Cada any, l'Institut per a la Recerca de la Pau d'Estocolm actualitza les dades sobre la despesa militar mundial. Si es compara amb les xifres de la fam en el món, els diners gastats en armes passa de ser escandalós a ser insultant, sobretot per a aquesta part de la humanitat que sofreix fam. Vegem.

La despesa militar mundial en 2014 va ser de 1,8 bilions de dòlars. El món va gastar en armament 249 dòlars per habitant d'aquest planeta. els Estats Units va destinar 581.000 milions de dòlars, la Xina 129.000 i Rússia 70.000. Aquests són els que estan en el podi del rànquing. La despesa militar de l'Estat espanyol també ha estat important l'any passat: 15.000 milions de dòlars. En aquest últim cas s'han emprat 368 euros per habitant, mentre que la despesa farmacèutica no ha arribat als 260 euros per habitant.

Segons l'Organització de l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), en el món hi ha 805 milions de persones famolenques. En 2008, en un cim de la FAO es va dir que si s'inverteixen 30.000 milions de dòlars durant sis anys –180.000 milions de dòlars en total– es resoldria el més greu de la fam en el món. Llavors, algú va recordar que el mercat estatunidenc de tractament d'aprimament només mou uns 33.000 milions de dòlars. Els estatunidencs gasten 30.000 milions de dòlars a l'any a alimentar a les seves mascotes (gossos, gats…). En aquell cim, els països rics es van comprometre a destinar 12.000 milions de dòlars a les ajudes, una tercera part del sol·licitat. Però només 1.000 milions van ser lliurats en realitat. Al novembre d'aquest mateix any es van enfonsar les borses i els bancs d'aquests països, i els seus governs es van oblidar per sempre de la fam que els acompanyava. En pocs mesos, per contra, es van emprar 3 bilions de dòlars per a salvar als bancs.

En 2001 més de 3.000 persones van morir en un atemptat suïcida a Nova York a causa d'una bomba. El mateix dia, a tot el món van morir 25.000 persones de fam, i en el següent, altres tantes, i així tots els dies. L'atemptat va tenir lloc en el centre del món i es va mobilitzar a la societat i es van perseguir els responsables de l'atemptat. La fam, encara que provoca moltes més morts, no genera mobilització i, per descomptat, no persegueixen els seus responsables com si no els tinguessin. Vivim en la societat de la desigualtat.