La Diputació de Guipúscoa encara ha concedit la medalla d'or als representants dels immigrants dels anys 50 i 60. Ha volgut premiar als treballadors i treballadores. En aquest breu escrit vull recordar el que va suposar per als bascos la presència de tants immigrants en l'urpa.
En les zones on hi havia pocs euskaldunes, van continuar en la mateixa línia lingüística i cultural: l'espanyola. Es pot dir que van ser actors importants per a la gairebé total culminació de la transformació que venia precedint; la majoria van portar la mentalitat de la burgesia espanyola: A Espanya es van moure d'un lloc a un altre! ; i sense tenir una gran consciència espanyola, no van sentir la necessitat d'euskaldunizarse i no s'han euskaldunizado. El País Basc no tenia eines politicoeconòmic-culturals per a apropiar-se d'elles, i la integració es va produir al revés.
Als pobles on els bascos dominaven o eren molts, clar que va haver-hi més problemes. No obstant això, els propis bascos van fer més esforços per comunicar-se amb els estrangers, encara que l'escàs castellà que van aprendre el van rebre en classes mediocres en molt pocs anys. Molts d'aquests bascos, malgrat l'escassetat de l'escola, no van perdre la consciència i l'orgull dels bascos, i gràcies a ells també som avui euskaltzales. Tales pares i tals individus mereixen una medalla!
Altres immigrants, malgrat no ser euskaldunizados per ell, i sense intenció ajudar als vascoparlantes a transformar-se, s'han posicionat per a integrar-se, i han intentat que els seus fills i filles siguin euskaldunes i d'ara endavant. Valdria la pena de plata.Una
minoria procedent d'Espanya, amb una profunda consciència espanyola, es va dedicar a l'españolización dels pobles bascos, amb llenguatge i cultura, secundada per la premsa, la ràdio i la televisió. Encara sort que en l'altre extrem hi ha hagut uns pocs bascos escolaritzats resistents, la qual cosa tenim en la seva prestatgeria li ho devem a ells: Als creadors de Jakin, Txillardegi, Euskaltzaindia, les ikastoles i els creadors d'euskaldunización-alfabetització; i, per descomptat, als immigrants que s'han euskaldunizado: aquests mereixien de diamant!
Ara que estem en el punt mort de la cultura basca i de la política abertzale, en la qual dominen les anglesos i les baixeses en molts àmbits, convé mirar al passat, perquè siguem més euskaldunes de cara al futur i creguem més en les possibilitats del nostre petit poble; nosaltres, a jugar amb l'estupidesa, portarem pocs a la comunitat basca.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]