En un article diu que el TTIP és una part de l'arquitectura de la impunitat. Què és l'arquitectura de la impunitat?

Alguns definim així el poder de les grans corporacions transnacionals. És l'estructura jurídica de la globalització en aquest moment. El comerç lliure i els tractats d'inversió com el TTIP, els convenis comercials, etc.-en aquest moment són al voltant de 3.500!-, són normes coercitives. És a dir, es compleixen. I ho és perquè hi ha una certa Ertzaintza global que s'ocupa d'això. Un fons voltor denúncia a l'Argentina davant un tribunal de Nova York, el jutge li dona la raó i l'economia argentina sofreix un dur cop. Aquest grau d'execució no es troba en el dret internacional dels drets humans. El dret als drets humans és feble. Per exemple, el Comitè de Llibertat Sindical de l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha condemnat repetidament a Colòmbia pels assassinats de sindicalistes. És un càstig de gran significat moral, però no es compleix. Per què hi ha fam en el món? Les normes jurídiques, els convenis... no són eficaços, són un paper. En l'àmbit de la inversió i el comerç, per contra, es respecten les normes quant al seu compliment. El TTIP no és més que una baula més d'aquesta eina.

Instruments per a la protecció dels drets de les transnacionals, en definitiva?

Així és. Per a donar un exemple real: Argentina llança Repsol i l'empresa posa en marxa tota la maquinària jurídica de l'arquitectura de la impunitat. Un d'ells fa una demanda contra el govern argentí en un tribunal argentí. Dos, denúncia davant un tribunal privat de resolució –una de les característiques de l'arquitectura de la impunitat és la privatització de la justícia–. Tres d'ells ha estat denunciat en un tribunal de Nova York per un delicte d'homicidi en grau de temptativa. I quatre, en un jutjat de Madrid. Tot això el pot fer Repsol en defensa dels seus drets. En canvi, on poden acudir els maputxes que volen denunciar que Repsol vol destruir als maputxes? Només al Govern de l'Argentina, i quant als maputxes, és còmplice de Repsol, no poden denunciar a Repsol davant un tribunal internacional de resolució. I és que el Govern tampoc pot, només les transnacionals poden acudir a aquests tribunals.

Ha esmentat la privatització de la justícia. Els qui lluiten contra el TTIP diuen que el pacte transatlàntic no sols privatitzarà la justícia, sinó també el poder legislatiu.

El TTIP és un pacte internacional de tercera generació. Els de la primera generació, els clàssics, tenien com a objectiu l'abolició dels impostos duaners. Els de la segona generació, a més, van aportar els jutjats de resolució, és a dir, la justícia privada. Amb els de la tercera generació arribem al màxim nivell: a més de tot l'anterior, es privatitza la legislació. En concret, en les negociacions del TTIP es preveu la creació d'un Consell de Regulació que actuarà com a filtre de la legislació existent i que podria sorgir en el futur.

Podries donar algun exemple?

Suposem que EH Bildu manté la Diputació de Guipúscoa i manté les clàusules socials establertes per a la contractació pública. Això forma part de les competències de la Diputació. El Consell de Regulació creat pel TTIP estudiarà la norma i realitzarà consultes. En aquestes consultes, han anunciat que tots els participants tindran la possibilitat de parlar, encara que se sap que en elles només se sentirà la veu dels lobbies. I serà l'opinió dels lobbies que aquesta norma guipuscoana és excloent, que dificulta les inversions... Si no m'equivoco, aquesta clàusula social diu que cal respectar els convenis col·lectius del sector; les grans constructores estatunidenques, per exemple, diran: jo no tinc un conveni col·lectiu, la norma m'exclou!

En la pràctica això pot suposar la retirada de la norma?

Miri, pensi en la pressió que haurà de suportar la Diputació de Guipúscoa per a seguir amb el mateix exemple. Amenaces de les transnacionals, xantatge...

Però tindria el consell de regulació la capacitat de suspendre la norma foral?

Encara no ho sabem. Ells diuen que faran de filtre per a adaptar la norma al TTIP, és a dir, canviar-la en comptes d'eliminar-la. I si la Diputació decideix no modificar-la, pot ocórrer que les transnacionals es dirigeixin contra ella per a obligar-la a suprimir la norma, o que la Diputació sigui denunciada davant el Tribunal de Luxemburg per incomplir la norma de major rang jeràrquic, el TTIP.

De fet, què és la cooperació reguladora?

Ells diuen que és una harmonització de les legislacions. El que de veritat volen és que tots els productes estatunidencs puguin entrar a Europa sense cap mena d'impediment, i viceversa. El principi de precaució vigent a la UE, per exemple, pot ser un obstacle per a la introducció de transgènics estatunidencs o pollastres amb clor. El seu órdago és que amb aquesta harmonització es rebaixi la major part possible de la normativa.

No obstant això, no està escrit que es tracti d'un afebliment de la normativa. De fet, els negociadors que participen en les negociacions en representació de la UE han insistit que l'acord no suposarà una rebaixa dels estàndards europeus en drets, salut o medi ambient. Per què es fa aquesta interpretació en els sectors anti-TTIP?

En primer lloc, perquè l'exemple d'altres tractats ens l'ha mostrat. En segon lloc, sabem, i ells mateixos ho han reconegut, que no estan negociant el pacte només per a eliminar els aranzels, que en si mateixos són bastant petits. Llavors, per a què? Hi ha alguna cosa més: regulació. És cert, com vostè diu, que s'han compromès a no tocar els estàndards de protecció. Però estan fent paranys.

Com?

D'una banda, se'ls ha preguntat quins aspectes pretenen harmonitzar sense tocar la normativa europea protectora, i han dit: d'una banda, homogeneïtzar les mesures de seguretat en els cotxes; per un altre, facilitar la gestió a les petites i mitjanes empreses; i per un altre, evitar les certificacions duplicades dels productes. Estupend. Però ells diuen que gràcies al TTIP no sé quin creixement econòmic serà, el del PIB, el de cada família... i les tres coses que he esmentat no són suficients per a explicar aquest creixement. Homogeneïtzar la seguretat, agilitzar les gestions i eliminar els certificats dobles són una part molt petita del volum total de negocis. En l'elaboració d'aquestes previsions econòmiques s'han tingut en compte altres aspectes.

Quins aspectes?

L'afebliment dels estàndards. És molt clarificador alguna cosa que diu la delegació europea: que hi haurà grans oportunitats de negoci –i això és cert– per a les empreses de construcció europees. En les normes de contractació pública de molts estats dels Estats Units existeix una clàusula denominada Buy America que tanca la porta a les empreses externes, i la UE diu que està intentant eliminar aquesta clàusula a través del TTIP. Això crearia molts llocs de treball a Europa, etc. Bé. Però, qui creurà que els EUA acceptarà eliminar la clàusula Buy America a canvi d'homogeneïtzar la seguretat, agilitzar les gestions i llevar el doble programa? Pregunten als membres de la Comissió Europea i tanquen l'orella. És clar que l'eliminació de Buy America es deu a la introducció de carn, transgènics, fracking, etc. als Estats Units, a l'eliminació del principi de prudència...

Però la part europea s'ha compromès al fet que això no succeirà.

Són ràpids, i a mesura que s'acosti el dia de la signatura del pacte, s'aniran dient: “No hem mentit”. Crec que un dels arguments que donaran és que en els documents que ells han portat a les negociacions han defensat posicions, però després en algunes coses no han tingut més remei que cedir –cal tenir en compte que no sabem res de les posicions dels Estats Units, no han mostrat cap document–. L'altre dia, van preguntar al líder del Partit Popular Europeu sobre els cosmètics dels EUA [hi ha milers de substàncies prohibides a la UE en productes cosmètics, molt poc als EUA], i va dir que Europa no infringirà cap norma, però que en qualsevol cas –jo crec que se li va escapar involuntàriament– hi ha mitjans. I va parlar d'etiquetar. Una hipòtesi és que etiquetar pot ser una excusa per a vulnerar el principi de prudència, al mateix temps que es respecta l'essència del principi de prudència. Si una etiqueta, en lletra petita, diu: “aquest producte és estatunidenc i no sé quin problema pot originar no sé quin component té”, deixen la responsabilitat en mans del consumidor. Una altra via pot ser –també és la meva hipòtesi– que el pacte sigui una mica confús i que requereixi una interpretació constant.

El 18 d'abril serà el dia de lluita contra el TTIP en tota Europa. Quin ambient hi ha?

Crec que la Comissió Europea està actuant amb molta intel·ligència en la defensa del TTIP, repetint una vegada i una altra el que ja hem dit: que no s'afebliran els estàndards de protecció. Em sembla que amb la repetició s'està aconseguint suavitzar en part l'actitud contrària al pacte. Almenys provoquen confusió.

De veritat hi ha una oportunitat perquè la societat civil paralitzi el TTIP?

És difícil, el seu equip és increïble. Potser aconseguirem desvirtuar el contingut del TTIP, però el que a mi m'espanta són els llaços entre els pactes: TTIP, TISA, ZETA... És una estratègia de negociació permanent, sempre tenen el següent pas llest. No obstant això, el més temible és que, des del punt de vista de la geoestrategia, no existeixen alternatives a aquest model. Algunes veus d'esquerra diuen que la Xina és l'alternativa, però la Xina també està dins de la lògica capitalista dels EUA: creixement, competitivitat...