Hi haurà comissions que auditin els deutes de la CAB o Navarresa en els parlaments de Pamplona o Vitòria? Semblava impossible pensar, ja que fins ara la qüestió de les auditories dels deutes públics no era més que la reivindicació dels grups d'esquerra contraris al neoliberalisme, almenys a Europa. A principis de març, no obstant això, Grècia ha posat un nou precedent: ja és una comissió especial d'un parlament de la Unió Europea la que investiga els enormes deutes del país, per a decidir quants d'ells són tan necessaris pagar com legals i quants injustos.

L'economista i líder altermundialista belga Eric Toussaint ha passat la setmana passada per Euskal Herria, però en aquesta ocasió no ha arribat com en 2013 com a líder del Comitè per a l'Auditoria del Deute del Tercer Món (CADTM). Toussaint és el president de la Comissió sobre la Veritat del Deute iniciat pel Parlament grec des de principis de març. El salt de la representació d'un moviment social a la presidència d'una comissió parlamentària és una mostra de la importància que el tema ha adquirit en el debat públic.

La comissió grega realitzarà una auditoria del deute, una radiografia dels més de 300.000 milions de préstecs acumulats en els últims anys. Toussaint ha deixat clar que no correspon al Govern decidir quin deute ha de pagar i quins no. D'altra banda, la II Guerra Civil espanyola quedarà fora de la recerca del cas Nóos. Indemnitzacions per les destrosses de l'Exèrcit alemany a Grècia durant la Guerra Mundial i cancel·lació de préstecs del règim nazi.

Què trobaran entre aquests 300.000 milions d'euros? Es coneixerà al juny. No obstant això, al març els membres de la comissió ja havien avançat que havien identificat en una primera anàlisi a 53.000 milions de persones com a il·legibles.

En l'auditoria grega es pretén posar en valor quatre tipus de préstecs i deutes. En primer lloc, els deutes injustos o ilegitimas que l'Administració ha contret contra l'interès de tots els ciutadans per l'interès d'una minoria. En segon lloc, els deutes il·legals, il·legals, contravenint les lleis i normes gregues, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.

Un tercer bloc el constitueixen els deutes odiosos, assumides per vulnerar els drets fonamentals de les persones (salut, educació, vellesa digna...). I en el quart bloc, aquelles que vulneren el principi de sostenibilitat; aquells deutes que encara sent conscients que no poden pagar-se mantenint una vida digna dels ciutadans, s'han reconegut.

La Comissió de la Veritat del Deute grec està composta per 30 membres de deu països que aborden el tema des de diferents perspectives: economia, legislació internacional, drets humans, etc. No es redactaran recomanacions, però oferiran arguments a les noves autoritats ateneses que els ajudaran a afrontar als creditors internacionals i a reestructurar el deute, que es veurà interrompuda en part.

Salvadora de bancs

Toussaine ja té un document que al març s'ha penjat en la web de la CADTM en el qual s'avança la ubicació dels treballs de la comissió grega: “Pistes pour l’audit de la dette de la Grèce”. És de desitjar.

En 2009, el 119% del seu Producte Interior Brut que devia Grècia, diu Toussain, i des que la Troica ha ficat la mà, avui creditora del 80% del deute, s'han incrementat fins al 185%. La troica ha provocat, per tant, un augment de l'endeutament, però aquesta operació ha servit perquè els grans bancs europeus, principalment francesos i alemanys, hagin convertit els seus préstecs en deute per a passar a costa de la troica. Alliberar els bancs de tot risc, embarrando a les institucions públiques.

“En un documental emès per la televisió d'art, el director executiu del Fons Monetari Internacional (FMI), Paulo Nogueira Batista, va reconèixer que tots els caps del FMI sabien que ‘no era Grècia, però salvar bancs francesos i alemanys’”. (...) Així s'ha posat la troica com a principal creditora de Grècia a la fi de 2010, en lloc dels bancs privats europeus”.

També es fiscalitzarà el treball del FMI a Grècia. L'organització ha assegurat que set directius executius de l'organització estaven en contra del nou memoràndum, ja que era evident que Grècia no anava a poder pagar aquest deute. No sols això: “El govern grec de llavors [George Papandreuren], en col·laboració amb el director del FMI [Dominique Strauss-Kahn], va sol·licitar a la seva administració la falsificació d'estadístiques per a aconseguir el seu refinançament amb l'FMI”.

Els danys que el memoràndum imposat per la troica ha ocasionat tant en l'economia grega com en la vida quotidiana han estat evidents. L'auditoria haurà de demostrar ara fins a quin punt les polítiques aplicades a l'Estat grec a canvi de reestructurar els seus deutes i les retallades de totes les classes han vulnerat els drets personals i col·lectius garantits per legislacions i normatives nacionals i internacionals.

Però també investigaran els grans deutes que ha contret la troica abans de ficar la mà en la butxaca. Entre 1967 i 1974 l'endeutament públic es va multiplicar per quatre en la dictadura dels coronels. Toussaint també ha destacat el buit deixat pels Jocs Olímpics de 2004. Si ja s'havia anunciat que costaria 1.300 milions d'euros, l'endemà de les olimpíades les autoritats declaraven que havien gastat 14.200 milions (deu vegades més! ), i hi ha experts que han posat la xifra en 20.000 milions.

La recerca també explorarà noves línies, com l'escàndol més car dels vaixells de submarí avariats venuts per la companyia alemanya Thyssen, l'escàndol de la multinacional alemanya Siemens que va cedir milers de milions d'euros a les autoritats del PASOK, etc.

Una vegada que la comissió conclogui, el Govern de Syriza tindrà a les seves mans una sèrie d'arguments per a proposar als creditors internacionals, tant privats com troians, liquidar part de l'enorme deute de 300.000 milions. Mentrestant, la comissió que ha investigat el deute històric d'Alemanya també té definida la seva.

Per descomptat, l'opció que ha de fer Grècia serà política i haurà de mesurar tant o més d'aquests arguments la força que té en l'àmbit internacional com a casa. Perquè la renúncia al pagament d'una part important del deute tindrà conseqüències importants.

Però en el camí, la comissió ha aconseguit una foto que fins ara faltava a Europa: Una radiografia sobre com les oligarquies neoliberals xuclen diners públics dels països.