El lliure comerç, per a qui?
Quan es reivindiqui la llibertat, qualsevol persona tindrà una idea positiva, ja que el concepte és positiu. El Transatlantic Trade and Investment Partenariat (TTIP) és un acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els EUA que busca aconseguir més llibertat en el comerç. S'ha volgut mantenir la negociació en secret, a pesar que últimament la societat civil està demanant informació sobre aquest tema. Però, què és un acord de lliure comerç? Quin és l'objectiu?
En definitiva, un acord de lliure comerç conté clàusules que redueixen els aranzels entre totes dues regions i protegeixen la seguretat jurídica dels inversors. Els arguments favorables s'ensenyen en les facultats d'economia; think tank i els lobbies de les empreses transnacionals fan propaganda sobre aquest tema. Diuen que aquests acords fomenten l'eficiència de l'economia si els comparem amb els aranzels. En aplicar els aranzels protegim un sector de la competència externa; en reduir la competència i augmentar els beneficis en el sector, els sectors protegits promouran una producció ineficient, cara als consumidors. En una economia de comerç “lliure”, els empresaris han de competir amb les importacions, mentre que produir més barat és un estímul per a l'exportació i la competència. Aquest leitmotiv a favor d'aquests acords ha estat analitzat i repetit en les últimes dècades.
Fins ara no s'ha assegurat empíricament que el lliure comerç porti benestar per a la societat; se citen casos d'èxit, però no s'ha demostrat cap teoria que ho secundi. El que es constata amb els casos és que es pot aconseguir un èxit econòmic (sobretot des del punt de vista neoliberal), però no es tenen en compte els problemes econòmics, socials i ecològics generats. Darrere d'aquest nou acord es pretén minimitzar l'Estat i les seves regulacions, perquè atempten contra la competència i l'eficiència, obstaculitzant el comerç, mentre que el que fa el sector privat és efectiu: aquesta és una de les majors fal·làcies del neoliberalisme.
En definitiva, per a mantenir la taxa d'ingressos del capital cal privatitzar sectors que estan al marge de les mans privades, sotmetre els controls existents a la invisible mà del mercat; és a dir, l'objectiu final de l'acord de lliure comerç, no el creixement, l'ocupació, ni el benestar. A més, els negociadors consideren que la democràcia no és compatible amb aquests objectius. Darrere de l'economia s'amaga la ideologia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]