A Catalunya es pretén oferir als nens la possibilitat d'aprendre basca a través de materials atractius, promocionals i dinàmics. L'esquelet del material educatiu està format per les aventures, els desordres i els fets dels habitants d'un poble tan peculiar com Zapataldea. El basc és l'idioma que parlen els seus habitants (alienígenes, bruixes, mosques gegants, vikings, cavernícoles, porcs i dracs) i aquest és el seu principal vincle.
L'objectiu principal del projecte és treballar l'oralitat; el que cal aconseguir és que els nens i nenes usin la llengua. Els materials tenen una durada d'un curs complet i es treballen quatre temes principals cada any. Per exemple, per al primer any es proposen els següents temes: escola, amics, fira i vacances. El punt de partida són les narracions de contes i el fil conductor de tots els jocs, activitats i activitats posteriors. A més de treballar el vocabulari sobre els temes, també treballen els verbs i les estructures gramaticals.
En l'Euskal Etxea de Barcelona han posat en marxa el servei d'Haur Txokoa. En aquest espai per als més petits de la casa, un dia a la setmana –els divendres durant dues hores–, els nens i nenes tenen l'oportunitat de parlar en basca entre ells mentre juguen. Es tracta d'un projecte dirigit a nens i nenes a partir de 3 anys que entenen basc.
Fa dos anys van començar a utilitzar a poc a poc el material en l'Haur Txokoa. Fins llavors, en general, els nens i nenes no feien més que jugar i, a més d'utilitzar el basc, es barrejaven també el català i el castellà. Al cap i a la fi, els nens i nenes parlen català amb els seus companys i companyes de col·legi i l'ús d'aquesta llengua és una tendència habitual. D'altra banda, en el Txoko no disposaven d'una estructura sòlida que els permetés conciliar el joc amb l'idioma, ni d'una instrucció específica per a l'ensenyament del basc. Per això, es va posar en marxa el projecte amb l'objectiu de treure un major rendiment a aquesta franja d'oci.
El curs passat, 16 alumnes i alumnes d'entre 3 i 7 anys van visitar l'Haur Txoko. El programa va tenir un bon acolliment i els organitzadors són optimistes: almenys durant aquestes dues hores d'oci en les quals els nens van aconseguir utilitzar el basc entre ells, i també amb el professor. Els responsables del grup han afegit que no ha estat fàcil mantenir el nivell de motivació de tots ells, ja que en el grup hi ha nens de diferents edats.
Zorione Aperribay és l'educadora del Txoko infantil. L'any passat va ser el primer a utilitzar els materials del projecte A poc a poc en el Txoko, i enguany també estan treballant en la mateixa línia. Per a adaptar-nos millor a les necessitats dels nens i nenes, han creat dos grups: De 3 a 6 anys (8 nens) a 7-10 anys (12 membres).
Aperribay diu que les famílies dels nens que s'acosten al Txoko Infantil són mixtes en tots els casos: un dels pares és basc i la parella gairebé sempre catalana. No obstant això, també hi ha altres llocs, com els canaris o els italians. El professor ens ha explicat que tots els nens i nenes són trilingües i que a les seves cases es fa un gran esforç per a viure amb normalitat el basc, el castellà i el català. Perquè molts pares i mares temen que els seus fills i filles perdin la seva llengua materna i amb això una part de la seva identitat.
A la fi de 2013, en el municipi de Sant Cugat, a la província de Barcelona, unes 12 famílies basques van crear l'associació Gure Txokoa amb l'objectiu d'educar als seus fills i filles en un ambient euskaldun. A la Casa de Cultura del municipi es van començar a ajuntar dues vegades per setmana perquè els nens i nenes poguessin treballar en basca i viure el seu temps lliure en basc amb la resta dels nens i nenes. Poc després, es van dirigir a l'Euskal Etxea de Barcelona a la recerca d'una educadora, i van començar a treballar amb Zorione Aperribay en el material A poc a poc.
La donostiarra Leire Irigaray va ser una de les promotores de l'associació i ha estat ella la que ens ha explicat els principals detalls d'aquesta iniciativa. Va ser en una guarderia de Sant Cugat on es va trobar per primera vegada amb una mare basca i a partir d'aquí van començar a anar estenent a poc a poc la xarxa de contactes. Irigaray va posar un anunci en la revista local amb l'objectiu de buscar a les famílies euskaldunes. Encara que la xarxa d'euskaldunes de Sant Cugat és més àmplia, en l'actualitat, al voltant d'una desena de famílies basques participen en el projecte i tenen fills d'edats similars, entre 3 i 6 anys. Es reuneixen tots els dimarts en l'Haur Txoko. “Ha estat una gran sorpresa que a Sant Cugat s'hagin reunit tantes famílies euskaldunes, i que a més parlin en basca amb els seus fills i filles. Estem contents en aquest sentit”, diu Irigaray.
En general, la majoria de les famílies de Sant Cugat són mixtes, formades per parelles basc-catalanes. Hem preguntat a la promotora de la iniciativa sobre la gestió lingüística dins de la llar: “A la meva casa, parlo català amb la meva parella. De tant en tant, utilitzem el basc perquè ell entén alguna cosa, però molt poques vegades. Als nens els parlo en basc jo i la parella en català. En general, la majoria dels pares i mares ho fan així”.
Els pares estan contents amb la dinàmica de l'Haur Txoko. Consideren necessari que fora de la família hi hagi un espai on els nens i nenes puguin parlar en basca entre si. Sembla, a més, que el funcionament i els continguts dels nens els han atret. Fan una valoració positiva i pretenen seguir endavant amb el projecte. “El més difícil que veig és que tots els nens i nenes del Txoko parlin en basc entre ells. No tots tenen el mateix nivell de basc, alguns dominen molt bé, uns altres no tant… i la seva tendència és parlar català. Seria un gran assoliment que el basc fos l'idioma de relació en aquest grup. Farem un esforç”. A més, els pares i mares poden seguir a casa amb la dinàmica de les escoles d'Haur Txoko, ja que Paus-Poli disposa de tot el material necessari per a això.
En vista del bon acolliment que ha tingut el projecte en l'Euskal Etxea de Barcelona i a Sant Cugat, els organitzadors de la iniciativa ens han comunicat que el projecte pot ser adequat per a posar-lo en marxa en altres comarques catalanes, fins i tot en aquelles zones on el basc no és llengua minoritària o no ho és. Més enllà, utilitzant la xarxa d'Euskal Etxeak, es podria posar en marxa a Europa i en la resta del món. A poc a poc s'aniran iniciant les labors de difusió del projecte.
Iruñeko haur eskoletako zuzendariek, EH Bildu, Geroa Bai, Zurekin Nafarroa eta PSNren arteko akordioa kritikatu dute. “Murgiltze ereduaren alde egin dugu beti, baina inoiz ez da gure iritzia kontutan hartzen” salatu du Euskalerria Irratian, Garikoitz Torregrosa... [+]
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
Eskolako zenbait gurasok euskalduntzeko egindako ahalegina ikusarazi, eta hezkuntza komunitatean euskararen aldeko jarrerak piztu. Helburu horiekin bultzatu du Autobiografia Linguistikoak ekimena Ramon Bajo ikastetxeko Basartea gurasoen elkarteak, Gasteizko Alde Zaharrean. Pozik... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Martxoaren 10etik 26ra izango da udaberriko kanpaina. 'Beste modura, denona de onura' lelopean arituko dira gertuko ekoizpena, banaketa eta kontsumoa babestu eta sustatzeko, ager zonaldean euskara hauspotzen duten bitartean. Apirila amaieratik aurrera jasoko dira... [+]
Etorkisuneku 01 izenarekin jardunaldia egingo da martxoaren 14an, datorren ostiralean, Errenterian. Badalabek eta TEKS elkarteak antolatuta "hizkuntzari eta komunitateari lotutako iruditeria eta diskurtsoak berritzeko proposamen bat" izango omen da. Badalaben egoitzan... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
Euskarazko eskaintza handitzeko akordioa erdietsi dute EH Bilduk, PSNk, Geroa Baik eta Zurekin Nafarroak
Asteburu honetan hasiko da Gaztetxeak Bertsotan egitasmo berria, Itsasun, eta zazpi kanporaketa izango ditu Euskal Herriko ondorengo hauetan: Hernanin, Mutrikun, Altsasun, Bilboko 7katun eta Gasteizen. Iragartzeko dago oraindik finala. Sariketa berezia izango da: 24 gaztez... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]
Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]