Contra Sant Sebastià 2016? Doncs sí, Manuel Delgado ha defensat el dret a tenir aquesta actitud el pròxim 22 d'abril en el Koldo Mitxelena Kulturunea. 2016 El moviment Desokupatu porta al professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona a donar una conferència: La cultura com a excusa. Capital cultural i mercat de les ciutats. Que ha despertat curiositat, sens dubte. La sala està plena per a quan ha començat l'esdeveniment, només queden places lliures en les primeres files i des d'allí li hem sentit dir que els eventuals com la capital europea de la cultura formen part d'una “estratègia de dominació”.

“Difonen categories abstractes que poden significar qualsevol cosa. I, per tant, justificar qualsevol cosa”. En aquest cas, aquesta categoria és la “cultura”. I després d'utilitzar-ho buidat de contingut una vegada i una altra, sembla que el fet que Sant Sebastià es posicioni en contra de 2016 equival a actuar “contra la cultura”. Una lògica simplista, sí, però molt estesa i molt més eficaç del que es creï per a condicionar el debat públic.

No obstant això, la pregunta que veritablement importa és una altra per a Delgado: què s'utilitza per a justificar la cultura? Cita els negocis dels sospitosos habituals: promocions d'habitatges, interessos turístics...

Vols demostrar que Sant Sebastià està “pacificada”?

“Però això ja ho sabeu”, ha continuat. Parla ràpidament, barrejant exemples de la vida quotidiana i referències acadèmiques, sense renunciar a l'humor –el públic respon rient a les bromes que a vegades fa per ell–. Continuï: “Donostia ja és una ciutat cultural”, diu després de descriure la marxa normal que ha vist al carrer abans d'entrar a la conferència. "Potser algú vol demostrar que és una ciutat pacificada", ha afegit el lehendakari.

Delgado ha completat tota la seva intervenció, dibuixant paral·lelismes, deixant de costat les dimensions de tots dos capitals i la seva cotització en el mercat de les ciutats, equiparant els éforos urbans de Barcelona amb els de Sant Sebastià. Per exemple, amb els Jocs Olímpics de 1992: “El Barcelona va voler demostrar que era la ciutat de l'esportivitat i de la pau, l'antítesi de la barbàrie que s'estava produint en aquell moment a l'altre costat del Mediterrani. Era Anti-Sarajevo”.

Contra la guerra, esport? Bé, no sona tan malament, no és així? Però no és només una guerra, sinó que el nou model de ciutat pretén acabar amb qualsevol conflicte. I dir “contra els treballadors, cultura” té una melodia més lletja, per exemple. Un exemple d'això ens ha tret de casa, des del Palau Euskalduna. Després de destacar l'aspecte "asèptic, perfecte" de l'edifici bilbaí, ha recordat les lluites obreres que dècades enrere van omplir les primeres pàgines dels periòdics. És el mateix lloc, però no hi ha rastre d'incidents: “El missatge és que la cultura ha guanyat el conflicte, que la cultura serveix per a pacificar les ciutats, acabar amb els conflictes. Alguns sempre han tingut aquest objectiu”. Allí on hi ha un detonador, la cultura impedirà l'explosió, i el professor català creu que qualsevol tipus de lluita pot ser desactivada per la població.

La cultura, aquesta religió laica

Per cert, Delgado és professor d'antropologia religiosa, com s'ocupa d'aquest tema? Perquè, segons ell, la forma en la qual entenem l'assumpte té a veure amb la religió. Anem pas a pas: en primer lloc, ha posat en dubte si una cosa que es decideix és cultura o no. “És un espai absolutament místic, hi ha poques persones que diuen en tot moment què és el que mereix ocupar aquest lloc”.

Bé. Què més? “En aquesta situació, els artistes exerceixen un paper d'intermediaris, fan viure a la gent unes experiències abstractes a través de les operacions creatives”. Bé, i la religió? Ara, ara: “El paper de la teologia de la tradició cristiana és el dels mediadors culturals d'avui dia. La idea de la gràcia de Déu ha passat al pla laic i ha donat a les persones l'oportunitat de crear universos. Per això, la cultura és un aparell de santificació. No és d'estranyar que els concerts se semblin a les litúrgies, els centres culturals als temples... La cultura significa qualsevol cosa, i com s'accepta que implica una veritat, la cultura és una religió d'Estat”. Un remix de Karl Marx per a arrodonir: “La cultura, tal com avui s'entén, és l'opi del poble”. Una suposada eina per al virtuosisme col·lectiu, alguna cosa que impulsa els valors cívics de manera ideal, una cosa meravellosa que ha d'aixecar el to moral de la comunitat. Tot està una mica lluny de la realitat, diu Delgado.

Hi ha escapatòria?

Tornem a Sant Sebastià. No hi ha res que pugui ser salvat en el projecte? L'antropòleg creu que no. No, si la cultura no s'entén d'una altra manera: "I pot ser una altra cosa, però cal llevar-li als quals ho tenen segrestat. La cultura és al carrer tots els dies, tots som éssers culturals. Però en els termes actuals, tot està preparat perquè pensis que la teva vida no val res. I jo estic en contra de qualsevol pretensió de separar-me de la cultura de la vida”, ha afirmat, recordant que el plantejament no és tan nou, que surrealistes i situacionistas reivindicaven una cosa semblant.

Abans de començar l'espai de preguntes i respostes, una recomanació irònica a l'audiència: acudir a tots els actes de l'any que ve –espero que siguin gratis– i escoltar a Julio Iglesias quan passi tot, perquè tindrà raó: “La vida continua igual” (la vida segueix igual). La mateixa cançó conté una altra frase que l'antropòleg considera més adequada per a reforçar la seva tesi: “Sempre hi ha per qui viure perquè lluitar”. I, per descomptat, al seu judici, aquestes no apareixen en el programa de 2016.