Els disturbis eren escassos, i amb la demanda civil del Ministeri de Cultura d'11 de febrer, Donostia-Sant Sebastià 2016 ha obert un nou enfront de la ciutat. El departament que presideix José Ignacio Wert ha portat a la capital cultural al Jutjat de Primera Instància de Donostia-Sant Sebastià per a organitzar un cim sobre les llengües minoritzades per signar un acord amb el Consell.

En el primer cop, també és difícil d'explicar: presentar una denúncia contra una institució en la qual participes? Després de l'esclat de la notícia en els periòdics, dimecres passat es van reunir en un clima enrevessat les quatre institucions implicades en el projecte: Ajuntament de Sant Sebastià, Diputació Foral de Guipúscoa, Govern Basc i el propi Ministeri de Cultura.

El Ministeri també ha concedit titulars menors al març, per la mesquinesa que ha demostrat per a finançar el projecte. Pablo Berástegui va informar el passat dia 6 que l'aportació econòmica d'Espanya, que havia de ser de 12 milions d'euros, dels quals només es poden assegurar 4 i que en l'oficina s'està treballant amb la idea que no es pagarà la resta, la qual cosa condemna al pressupost de Sant Sebastià a un pressupost inferior al de les altres capitals europees.

Si et sumes a la trama judicial i a la polèmica institucional, l'actitud mediàtica per a convertir qualsevol anècdota de 2016 en un drama, tens en el plat els ingredients dels pròxims mesos. Després de passar el semàfor, a la dreta estan les eleccions municipals i sembla que el projecte serà un dels temes estrella de la capital guipuscoana –el PSE-EE, que ha estat fora dels òrgans de govern de la Capital Cultural durant els últims quatre anys, per exemple, a través del candidat a l'alcaldia, Ernesto Gasco, indicant que hauria de dimitir del patronat de 2016 que va carregar contra Juan Karlos Izagirre.

El Govern Basc vol un cim diferent

Però el debat sobre la participació del Consell en 2016 ve d'abans, almenys des de finals de setembre de l'any passat. I llavors no va ser el Ministeri de Cultura el que es va oposar al cim de les llengües minoritàries, sinó el Govern Basc. El viceconsejero de Cultura, Joxean Muñoz, va criticar la forma en la qual es va presentar l'acord a les institucions, entre altres raons perquè no se'ls havia facilitat la documentació necessària abans de la reunió.

A més de qüestions formals, en declaracions a Euskadi Irratia el passat 17 d'octubre, Muñoz va censurar el contingut que pogués tenir el projecte del Consell, ja que, segons ell, “el discurs que es pretenia difondre ” significaria que el basc estava a punt de morir. “No podem estar venent la mort”, va afegir.

El viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, ha fet unes declaracions semblants el 16 de març en la Cadena Ser, però sense entrar en els continguts ha posat la lletra majúscula en els organitzadors. El Consell sí, però també ha apostat per incorporar a altres institucions com el propi Govern, totes les universitats de la CAB, Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia, Unesco Etxea…

Però, què ha proposat el Consell?

L'organització, els continguts i les formes semblen el mateix detonador del debat. No obstant això, aquestes declaracions han estat realitzades abans de conèixer la proposta del Consell, que serà comunicada el pròxim 31 de març per l'òrgan que agrupa les entitats socials del basc, tret que les tensions de les últimes setmanes hagin provocat un altre tipus de provocació.

En la reunió del passat dimecres, els membres del Consell, a més de presentar-se –van haver d'explicar que es tracta d'un organisme que reuneix 40 agents de l'activitat euskalgintza–, van expressar la seva voluntat de seguir endavant.

També van explicar a les institucions que el cim de les llengües minoritzades preveu moltes fases i que, encara que el punt de partida el marcaria l'activitat basca, es preveu un treball posterior més ampli i la participació d'altres agents, sempre amb el focus posat en la societat civil.

El relat sobre la normalització del basc competirà

Ningú posarà en dubte que el basc és una qüestió política a la vista del que ha vist. Quan sembla que s'estan deslligant els altres nusos de 2016, un dels temes més complicats de la Capital Cultural és determinar qui i com realitzarà el relat sobre la llengua. És possible que el Govern se senti incòmode davant la possibilitat que la seva política lingüística passi el test de la societat civil, tret que tingui projecció internacional.

Es poden discutir punts de vista i formes d'organització. Però, és possible fer-ho amb serenitat si les institucions que s'asseuen en la mateixa taula es veuen també en els tribunals?