Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Més enllà del Pamflet, com cantar políticament?

  • A Euskal Herria les cançons polítiques han estat unides des de sempre a determinades característiques i a uns certs temes. A pesar que aquests esquemes encara estan vigents, l'aparició d'altres apostes ha suscitat el debat sobre les maneres de ser transformadors en la música. Andoni Tolosa Morau, el grup Pottors ta Klito, Ibon Rodríguez i Maite Arroitajauregi Mursego han explicat a ETB què és el que més es preocupa de cantar políticament aquí i ara.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa quatre anys va aparèixer en el panorama musical espanyol el col·lectiu Fundació Robatori, amb la intenció de fer cançons polítiques per a moments d'emergència. En boca dels músics que ho componien, un missatge clar: que es considerava un desastre cantar amb la política d'acord amb la modernitat, entenent la política en sentit estricte –cantar obertament amb qüestions compromeses–, i que és tan política com aquesta mena de cançons la que parla d'una tarda amb bicicleta per la riba de la mar. En el fons, tota cançó és política; la clau està a saber si qüestiona a l'establishmenta o si ho reforça. I, així les coses, que cal perdre la por de parlar de política en les cançons.

Aquesta crítica de la Fundació Robatori a la música espanyola difícilment serveix per al País Basc. Aquí, avui dia, la qüestió és si no estem més prop de l'altre extrem, perseguint inèrcies dels anys 80, cantant explícitament uns certs missatges polítics i d'una manera més o menys massiva, com si d'alguna cosa transformador es tractés. Almenys així li sembla a Andoni Tolosa Morau, que el que abans era revolucionari gairebé s'ha convertit en mainstream al País Basc, i que, per tant, ha perdut la potencialitat de la seva força revolucionària. De fet, encara la paraula “cançó política” se sol relacionar amb determinades característiques que susciten desconfiança en Morau. “Es fan cançons plenes de tòpics que busquen l'eslògan en comptes del significat. Per tant, moltes vegades dubtis que aquest músic estigui parlant de veritat, o que, amb comoditat, prengui el camí que domina en la societat”. Els de Pottors i Klito també estan totalment d'acord. “Hi ha molts grups panfletarios”, afirmen, “denuncien en les lletres perquè això els fa més vendibles i els garanteix tocar concerts en algunes zones. Sovint, no obstant això, no actuen de forma molt coherent amb aquestes paraules”.

Les cançons de protesta d'Euskal Kantagintza Berria, les tornades directes del Rock Radical Basc... aquí les cançons polítiques sempre han estat unides a parlar del conflicte. A pesar que aquesta tendència és comprensible, en opinió de Morau, s'han deixat de costat molts altres temes. Pottors i Klitoko són conscients que en aquests temps diversos grups han començat a considerar altres temes com els polítics, com les relacions, el consum o la sexualitat. “Uns altres s'han unit a la lluita vasquista, anticapitalista o antiracista que ens són conegudes des de fa molt temps, com el feminista o l'animalista”. Els sembla que aquesta complexitat política ha enriquit molt l'escena musical, però encara queda molt camí per recórrer. “Algú s'animarà a crear un grup de queercore a Euskal Herria?”, han llançat la pregunta a l'aire.

Hi ha més preguntes. En temps en els quals sembla que estan esgotats de la suggestió de diverses fórmules mai útils, com cantar políticament? Com fer musical una aposta transformadora? Quines característiques observes en fer bones cançons polítiques? És probable que no hi hagi respostes rodones en aquestes línies. Indicis, si és el cas.

Ironia i humor

A Maite Arroitajauregi Mursego li resulta difícil fer paraules explícitament polítiques sense caure en el pamflet. Per això, més que en paraules, posa el pes polític de la seva activitat en altres opcions. De totes maneres, perquè les paraules d'una cançó política siguin interessants, se li ocorren dos elements: la ironia i l'humor. El disc més polític que ha escoltat últimament és Arrain himnes de Morau i Beñardo, precisament per la seva habilitat per a fer la crònica de la societat amb humor. La millor cançó d'aquest disc, per part seva, ha estat Hondarribia 2012: “Compte un dia de parenceria com una pel·lícula”.

Rodríguez també troba a faltar la ironia i l'humor, sobretot pel que fa al seu treball. “Hi ha massa profunditat i suficiència en la música basca”, diu. A penes dona importància a la paraula. “L'únic pes que accepto no correspon al missatge semàntic de la paraula, sinó a les característiques més profundes: elecció de llenguatge, paraules i síl·labes, registre i pronunciació usada, ús de la veu...”. Per tant, els grups que utilitzen paraules abstractes, que juntament amb la música li generen imatges o sensacions, són els més transformadors. “També em fascina trobar paraules que per tradició no espera en un estil”.

Fugint dels tòpics

Morau pensa que la primera preocupació de qui vol fer una bona cançó política ha de ser fugir dels tòpics i comptar d'una manera molt interessant el que vol comptar. Mursego ho va intentar, per exemple, quan va fer Cúmbia vilera de la ciutat armera. “Vaig fer una cunbia, perquè a l'Oest tendim a infravalorar tots els gèneres que venen del Sud: la bachata, el reggaetón... Amb aquesta cançó volia reivindicar el que suposa la immigració, convertir el que venia de fora en el nostre”.

Amb la versió del poema Otte, de Louise Bourgeois, va voler denunciar els masclismes i micromasclismes que es troben dins de la llengua, tant a la vista com a l'ombra. D'altra banda, ha succeït que cançons fetes en un principi sense intenció política tinguin després unes lectures polítiques molt clares, com les guerres de vampirs en la vella Europa o el Donki Kongu.

Coherència

“La clau de la transformació està en la coherència del músic amb el que canta”, diuen Pottors i Klitoko. És a dir, que el missatge no se circumscriu només a les paraules, que són tan importants com elles, per exemple, la relació entre els membres del grup, la relació del grup amb el públic i altres músics, les actituds i rols sobre l'escenari, el fons i el fons, l'elecció del llenguatge, la naturalesa dels concerts i festivals en els quals participen...

A Rodriguez se li ocorren més coses: la portada del disc, la distribució, els drets comercials de la cançó, el suport, el comerç, el preu… “Tots aquests factors són tan importants com el missatge que es canta. I és possible que hagi arribat a aquesta conclusió, perquè he notat grans desequilibris entre aquests apartats”.

Morau té la mateixa opinió. “Els creadors, com a persones públiques, hem de portar el missatge polític a les posicions. No pot haver-hi trinxera entre el que cantem, diem i fem”. Mursego també dona sentit polític al seu treball a través d'aquestes petites decisions: la manera de publicar i difondre els discos, el preu, l'energia que transmet en els directes, el compromís amb el treball... totes elles decisions polítiques. No obstant això, segons Rodríguez, és l'oient el que ha de decidir quin tipus de polítiques són: “Les decisions del músic poden tenir moltes interpretacions, fins i tot contràries a les intencions que tenia al principi. El que sí que tinc clar és que tot el procés influeix en la realització d'aquestes lectures, ja que la música no és sol encadenament de notes i sons”.

Transformar musicalment

Morau diu que les paraules són importants, però que en massa ocasions es menysprea l'altre ingredient principal de la cançó: la música. “La música és un llenguatge molt abstracte i és més difícil de formular un discurs polític sobre ella”. No obstant això, li sembla evident el discurs conservador que es fa musicalment a Euskal Herria. “Això empobreix el contingut polític de la cançó, i és una pena, perquè hi ha una gran força transformadora entre els músics”.

Parlar de temes socials no significa necessàriament evitar-los, segons Pottors i Clito. Una cançó pot ser, per exemple, estèticament trencadora. “Què és la Baga, la Biga, la Higa de Mikel Laboa o va més enllà?”, pregunten. Mursego també pensa de la mateixa manera: “Els grups bascos que avui m'agraden no parlen, en general, dels problemes socials. Els d'abans sí: Dut, Bap!, Anestèsia, Balerdi Balerdi, Cicles Iturgaitz o Joseba Tapia tenien cançons reivindicatives”.

Model Euskanta

A Rodríguez se li ocorre quina és l'aposta més transformadora del món basc: Euskanta és un projecte que s'està duent a terme en diversos centres educatius de Roma. Els nens i nenes de la zona escriuen sengles poemes en italià i tradueixen al basc a Alex Mendizabal, músic i membre d'Associazione Culturale Euskara. A continuació, els nens trien un instrument i, tocant-lo, graven fragments instrumentals. Finalment, improvisen les melodies vocals sobre la part instrumental, utilitzant paraules de poemes traduïdes al basc.

Per a Rodríguez, Euskanta és una bona mostra del valor de la paraula, el forta que pot ser i el feble que pot ser al mateix temps. Es crea en italià i es canta en basc, encara que no se sap basc. “La majoria de les cançons, els jocs dels nens, tenen un significat desdibuixat. Però en el sistema educatiu d'Euskal Herria els nens no creen ni una sola cançó. No és revolucionari?”.


ASTEKARIA
2015eko apirilaren 26a
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Arkaitz Zarraga Azumendi
#2
#3
Ane Ablanedo Larrion
#5
Karmelo Landa
Azoka
T'interessa pel canal: Musika
Duplak egin du aurtengo Herri Urratseko abestia

Azken dantza hau izena du Duplak egin duen aurtengo abestiak eta Senpereko lakuan grabatu zuten bideoklipa. Dantzari, guraso zein umeen artean azaldu ziren Pantxoa eta Peio ere. Bideoklipa laugarrengo saiakeran egin zen. 


Ravel jaio zela 150 urte
Eta zuk, egin duzu inoiz Boleroarekin?

Duela 150 urte, 1875eko martxoaren 7an jaio zen Maurice Ravel musikagile eta konpositorea, Ziburun. Mundu mailan ospetsu dira haren lanak, bereziki Boleroa. Sarri aipatzen da Parisen bizi izan zela, kontserbatorioan ikasi zuela aro berri bateko irakasleekin, munduko txoko... [+]


2025-02-27 | Xalba Ramirez
Zuloa zen irteera

Zuloa
Merina gris
Sonido Muchacho, 2025

-------------------------------------------------------

Euskal Herrian ez da orain arte horrelako musika elektronikorik egin. Esango nuke Merina Grisek historian euskaraz egin den elektronika eta hyperpop diskorik landuena egin... [+]


Gorputz hotsak
“Garrantzitsua da Down sindromedunok oholtzan ikustea”

Gazteagotan baino lotsa handiagoa dauka, baina horrek ez dio saltsa askotan ibiltzeko gogoa kentzen Leire Zabalza Santestebani (Iruñea, 1990). Beste gauza askoren artean,  Motxila 21 musika taldeko kidea da. Nabarmendu du musika gauza asko aldarrikatzeko bide izan... [+]


2025-02-21 | Iker Barandiaran
Vida lliure

Un bon viatge
autoproducció
Braulio, 2024

-----------------------------------------------------

Jo no posaria el nom de Braulio a un grup, i segurament ningú començaria un treball amb una cançó que té una durada de sis minuts. Però a ells els ha tocat i gràcies a... [+]



Hiuzz + Bloñ + Adur
Lete ravero bat Iruñean

Hiuzz + Bloñ + Adur
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Iruñeko Aitzina tabernan (Egun Motelak kolektiboa).

--------------------------------------------

Larunbat goiza Iruñean. Neguko eguzkitan lanera doazen gizon –eta ez gizon– bakarti batzuk... [+]


La Fúria. Manyaga i força
"Si Cascante és Euskal Herria, per què no són jotes la cultura basca?"
Pantalons de pèl de cintura a peu, làtex en braços i vestit i cabells de taronja al vermell. Així ha presentat La Fúria el seu tercer llargmetratge:Ultra. Tot això reflecteix perfectament l'aposta del cantant de rap: donar-ho tot segons els seus criteris.

Anàlisi
Nostàlgia 'sold out'

Les coses no són fàcils de ser, i serà per l'una o l'altra, però últimament he mossegat la llengua més del que cal per dues coses: la cultura del sold out i el FOMO, que potser cal explicar perquè no li ho he dit tantes vegades: la por a no ser part d'una experiència... [+]


2025-02-14 | Iker Barandiaran
La meva llengua materna és el feminisme

Ultra
La Fúria
Baga Biga, 2024

---------------------------------------------------------

La Fúria de CASCANTE saca a la plaça el seu cinquè disc. Des de la manyaga i les entranyes, amb aquests ingredients que són essencials per a ella, ha preparat aquesta alegria,... [+]



Emeadedei + Mahl Kobat
Parlen de nosaltres

EMEADEDEI + MAHL KOBAT QUAN:
2 de febrer.
ON: Gaztetxe de Zuia, en Murgia.

----------------------------------------------------

El 20 de setembre del passat any vam tenir coneixement per primera vegada del col·lectiu musical en el perfil de la xarxa social que acabaven de... [+]



Retarden el judici contra el grup Raimundo El Canastea, acusat d'acusacions més greus
El judici que havia de tenir el dimecres ha estat modificat de data per un recurs presentat en l'últim moment per l'alcalde d'Estella. Ara, al grup se l'acusa també d'incitar " a l'odi" i els seus membres corren el risc de ser condemnats a fins a quatre anys.

Col·lectius musicals d'Àlaba
Nosaltres mateixos, a la nostra manera
El desig d'organitzar-se col·lectivament s'ha materialitzat des de fa temps, entre altres coses, en l'àmbit de la cultura. Els concerts són una oportunitat per a unir a la gent, i per això, en aquest reportatge farem un lloc als col·lectius musicals. En lloc d'ocupar-nos... [+]

Eguneraketa berriak daude