la “banya d'or”.
A Zugarramurdi, on es troba el caseriu Mihura. En aparença, juntament amb l'Urdax del mateix nom, el niu dels qui difonen aquest cognom en el món. També el Miura, amb la marca de ferro més coneguda en les corregudes de toros. Aquesta casta que té fama de ser un assassí de toros i vaques, sí; des de la seva creació, aquesta casta ha matat a onze persones. En Donostia-Sant Sebastià, el 15 d'agost de 1921, el banderillero valencià Emilio Moreno Moreno va ser assassinat en Arruceto o Pamplona/Iruña el 8 de juliol de 1977 en l'entrada de la plaça de toros José Joaquín Esparza Sarazibar.
A l'altura del barri d'Herriondo de Lezo, també es troba el caseriu Mihura.
Els que es mouen en pendent són els voladors, els freixes voladors (Fraxinus excelsior). Però, des de quan vola el freixe? Com va aprendre a volar? Qui li ho havia ensenyat, l'estrella que es representa amb les seves banyes? Lizar és un volador que neix de manera autodidacta. És el mateix que és feliç per naturalesa. Els freixes voladors són aquells que neixen i viuen en el sòl, no sobre una altra cosa: sobre algun altre arbre, sobre la teulada... En un altre temps, qualsevol que fos el perill que se li presentava, si portava amb si la fulla d'un freixe volador, es deia que estava protegida.
Després de recórrer Bizkaia, Navarra i Guipúscoa, em vaig acomiadar de l'estrella voladora que tinc sobre la teulada de la meva carrera domèstica i em vaig anar al llit.
En les dues parcel·les que hi ha al costat de la nostra casa, en Mallua i en el fons de l'anomenat Riu, alguns grans arbres s'han casat amb la primavera. Es va vestir de blanc i negre i es va casar. Són freixes, espectaculars al lluny. Wikipedia diu que “al País Basc, de... [+]
Es denomina “receptacle” al conjunt de branques de fulla que es poden embolicar en un braçada. Hi ha molts noms en aquesta egua que es recollia per als esmorzars d'hivern. Per a tots els grans, herbes, branques, fustes... s'han utilitzat els mateixos noms. Em recorden la mà... [+]
“Estella als nostres cementiris”, dic en els últims. És un símbol de fortalesa i força, així com d'immortalitat, per exemple, a la regió d'Escandinàvia. No va malgastar el nom dels botànics: Fraxinus excelsior. Fraxinus és un freixe llatí, però excelsior diu que el... [+]
Gurea, lizarraren herria. Lizar, Eizaola, Eleixar, Elejarmozaaldea, Elejarmozadana, Elejarpe, Elesarmintegi, Elesarrekosoloa, Elesarzaondoa, Elexar, Elexarbe, Elisar, Elixar, Elizardia, Erreisala, Erreisalpea, Erresal, Erresalde, Erresaleta, Erresaletea, Erresaluzea, Errexaleta,... [+]
Em vaig posar a parlar de les plantes que considero apropiades per als nostres mites, la vegada anterior, Corylus avellana, i vaig preguntar si la paraula “hur” no era una de les més antigues del nostre vocabulari, perquè algú respongués. Vaig donar-dona una flauta amb... [+]