A Catalunya es pretén oferir als nens la possibilitat d'aprendre basca a través de materials atractius, promocionals i dinàmics. L'esquelet del material educatiu està format per les aventures, els desordres i els fets dels habitants d'un poble tan peculiar com Zapataldea. El basc és l'idioma que parlen els seus habitants (alienígenes, bruixes, mosques gegants, vikings, cavernícoles, porcs i dracs) i aquest és el seu principal vincle.
L'objectiu principal del projecte és treballar l'oralitat; el que cal aconseguir és que els nens i nenes usin la llengua. Els materials tenen una durada d'un curs complet i es treballen quatre temes principals cada any. Per exemple, per al primer any es proposen els següents temes: escola, amics, fira i vacances. El punt de partida són les narracions de contes i el fil conductor de tots els jocs, activitats i activitats posteriors. A més de treballar el vocabulari sobre els temes, també treballen els verbs i les estructures gramaticals.
En l'Euskal Etxea de Barcelona han posat en marxa el servei d'Haur Txokoa. En aquest espai per als més petits de la casa, un dia a la setmana –els divendres durant dues hores–, els nens i nenes tenen l'oportunitat de parlar en basca entre ells mentre juguen. Es tracta d'un projecte dirigit a nens i nenes a partir de 3 anys que entenen basc.
Fa dos anys van començar a utilitzar a poc a poc el material en l'Haur Txokoa. Fins llavors, en general, els nens i nenes no feien més que jugar i, a més d'utilitzar el basc, es barrejaven també el català i el castellà. Al cap i a la fi, els nens i nenes parlen català amb els seus companys i companyes de col·legi i l'ús d'aquesta llengua és una tendència habitual. D'altra banda, en el Txoko no disposaven d'una estructura sòlida que els permetés conciliar el joc amb l'idioma, ni d'una instrucció específica per a l'ensenyament del basc. Per això, es va posar en marxa el projecte amb l'objectiu de treure un major rendiment a aquesta franja d'oci.
El curs passat, 16 alumnes i alumnes d'entre 3 i 7 anys van visitar l'Haur Txoko. El programa va tenir un bon acolliment i els organitzadors són optimistes: almenys durant aquestes dues hores d'oci en les quals els nens van aconseguir utilitzar el basc entre ells, i també amb el professor. Els responsables del grup han afegit que no ha estat fàcil mantenir el nivell de motivació de tots ells, ja que en el grup hi ha nens de diferents edats.
Zorione Aperribay és l'educadora del Txoko infantil. L'any passat va ser el primer a utilitzar els materials del projecte A poc a poc en el Txoko, i enguany també estan treballant en la mateixa línia. Per a adaptar-nos millor a les necessitats dels nens i nenes, han creat dos grups: De 3 a 6 anys (8 nens) a 7-10 anys (12 membres).
Aperribay diu que les famílies dels nens que s'acosten al Txoko Infantil són mixtes en tots els casos: un dels pares és basc i la parella gairebé sempre catalana. No obstant això, també hi ha altres llocs, com els canaris o els italians. El professor ens ha explicat que tots els nens i nenes són trilingües i que a les seves cases es fa un gran esforç per a viure amb normalitat el basc, el castellà i el català. Perquè molts pares i mares temen que els seus fills i filles perdin la seva llengua materna i amb això una part de la seva identitat.
A la fi de 2013, en el municipi de Sant Cugat, a la província de Barcelona, unes 12 famílies basques van crear l'associació Gure Txokoa amb l'objectiu d'educar als seus fills i filles en un ambient euskaldun. A la Casa de Cultura del municipi es van començar a ajuntar dues vegades per setmana perquè els nens i nenes poguessin treballar en basca i viure el seu temps lliure en basc amb la resta dels nens i nenes. Poc després, es van dirigir a l'Euskal Etxea de Barcelona a la recerca d'una educadora, i van començar a treballar amb Zorione Aperribay en el material A poc a poc.
La donostiarra Leire Irigaray va ser una de les promotores de l'associació i ha estat ella la que ens ha explicat els principals detalls d'aquesta iniciativa. Va ser en una guarderia de Sant Cugat on es va trobar per primera vegada amb una mare basca i a partir d'aquí van començar a anar estenent a poc a poc la xarxa de contactes. Irigaray va posar un anunci en la revista local amb l'objectiu de buscar a les famílies euskaldunes. Encara que la xarxa d'euskaldunes de Sant Cugat és més àmplia, en l'actualitat, al voltant d'una desena de famílies basques participen en el projecte i tenen fills d'edats similars, entre 3 i 6 anys. Es reuneixen tots els dimarts en l'Haur Txoko. “Ha estat una gran sorpresa que a Sant Cugat s'hagin reunit tantes famílies euskaldunes, i que a més parlin en basca amb els seus fills i filles. Estem contents en aquest sentit”, diu Irigaray.
En general, la majoria de les famílies de Sant Cugat són mixtes, formades per parelles basc-catalanes. Hem preguntat a la promotora de la iniciativa sobre la gestió lingüística dins de la llar: “A la meva casa, parlo català amb la meva parella. De tant en tant, utilitzem el basc perquè ell entén alguna cosa, però molt poques vegades. Als nens els parlo en basc jo i la parella en català. En general, la majoria dels pares i mares ho fan així”.
Els pares estan contents amb la dinàmica de l'Haur Txoko. Consideren necessari que fora de la família hi hagi un espai on els nens i nenes puguin parlar en basca entre si. Sembla, a més, que el funcionament i els continguts dels nens els han atret. Fan una valoració positiva i pretenen seguir endavant amb el projecte. “El més difícil que veig és que tots els nens i nenes del Txoko parlin en basc entre ells. No tots tenen el mateix nivell de basc, alguns dominen molt bé, uns altres no tant… i la seva tendència és parlar català. Seria un gran assoliment que el basc fos l'idioma de relació en aquest grup. Farem un esforç”. A més, els pares i mares poden seguir a casa amb la dinàmica de les escoles d'Haur Txoko, ja que Paus-Poli disposa de tot el material necessari per a això.
En vista del bon acolliment que ha tingut el projecte en l'Euskal Etxea de Barcelona i a Sant Cugat, els organitzadors de la iniciativa ens han comunicat que el projecte pot ser adequat per a posar-lo en marxa en altres comarques catalanes, fins i tot en aquelles zones on el basc no és llengua minoritària o no ho és. Més enllà, utilitzant la xarxa d'Euskal Etxeak, es podria posar en marxa a Europa i en la resta del món. A poc a poc s'aniran iniciant les labors de difusió del projecte.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]