El moviment social és la base i l'objectiu. Com articulen aquesta relació?

Ens agrada parlar del periodisme situat [periodisme situat]. Nosaltres no sols volem informar sinó influir. Fugim de la falsa objectivitat que embenin els grans mitjans de comunicació. Participem. Deixem enrere la distància oriental i parlem des de dins, donant veu als protagonistes de la notícia. Intentem obtenir informació de primera mà. D'una banda, a nivell personal, molts companys i companyes pertanyen al moviment social. D'altra banda, a nivell col·lectiu, Diagonal està integrada en la xarxa de moviments, la qual cosa ens permet accedir de manera ràpida i directa a la informació.

En l'era de la immediatesa, vostès aposten per la profunditat.

Aquest ha estat sempre el nostre desig: anar més enllà de la mera notícia a través d'informació assossegada amb anàlisi. Hem rebutjat les solucions estrictes preestablertes i ens hem obligat a prendre'ns temps per a l'exercici intel·lectual. No volem fer un periodisme basat en meres notícies, sinó convidar a una reflexió crítica sobre el que ocorre en el món a través d'una lectura pausada, des d'un punt de vista situat. Intentem crear polifonia, sobretot en els assumptes que generen polèmica. A través de la pàgina web s'aborda el dia a dia, però en el periòdic predominen l'anàlisi i la profunditat.

El salt a la professionalització és en molts casos un procés traumàtic. Com ha estat la vostra experiència?

Diem “Gran Salt cap endavant” al procés de passar de Molotov a Diagonal. Això va suposar que algunes persones que no veien amb bons ulls aquest nou repte abandonessin el projecte, així com l'arribada d'altres noves. Molotov era un projecte contrainformativo autogestionat, basat en la filosofia “fes-ho tu mateix”. Els propis membres dels moviments socials donaven a conèixer el que passava, no tenien per què ser professionals de la comunicació, creaven les notícies que ells mateixos creaven. Diagonal cerca la unió entre aquests dos subjectes: l'activista militant i el professional de la comunicació. Una suma que no té per què restar rigor al treball periodístic.

Avui dia encara hem de treballar per a erradicar aquest obstacle que diu “En participar en els moviments socials, tindrà un punt de vista i una mirada esbiaixada”. Aquesta és la lluita i la tensió que vivim a Diagonal en els últims anys: tractar de ser cada dia més professionals.

És la carrera universitària la que dona professionalitat?

Es tracta d'un clàssic de les professions liberals, de marcat caràcter corporatiu, que intenten posar a la defensiva que ningú entri en el seu camp de treball. També ocorre en el periodisme. El fet d'haver cursat estudis periodístics no dona professionalitat, sinó un ofici, un coneixement i una curiositat. I això, per descomptat, et dona la pràctica. En deu anys de marxa hem creat un espai de professionalitat. Hem garantit la renda, el treball remunerat i la cotització per a les 13 persones que treballem a Diagonal, tinguin o no estudis de periodisme.

Les últimes mesures del Govern, no obstant això, venen a aprofundir en aquesta distinció.

Diagonal no se situa en el periodisme ciutadà, però és innegable que aquesta figura està molt viva. Avui dia, en una manifestació, qualsevol persona pot convertir-se en comunicadora amb un telèfon mòbil al seu costat. Qualsevol té a la seva disposició la possibilitat d'ampliar el seu punt de vista o de donar a conèixer un cas que evidenciï la repressió policial, per exemple. Això ataca directament al statu quo i establishment, i des d'aquest punt de vista hem d'entendre la reacció del sistema. L'acord del Govern amb el sector més corporativista dels mitjans de comunicació per a diferenciar als periodistes "bons" dels "dolents" és un intent d'aprofundir en el control acordant mesures com l'armilla identificativa. En qualsevol cas, és un debat obert. Els atacs de la Policia contra la gent que s'informa al carrer són constants. Es tracta de casos inacceptables en un sistema que es diu democràcia occidental, tal com han denunciat diversos informes.

És possible revertir l'hegemonia mediàtica sense canvis polítics previs? O és al revés?

És una tensió constant. Estan interconnectats. No obstant això, no sé fins a quin punt és desitjable tenir un rol hegemònic capaç de marcar la realitat. És més interessant crear una visió de la realitat més complexa, una mirada que no tingui tanta ombra a través de múltiples punts de vista.

Un dels majors problemes que tenim és l'orgull d'alguns projectes polítics. Pensen que només des del seu espai poden canviar tot i això és impossible. Cada espai té capacitats que poden servir per a alliberar alguns nusos del sistema, i només mitjançant la suma de tots ells s'aconseguirà la transformació estructural.

El M15 ha estat una fita, també en l'àmbit comunicatiu. Com ho heu viscut?

L'aparició d'aquest moviment o, com alguns autors el criden, ens ha desbordat. Les estructures que teníem per a analitzar la realitat i els moviments socials, d'un dia per a un altre, van caure de dalt a baix i es van extingir. Una pluja de propostes i iniciatives ens va vèncer. Com a part dels moviments socials en els quals vivim, per tant, a veure què els va succeir a la resta de mitjans de comunicació. Els mass media estaven molt més perduts i això ha fet possible reorganitzar-nos i, a poc a poc, poder fer una anàlisi més fina i elaborat del que succeïa.

La saturació informativa és evident, però al mateix temps la presència de moviments socials en els principals mitjans de comunicació continua sent nul·la. En aquest sentit, té sentit l'ús de llicències privatives?

Clar que no. La nostra aposta és treballar clarament en la lògica de Creative Commons (CC). És sorprenent la ignorància absoluta que tenen els grans mitjans de comunicació sobre les llicències lliures. Les fotografies s'utilitzen en xarxes socials o en mitjans com Diagonal sense demanar permís. Confonen CC i gratuïtat. La informació lliure no ha de ser gratuïta. Promoure la difusió, les còpies i les mescles és bo, però darrere hi ha molta feina, ja sigui en música, vídeo, textos o expressions artístiques. Cal reconèixer-ho i tenir-ho en compte. Per això és molt interessant la idea que han promogut les llicencies CC i el món de la cultura lliure en general: “Si utilitzes qualsevol cosa amb llicència lliure, hauràs d'utilitzar una llicència lliure similar per a ampliar la teva adaptació”.

Amb qui teniu bona relació en el periodisme?

A Diagonal sentim com a germà el setmanari català La Directa. Per dir-ho d'alguna manera, és el nostre contrapart als Països Catalans. D'altra banda, a Diagonal hi ha projectes molt semblants i, per a millorar l'eficàcia política i l'extensió, estem a favor de sumar forces. Per això estem en contacte amb la cooperativa La Marea, Diario.es i la revista Mongòlia, fundada per diversos empleats al tancament de l'edició en paper de Público. Els tres hem creat Filtrala. És una plataforma desenvolupada per uns informàtics. Perquè les persones que disposin d'informació que pugui denunciar els casos de corrupció puguin difondre-la amb total seguretat, sense riscos. Hem preferit el camí de la col·laboració per a superar la competència que sovint existeix entre els mitjans de comunicació “petits”. Ens hem d'unir i ajudar-nos.

Fins a on voleu arribar?

En diagonal, i en general, entenem la comunicació com una eina de transformació social. Per descomptat, ens agradaria tenir una gran capacitat d'influència i arribar a molta més gent. Les persones que ens coneixen estan implicades en els moviments socials, en el periodisme alternatiu o són, principalment, pròximes. És difícil anar més enllà amb recursos econòmics escassos. Jesús Ibáñez, sociòleg de la Universitat Complutense de Madrid, va comentar al diari El País: “Els grans mitjans de comunicació són eines per a crear realitat, si no apareixes en ells, no estàs”. Són ells els que decideixen qui és part de la realitat i qui no. Per això, la labor de Diagonal és ampliar i ampliar aquesta realitat. Perquè cada vegada més persones coneguin les cares de l'altra realitat que amaguen els grans mitjans de comunicació.