Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Volem un canvi radical en la política lingüística de Navarra"

  • Com és habitual en la formació que requereixen aquest tipus d'esdeveniments, la representant del Consell Maite Inda (Pamplona, 1981) està immersa en el treball. El 25 d'abril s'ha organitzat en el poliesportiu Anaitasuna de Pamplona un acte per a unir als euskaldunes de Navarra i fomentar la il·lusió.
“Duela hamabost urte oso gordina zen UPNren hizkuntza politika, eta azkenean, nolabaiteko aldaketa eman behar izan dutela esango nuke”.Kontseilua
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Per què heu organitzat aquest esdeveniment?

L'acte ve de la Mesa del Consell de Navarra. Entorn d'aquesta taula se sentin AEK, IKA, Euskal Herrian Euskaraz, Topagunea, Sortzen i Nafarroako Ikastolen Elkartea. Comencem a reunir-nos en 2009, perquè les polítiques lingüístiques d'UPN van donar una altra volta al caragol des del Govern de Navarra. Sota el pretext de la crisi general, el basc de Navarra va sofrir un fort ajust econòmic. En aquest asfixio es va veure la necessitat de conjuminar forces i sortir al carrer.

En 2010 sortim al carrer amb força, sota el lema Euskal Herrian euskaraz bizi zuen. Va ser allí on llancem per primera vegada el lema Euskaraz bizi nahi dut. Des de llavors, podem dir que el lema ha recorregut un llarg camí, superant les fronteres de Navarra i fent el salt a Euskal Herria. Va ser un moment fort.

Només vèiem que no podíem quedar-nos amb agafar el carrer i que havíem d'obrir-nos altres camins. Treballem en solidaritat i Anaitasuna és fruit d'aquesta col·laboració. Vam veure que, a més de les manifestacions, necessitàvem una altra manera de comunicar-nos amb la nostra gent. Per això hem organitzat l'acte d'Anaitasuna.

Quin tipus d'esdeveniment serà?

L'esdeveniment té dues funcions. D'una banda, volem reconèixer i donar les gràcies a la gent que ha treballat fins ara i a la qual la gent ha pres determinades actituds per a viure en basca en el seu dia a dia. D'altra banda, vèiem la possibilitat de sortir fora, i decidim adoptar Anaitasuna perquè volem canvis radicals en les polítiques lingüístiques de Navarra.

Estem treballant de manera diferent per a l'esdeveniment. Sabem la foto que la gent fa d'Anaitasuna. Si no és per a una iniciativa esportiva o per a un concert, s'ha utilitzat en format d'acte polític. A més, en aquests actes polítics s'han presentat propostes concretes d'un moment concret. Fins ara, el moviment del basc no l'ha pres i sabem que per als navarresos Anaitasuna té unes connotacions concretes.

Busquem des del principi un acte que vulgui trencar amb això. No hi haurà un faristol i no hi haurà un líder que parli. Nosaltres som moviment popular, nosaltres som gent, i la gent estarà en les graderies. Per això, les graderies tindran molt a dir al llarg de l'esdeveniment. Serà un acte metafòric. Per a això hem demanat ajuda i estem treballant amb Eneko Olasagasti en l'aspecte artístic.

Malgrat tot això, es publicarà una proposta de canvi a Navarra. També es reflectiran en Anaitasuna els canvis que s'han de donar per a donar un canvi radical en les polítiques lingüístiques.

Quins són els eixos d'aquesta proposta?

La proposta es refereix al canvi polític. Portem anys sota la política lingüística d'UPN i és evident que ha fet política contra el basc. És tan poc el que ha fet a favor del basc, que si hi hagués un canvi de govern, la qual cosa ve a continuació podria pensar que hi ha hagut un canvi en les polítiques lingüístiques a Navarra amb pujades parcials o amb alguns canvis.

No volem córrer aquest risc. Si d'una vegada per sempre es produeix un canvi polític, volem un canvi radical. Per a això hem plantejat tretze mesures urgents que permetrien posar en marxa en quatre anys possibles nous governs. Els tretze punts marquen el mínim del canvi, tot a partir d'aquí serà benvingut.

Fins a quin punt el Govern de Navarra ha estret als agents de basc?

Diria que ha fet una aposta clara per a anul·lar el moviment. Crec que UPN s'ha vist en la situació de reformular la seva política lingüística. Sempre ha estat el contrari, però també és cert que la pressió i les denúncies dels ciutadans els han obligat a canviar. Fa quinze anys la política lingüística d'UPN era molt crua, i al final, diria que han hagut de donar algun tipus de canvi.

Per exemple, en l'última reforma de la Llei del Basc, es va mostrar com a defensor de les ikastoles, al·legant que un canvi d'aquest tipus podia posar en qüestió aquests projectes. Sabem quina és la intenció de fons: no difondre el basc. Però en aquest canvi diria que han volgut fer una cosa més misteriosa i han utilitzat tres eixos. Un, s'ha agarrat amb força a l'anglès. No diuen que no calgui aprendre basc, però has de triar anglès o basc. D'altra banda, s'han realitzat campanyes d'intoxicació amb mesures de precaució a Euskadi. Per exemple, el curs passat van anar donant tornades amb el misteriós informe de la Guàrdia Civil. L'últim és l'asfixio econòmic. La crisi econòmica ha servit d'excusa per a ofegar el moviment, que ha quedat impassible.

No diuen que estiguin en contra del basc, però si que han reforçat molt aquestes mesures.

A Navarra, podria produir-se un canvi de força en el sector de l'automoció. Si UPN es queda en l'oposició, tenen alguna esperança en la política lingüística?

Com no! Si llavors no es canvia la política lingüística...

Durant tot aquest temps ha estat principalment UPN qui ha fet la política lingüística. Excepte ells, no preveiem un escenari en el qual no es faci una política lingüística diferent. Tots els partits estan parlant de canvi. Per tant, ens imaginem que, igual que en altres àmbits faran altres polítiques, també hauran de fer-ho en l'idioma. Convidem a això, o exigim a totes les parts que ho prenguin com vulguin.

Què si no hi ha canvis?

Encara que es produeixi el canvi, nosaltres continuaríem treballant. I si no, suar i treballar. No ens rendirem. No deixarem de viure en basc, ni a materialitzar aquest desig. Seguirem pel mateix camí si hi ha o no canvi.

Què opina dels resultats de l'última enquesta sociolingüística de Navarra?

Quan es van publicar les dades, es va explicar que en les zones més castellanoparlants el basc ha tingut una tendència a l'alça i a la baixa en les més euskaldunes. Em preocupa que es donin aquestes dades en forma de dades i que no s'incloguin en les causes.

Aquestes dades parlen de la potencialitat dels navarresos i navarreses euskaldunes, que amb un fort vent en contra hem estat capaces d'avançar.

El que ha succeït en zones més vascófonas no és només cosa de Navarra, és un fenomen de tot el País Basc. Tenim clar que aquest fenomen és conseqüència de les polítiques lingüístiques vigents.

Els que viuen en aquests pobles més euskaldunes no viuen aïllats. Viuen als seus pobles amb l'arribada de castellanoparlants monolingües i la televisió amb molts castellanoparlants, entre altres. Crec que, amb tot això a la mà, cal analitzar més les raons, que sovint s'atribueixen a la desídia del basc.


T'interessa pel canal: Hizkuntza politika
Crònica
Per què el basc no té una quota adequada en els mitjans de comunicació?
Es dibuixa com a tema tabú a Euskal Herria, però no és així en el món. Les polítiques lingüístiques no es poden posar en la lògica del mercat lliure, sinó que cal establir quotes o contingents. Són necessàries. I és necessari que es compleixin les que existeixen,... [+]

2024-09-25 | ARGIA
El Consell d'Europa insta a Espanya a garantir que els judicis es puguin celebrar en basc
El Comitè d'Experts del Consell d'Europa ha demanat al Govern espanyol que prengui mesures per a garantir el basc en la justícia, sanitat i serveis socials, per a garantir la prestació de serveis públics en basc, per a acabar la zonificació de Navarra i perquè ETB3 sigui... [+]

El basc exigeix a les institucions polítiques lingüístiques "sòlides"
En Baiona han comparegut prop de 25 agents del sector basc aquest 15 de maig. A més de la interpel·lació de les institucions públiques, ha estat el moment de donar a conèixer la passada edició de l'Euskara del 15 al 25 de maig de l'any que ve.

El basc en Iparralde
Els últims sokatira per una política lingüística eficaç
L'Ens Públic del Basc (EEP) acordarà a principis de 2024 anys la política lingüística per als pròxims anys. Entre els resultats de l'última enquesta sociolingüística i les previsions de l'EEP per a 2050, la societat basca té una gran alarma: no es pot seguir amb el... [+]

Retarden la decisió d'oficialitzar el basc, el català i el gallec a la Unió Europea i s'incorporen al Congrés espanyol
El Consell d'Euskalgintza ha pres la notícia "de mala gana", però té l'esperança que sigui acceptada després del retard. D'altra banda, a partir d'avui es podran utilitzar aquests idiomes en el Congrés espanyol. El Consell ha pres amb preocupació l'anunci que els polítics dels... [+]

2023-08-31 | Ilargi Manzanares
Andorra exigeix un nivell mínim de català per a residir
La nova llei de defensa del català d'Andorra exigirà el nivell bàsic del català per a poder viure i treballar en ell. Requeriran un nivell inferior al títol A2.

El basc, oficial a Europa i Navarra no?
El dijous vam saber: El Govern ha sol·licitat que el gallec, el basc i el català siguin llengües oficials en les institucions europees. Per què? Ho han obligat els partits polítics catalans en les negociacions.

Consell: "L'acord del Govern de Navarra és una reculada quant a la basca"
Reculada. Així ho valora el Consell d'Euskalgintza, en relació amb la qüestió lingüística i la promoció del basc, l'acord programàtic per a la legislatura 2023-2027 signat pels partits polítics que constituiran el nou Govern de Navarra.

El Govern de Navarra està retallant els grups de basc de les escoles d'idiomes
Dotze professors dirigiran 2.040 obres i realitzaran proves orals de 680 alumnes en 18 dies, “sense tenir en compte que l'objectiu ideal seria que cada obra fos dirigida per dos professors per a tenir una segona opinió”. La denúncia realitzada per Jaume Gelabert, professor... [+]

La prova per al lloc de Berritzegune es podrà realitzar en castellà, ja que el Govern ha modificat la convocatòria
Els professors que es presentin a la convocatòria per a treballar en els Berritzegunes de la CAB per al pròxim curs escolar veuran un canvi en les pautes de defensa oral del seu treball: en la convocatòria anterior, on deia “la defensa es farà en basca”, diu ara que... [+]

Hizkuntz eskubideen aurkako erasoei aurre egiteko dinamika prestatuko du Kontseiluak

Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan, Hezkuntza Legean edo Administraziorako Euskararen Legean eragin nahi du Kontseiluak; Nafarroan, ofizialtasunaren aldarrikapena ardatzean jarri; eta Lapurdi, Baxe Nafarroan eta Zuberoan, berriz, ikasleek azterketak euskaraz egiteko eskubidea... [+]


2022-11-18 | Lide Iraola
Mitxel Elortza Exea, voluntari de la Pantalla
"El basc representa l'1% de les pel·lícules que s'ofereixen als cinemes d'Euskal Herria"
Mitxel Elortza Exea ha estat el representant alabès de l'apantallament. Considera que la iniciativa ha estat un èxit per la participació ciutadana, però queda molt per fer perquè el repte de veure durant una setmana només els audiovisuals en basc es compleixi en el dia a... [+]

2022-11-17 | ARGIA
Euskaltzaindia demana que el basc sigui oficial en tota Navarra
Euskaltzaindia ha sol·licitat la modificació de la Llei del Basc i s'ha sumat a la declaració del Consell Navarrès del Basc al setembre. Recorda que l'acadèmia del basc és en tots els territoris, quant a la llengua, "institució consultiva oficial".

El que Chivit va dir de la mà d'Irulegi, té algun reflex en les polítiques lingüístiques?
El discurs de María Chivite en la presentació de la mà d'Irulegi en el Palau de Góngora d'Aranguren ha estat, per a sorpresa de molts, un dels més potents i carnosos de subratllar la importància del descobriment d'Aranzadi.

2022-10-17 | Sustatu
Cita per a reflexionar sobre la Política Lingüística per al segle XXI
En el 10è aniversari de la mort de Txillardegi, el Centre de Reflexió Txillardegi del laboratori Telesforo Montsó, Jakinek i UEU han organitzat conjuntament la jornada sobre política lingüística per al segle XXI, amb l'objectiu d'aclarir i debatre quina política... [+]

Eguneraketa berriak daude