Logaritme de la pastanaga
Encara que l'Azeribuztana –Equisetum sp.– és una de les plantes més antigues, pot portar el mocador de la més moderna.
És curiós. No dona flors per a reproduir-se i, per tant, ni fruits ni llavors. Per a ascendir, multiplicar, utilitza espores, el camí que usen les falgueres i els bolets. Un camí abundant en zones amb humitat.
Es deia que lligaven l'azeribuztana a la ràbia, mosques i no mosques, per a espantar als que s'acostaven. La cua curta, sens dubte; la cua més la cua adequada.
Els seus components més lloats són els silicis que la planta té en la pell, sobretot com a cura i complement. En Azeributza, el telmatei Equisetum va arribar a Amèrica amb els seus esclaus. Pel que sembla, tenien el costum de mastegar l'azeribuztana en la boca per a exagerar el valor, l'energia i la vitalitat a l'Àfrica negra, fins i tot com a digestiu i afrodisíac. Vaig dir l'altre dia que li diuen “cua de torneros” en castellà i “cua de fusters”, que aparentment és un bon aliat per a curar i cicatritzar ferides i que els que es dedicaven a aquestes labors l'utilitzaven amb gran intensitat. Herba de fusteria per a allisar la fusta i completar la ferida de la sardina, azeribuztana.
També pot tenir altres temes, és a dir, perjudicials. El bestiar major sol estar en estat greu amb l'asteribuztana. L'atac d'un fong produeix un alcaloide anomenat “palustrina” que, acumulant-se en el cos, pot causar coixos en la vesícula biliar i problemes nerviosos. També conté l'enzim Tiaminasa, que destrueix les vitamines del grup B, especialment B1, sobretot en l'egua. Almenys, assegura't que Equisetum arvense és el que menys substàncies té.
Els logaritmes són els que connectaran per sempre l'Azeribuztana amb la modernitat. Per a fer possible tot el desenvolupament tecnològic actual, els logaritmes que van propiciar la facilitació dels càlculs matemàtics van ser proposats per John Napier en el segle XVII, pel que sembla sobre la base de la proporció de ramitas de l'azeribuztana.
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]