Fa temps que en Aramaio es va materialitzar una iniciativa permanent a favor del desenvolupament rural, a iniciativa de l'Ajuntament i de la ciutadania. L'objectiu principal era analitzar els recursos existents i garantir un desenvolupament sostenible. La sostenibilitat es va contemplar en tres àmbits: soci-polític, ambiental i econòmic. I per a això veien fonamental apostar per la sobirania en tres àmbits principals: alimentació, energia i oci turístic.
En aquest context i cansats dels excessos del preu del gas propà imperant en el municipi, es van posar en contacte amb diverses empreses i institucions per a realitzar estudis sobre l'energia. Una vegada analitzada l'energia hidràulica, eòlica, solar i de biomassa, es van adonar que aquesta última era la més adequada i viable per a Aramaio. És més, la que més s'acostava a la base esbossada per la iniciativa de desenvolupament rural.
La biomassa, matèria orgànica obtinguda a través d'un procés biològic, és una matèria primera renovable. En Aramaio, s'ha triat la biomassa de fusta, la de la fusta. Li han detectat innombrables avantatges: que és una font d'energia inesgotable per a generar calor al poble; neta; barata, que impulsa el sector primari; i que a més permet crear ocupació.
En la meitat d'aquesta legislatura que està a punt d'acabar, es va constituir el grup de promoció de la biomassa en el municipi, i des de llavors es reuneix setmanalment a l'ajuntament. Es tracta d'un grup obert format per persones de molt divers tipus: propietaris forestals, del carrer, interessats en el medi ambient i les espècies forestals, representants municipals... Han conegut experiències que s'han dut a terme fora del País Basc, han realitzat estudis sobre les infraestructures a instal·lar en Aramaio, han reflexionat sobre la situació i explotació dels boscos, han posat sobre la taula els seus dubtes i les han compartit... I conclouen que en els boscos del municipi, tant públics com privats, es disposa de recursos suficients per a generar energia a través de la biomassa, els propietaris forestals estan interessats en el projecte i es compleixen les condicions perquè en el nucli urbà d'Aramaio, en Ibarra, per la seva extensió, es realitzi una obra civil de grandària petita. Per això van decidir treballar la infraestructura d'energia a través de la biomassa i en una primera fase la implantació en el nucli urbà. S'aplicaria en una segona fase en els barris rurals.
L'alcalde d'Aramaio, Ramón Ajuria, és un gran impulsor del projecte. Creu que la calor a les cases és un dret i no un luxe. “Defensem la gestió pública de l'energia. L'energia hauria de convertir-se en patrimoni de la ciutadania per a transformar-se en un dret fonamental en lloc de ser utilitzat per al negoci. Avui dia depenem dels mercats exteriors, pugen els preus tot el que vulguin i si tenim l'oportunitat, com és el nostre cas, hem de ser independents. Utilitzant els nostres recursos, els preus els hem de posar nosaltres i els beneficis del projecte han de ser per al poble, per a la ciutadania”.
Els que volen apostar pel medi ambient tenen molts arguments per a defensar que la biomassa és una energia renovable, inesgotable, que el CO₂ produït per la crema de llenya s'iguala amb la plantació de més arbres i plantes, que les cendres tenen un gran valor com a abonament, que és una manera de preservar els boscos i d'evitar incendis, que també és una manera de potenciar les espècies autòctones...
Segons els promotors, hi ha més beneficis que afecten el dia a dia de tota la ciutadania. Entre ells, el més important és el preu de la factura. Si l'Ajuntament no vol avançar un número concret –entre altres coses perquè la reducció de preus dependrà de les que s'incorporin al projecte–, les factures energètiques es reduirien considerablement i en pocs anys, a més, s'amortitzaria totalment la infraestructura. L'Ajuntament hauria de construir una caldera en el nucli urbà, però en habitatges particulars no s'hauria de realitzar cap obra.
Seguint els arguments socials, l'Ajuntament establiria el preu de la fusta i la compraria a tots els propietaris forestals del municipi interessats. El cost energètic també el determinaria el propi Ajuntament. La distribució de l'energia elèctrica podria ser realitzada per l'entitat pública a través de l'empresa pública Aramaio Argindar Distribuïdora, ja constituïda en el municipi. Els impulsors preveuen que es puguin crear llocs de treball. No sols això, ja que les empreses públiques d'Aramaio s'encarregaran de la gestió, els beneficis econòmics romandran en el municipi.
Al llarg de tot aquest procés, l'Ajuntament i representants de la iniciativa s'han reunit amb diverses institucions d'Espanya, el Govern Basc, la Diputació Foral d'Àlaba, etc., i tots han valorat molt positivament aquest projecte pioner. Al País Basc hi ha ajuntaments que escalfen edificis públics amb energia de biomassa, però Aramaio seria el primer a implantar aquest sistema en tot un nucli de població. També en l'Estat espanyol.
El District Heating en anglès consta de tres fases. En la primera d'elles, obtindran fusta de les muntanyes i la convertiran en combustible. Per a això, l'equip format per propietaris forestals aconseguirà la matèria primera, la picarà i l'acumularà. En la segona fase, es durà a terme el procés de combustió de la caldera. La instal·lació de la caldera requereix inversió i per a això estan en contacte amb l'Ens Basc de l'Energia (EVE), entre altres. La tercera fase és el repartiment d'aigua calenta a domicili. La gestió de la mateixa seria realitzada per l'empresa pública Aramaioko Argindar Distribuïdora. En cadascuna de les tres fases es podrien crear llocs de treball.
Els impulsors del projecte i l'Ajuntament d'Aramaio tenen clar que és factible i que té molts beneficis, per això estan treballant intensament a donar a conèixer aquesta aposta a la ciutadania. Però, inevitablement, per a seguir endavant, necessiten la seva adhesió, amb la seva signatura.
Per a això, i amb l'ajuda de l'empresa Arteman Komunikazioa, treballen diverses iniciatives. S'han buzoneado fulls volants explicatius del projecte i de la biomassa, s'ha convocat directament a l'assemblea a tots els ciutadans per a donar explicacions i promoure el debat, s'ha convidat a conferències a experts d'altres països i aquests dies s'ha instal·lat una exposició a la sala Sastiña. En ell es troben panells explicatius i un audiovisual especialment elaborat.
“Sempre hi ha alguna cosa que tem els canvis”, ha explicat l'alcalde Ramón Ajuria, “però els beneficis d'aquesta aposta estan damunt de la taula, i és una manera immillorable de posar en valor el que tenim, els nostres recursos, a través d'una explotació adequada, per a tots els aramaioarras”.
Ja han aconseguit més de la meitat de les adhesions que necessitarien perquè el projecte fos viable, i estan treballant perquè la resta arribin al més aviat possible. Mentrestant, molts altres municipis i entitats d'Euskal Herria estan atents al pas que es donarà en Aramaio. I segur que, una vegada posat en marxa en Aramaio, seguiran molts altres, perquè aquest és un exemple clar de posar en pràctica la sobirania a la qual tant ens referim.
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]