El gènere vegetal de l'azeribuztana (Equisetum) es relaciona amb els temps de fundació del nostre món. En l'època Devoniana del Paleozoic, fa uns 400 milions d'anys, vivien els seus familiars. Poc després, en el Carbonífer, fa uns 300 milions d'anys, els gegants de l'Azeribuzta eren els amos dels boscos, de fins a 30 metres. L'origen del carbó, del petroli i del gas que avui estem cremant i cremant es troba en les plantes d'aquests boscos. També en Azeribuzta.
I encara viuen els seus descendents, els Equisetum. El nom Equisetum prové de les paraules llatines equi (egua) i bolet (esquerrana). Per la seva forma, aquest gènere de plantes s'ha relacionat amb les cues: astobuztana, mandobuztana, xagubuztana, arratoibuztana, muskerbuztana, mandabuztana, zamaribuztana, moxalbuztana, charcutana, toro, yescarabeña... Hi ha moltes cues diferents en els idiomes que ens envolten.
També és coneguda com a “cua de torneros”. El que practica el torn de la fàbrica o el que practica el torn de la casa de les monges dels districtes, qui és aquest tornero que li ha donat el seu nom? Déu meu!
L'azeribuztana té molts noms curiosos. Hem viscut sempre al seu costat, ja que som. Sempre que hem necessitat ha estat aquí, perquè els seus cristalls de sílice en la pell fan miracles, autèntics. Es tracta d'una herba medicinal comuna, que ha d'utilitzar-se amb precaució, i sobretot ben identificada: en l'azeribuja hi ha més d'una, i no totes tenen, ni molt menys, el mateix efecte. També és un aliment: per als japonesos l'herba salvatge és apreciada; a Europa es mengen les noves puixants de primavera a la manera dels espàrrecs, es passen als ous i es fregeixen amb vinagre d'oli, i també es pot trobar en sopes i salses. També s'usa àmpliament en cosmètica per a pal·liar les arrugues que es produeixen en la zona del coll, a la cantonada de l'oïda, en les vores dels llavis i parpelles i a tot arreu. Aspecte predominant, mantenint el col·lagen dels teixits que sosté la pell més alçada. També és polidora d'altres superfícies. Com a espart s'agafa un tros de planta i es freguen les peces de vidre i metall. Neta i allisa bé el bronze, el coure, la plata, l'estany, etc. Se'n diu “estany” i en castellà “limpiaplata”. Els luthieres l'estimen, i diuen que la fusta se suavitza dolçament.
Té fulles petites i peludes en la part inferior i allarga el cap entre 20 i 40 cm. Es coneix com a Viagra búlgara, Sideritis scárdica. És una planta blavosa, ja que els seus cabells li donen un color blavós. Habita en els punts rocosos de les altes muntanyes i tot el que ha... [+]
Euskal Herrian bertakotzat dugun baratzegintza eredua produktu historiko modernoa da guztiz. Oraintxe landatuak izango dituzten Ezpeletako, Ibarrako eta Gernikako piperrak; Tolosako babarrunak; Arabako patata; edo Duzunaritzeko arto gorria; guztiak dira 1492tik Amerikako... [+]
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]