Alguns diuen que la infància és l'autèntica pàtria d'un, però altres, com han creat la banda de rock Aberri Txarrak, potser no estem tan segurs d'això. Per a molts, la paraula pàtria és massa grossa i es parla de comunitats o identitats que semblen més útils. No obstant això, en tractar-se de noms col·lectius, és imprescindible encaixar dins d'aquests conjunts a la gent, dividint el món –i al nostre abast, Euskal Herria, o més concretament Nafarroa– en grups, situant a tota la ciutadania en l'un o l'altre, sense excloure a ningú de les comunitats prèviament delimitades.

D'aquesta manera, adaptem la diversitat i la complexitat del món a la mesura de la nostra intel·ligència limitada i escassa per a fer-nos creure que som més ràpids del que realment som. En l'àmbit polític, a la falta d'intel·ligència cal sumar la greu necessitat de supervivència d'alguns partits. Curiosament, qui no es col·loca a si mateix en una comunitat, o en una altra, introdueix a tots els altres ciutadans en un conjunt determinat, classificant-los a tots –a excepció d'ell, per descomptat–, fent d'Adam l'omniscient de la Gènesi: com un sol ésser humà, va posar nom a cada animal, però fora de perill, fora del zoològic.

Cada vegada que un partit polític navarrès utilitza la paraula transversal, o s'ofereix com a pont entre totes dues comunitats, posa de manifest un malvat interès: la necessitat de l'existència de totes dues comunitats; i si existeix un conflicte entre elles, la seva pretesa labor de pont benintencionat serà més necessària.
No obstant això, necessitem un pont si hi ha dues ribes. Com més s'allunyen les ribes, més urgent és el pont. Per tant, si és imprescindible que sigui un pont per a la supervivència política d'un partit, ha d'haver-hi marges, és a dir, l'existència de les dues comunitats, encara que siguin inventades. Però hi ha dues comunitats a Navarra? On estic, de qui soc? Euskaldun berri, vuit cognoms espanyols, pamplonés, emmanilla castellanoparlant, pares immigrants de Castella, família política de la Ribera. Com gairebé tots els navarresos, la vida és confusa i diversa. Ah! No et preocupis. Un polític em classificarà, em donarà a conèixer en quina comunitat estic, per a arrodonir la distribució que li interessa.

Afortunadament, Navarra no és Sud-àfrica –on neixes, on ets negre o blanc–, ni Palestina-Israel –jueva o àrab– ni Irlanda del Nord –catòlica o protestant–. Per naixement, no som res, a les nostres mans està el que volem ser: són decisions polítiques, no ètniques o religioses. La qüestió és que tenim dues llengües –algunes parlem les dues, unes altres no parlem més que una–, i l'essència del conflicte polític se centra en els drets democràtics: qui em mana viure amb qui, o quina bandera hem de posar al nostre ajuntament, entre molts altres exemples?

Nosaltres mateixos, encara que no som res. O potser precisament per això, perquè no som res.