En les eleccions municipals del març passat en Ipar Euskal Herria es va veure que el vot dels abertzales ja no era marginal. A pesar que el tipus d'elecció és diferent, en les eleccions departamentals s'ha confirmat la tendència i s'ha constatat que s'està consolidant el marc nacionalista.

Els abertzales han optat per aparèixer dispersos, però en aquesta ocasió la gran majoria s'ha estructurat entorn d'EH Bai i els resultats han estat molt bons: cinc dels dotze cantons van passar a la segona volta i un d'ells, en Errobi-Aturri, va aconseguir gairebé el 38% dels vots. Això és una gran marca per al nacionalisme. Encara que durant anys ha actuat com a frontissa entre el PS i la dreta, en aquesta ocasió es veu que pot ocupar la segona posició, la qual cosa li confereix un caràcter alternatiu. La marca també és que el Front Nacional s'acosti al 14% dels vots, molt més baix que a França, però aquí més que mai.

Espectacular ha estat la superioritat d'EH Bai enfront del Front Nacional en la segona volta en Errobi-Aturri – 74,3% – 25% – la major de tots els cantons. Això demostra el rebuig que hi ha cap al Front Nacional, però també ha permès que la candidatura d'EH Bai es manifesti d'una manera espectacular. Fabienne Ayensa i Alain Iriart seran els representants abertzales en el Consell General de Pau.

Una altra dada significativa és el de la participació: la meitat dels votants s'han quedat a casa en Ipar Euskal Herria. Aquestes dades haurien d'obligar inevitablement a parlar de la validesa de les eleccions, però no s'obrirà la reflexió, no s'interessa massa. En les passades eleccions de la Unió Europea, el 43,09% dels votants amb dret a vot es va mostrar satisfet pels analistes oficials, que en 2009 van ser del 43% i, per tant, alguna cosa van millorar.

D'altra banda, el centredreta s'ha imposat a França i en Iparralde. La política de François Hollande fins ara ha estat castigada amb severitat per tots els sectors que es van presentar a la Lehendakaritza i el Partit Socialista ha reaccionat amb un gran baluern en general. Hollande va ser portat a l'Elisi pels vents d'austeritat de la UE, però les seves polítiques han decebut a bona part dels votants de centreesquerra. El líder de la UMP, Nicolas Sarkozy, ha entès que té les portes obertes per a la presidència de 2017 i encara que la data sigui llunyana, ell marxarà.

La campanya internacional ha reunit noms molt importants per a alliberar a Arnaldo Otegi i repatriar a la resta de presos bascos, entre ells, a José Pepe Mújica, Fernando Lugo. José Manuel Zelaya, Lucía Topolansky, Desmond Tutu, Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel, Ahmed Kathrada, Angela Davis, Cuauhtémoc Cárdenas i Gerry Adams.

Són noms molt significatius. Molts d'ells coneixen les presons per dins i els sembla lògic que els presos bascos també es retirin a les seves cases quan el conflicte basc ha pres el camí de la solució.

El nom d'Arnaldo Otegi dona l'opció d'internacionalitzar el cas dels presos bascos, que estan a la presó. En el món es veu lògic que el dolor en els conflictes s'utilitzi per a la pau quan són les condicions per a això; que les terribles conseqüències s'aprofitin per a sanar les taques i construir el futur. Otegi va ser d'ETA i va estar en la presó. Avui dia, no obstant això, tota la societat basca reconeix que el seu treball va ser clau perquè ETA acabés la seva activitat armada. La Justícia espanyola, per part seva, va empresonar a Otegi per aquests fets i als acusats en el cas Bateragune. De no acordar-se una altra cosa, hauran de romandre a la presó fins a la primavera de 2016, quan compleixin íntegrament la seva condemna de sis anys i mig de presó.

Quant als conflictes mundials, no és tan sorprenent que governs i estats mantinguin una actitud similar amb els quals han actuat contra ells; el més sorprenent és que no s'usin quan hi ha oportunitats per a consolidar la pau i la convivència. No és sorprenent que el pp pretengui ofegar el món de suport dels presos amb detencions periòdiques, al contrari, ja no s'espera res més. El més sorprenent és l'escàs moviment que hi ha per part de la majoria de partits i institucions importants per a demanar la llibertat d'Otegi. És significatiu, però tranquil, a l'hora de sortir de presó, la majoria dirà en que alt es va denunciar i que dur va demanar la seva llibertat.