Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per a ser sobirà, escalfar el poble amb fusta

  • Dels 1.543 habitants d'Aramaio, més de 900 viuen en el nucli urbà, en Ibarra, i la resta, dispersos en els barris rurals. Si es compleixen els objectius de l'Ajuntament i de molts ciutadans, per al pròxim hivern Aramaio serà el primer municipi del País Basc que escalfarà tot el nucli urbà –edificis públics i habitatges– amb biomassa de fusta.
Udalaren eta herritar talde baten asmoa gauzatuz gero, inguruko basoetatik hartutako egurra izango da beroa sortzeko energi iturri bakarra bertan. (Argazkiak: Arteman Komunikazioa/Aramaioko Udala).

Fa temps que en Aramaio es va materialitzar una iniciativa permanent a favor del desenvolupament rural, a iniciativa de l'Ajuntament i de la ciutadania. L'objectiu principal era analitzar els recursos existents i garantir un desenvolupament sostenible. La sostenibilitat es va contemplar en tres àmbits: soci-polític, ambiental i econòmic. I per a això veien fonamental apostar per la sobirania en tres àmbits principals: alimentació, energia i oci turístic.

En aquest context i cansats dels excessos del preu del gas propà imperant en el municipi, es van posar en contacte amb diverses empreses i institucions per a realitzar estudis sobre l'energia. Una vegada analitzada l'energia hidràulica, eòlica, solar i de biomassa, es van adonar que aquesta última era la més adequada i viable per a Aramaio. És més, la que més s'acostava a la base esbossada per la iniciativa de desenvolupament rural.

Matèria primera renovable i neta

La biomassa, matèria orgànica obtinguda a través d'un procés biològic, és una matèria primera renovable. En Aramaio, s'ha triat la biomassa de fusta, la de la fusta. Li han detectat innombrables avantatges: que és una font d'energia inesgotable per a generar calor al poble; neta; barata, que impulsa el sector primari; i que a més permet crear ocupació.

En la meitat d'aquesta legislatura que està a punt d'acabar, es va constituir el grup de promoció de la biomassa en el municipi, i des de llavors es reuneix setmanalment a l'ajuntament. Es tracta d'un grup obert format per persones de molt divers tipus: propietaris forestals, del carrer, interessats en el medi ambient i les espècies forestals, representants municipals... Han conegut experiències que s'han dut a terme fora del País Basc, han realitzat estudis sobre les infraestructures a instal·lar en Aramaio, han reflexionat sobre la situació i explotació dels boscos, han posat sobre la taula els seus dubtes i les han compartit... I conclouen que en els boscos del municipi, tant públics com privats, es disposa de recursos suficients per a generar energia a través de la biomassa, els propietaris forestals estan interessats en el projecte i es compleixen les condicions perquè en el nucli urbà d'Aramaio, en Ibarra, per la seva extensió, es realitzi una obra civil de grandària petita. Per això van decidir treballar la infraestructura d'energia a través de la biomassa i en una primera fase la implantació en el nucli urbà. S'aplicaria en una segona fase en els barris rurals.

Gestió pública de l'energia

L'alcalde d'Aramaio, Ramón Ajuria, és un gran impulsor del projecte. Creu que la calor a les cases és un dret i no un luxe. “Defensem la gestió pública de l'energia. L'energia hauria de convertir-se en patrimoni de la ciutadania per a transformar-se en un dret fonamental en lloc de ser utilitzat per al negoci. Avui dia depenem dels mercats exteriors, pugen els preus tot el que vulguin i si tenim l'oportunitat, com és el nostre cas, hem de ser independents. Utilitzant els nostres recursos, els preus els hem de posar nosaltres i els beneficis del projecte han de ser per al poble, per a la ciutadania”.

Els que volen apostar pel medi ambient tenen molts arguments per a defensar que la biomassa és una energia renovable, inesgotable, que el CO₂ produït per la crema de llenya s'iguala amb la plantació de més arbres i plantes, que les cendres tenen un gran valor com a abonament, que és una manera de preservar els boscos i d'evitar incendis, que també és una manera de potenciar les espècies autòctones...

Beneficis per a tots els ciutadans

Segons els promotors, hi ha més beneficis que afecten el dia a dia de tota la ciutadania. Entre ells, el més important és el preu de la factura. Si l'Ajuntament no vol avançar un número concret –entre altres coses perquè la reducció de preus dependrà de les que s'incorporin al projecte–, les factures energètiques es reduirien considerablement i en pocs anys, a més, s'amortitzaria totalment la infraestructura. L'Ajuntament hauria de construir una caldera en el nucli urbà, però en habitatges particulars no s'hauria de realitzar cap obra.

Seguint els arguments socials, l'Ajuntament establiria el preu de la fusta i la compraria a tots els propietaris forestals del municipi interessats. El cost energètic també el determinaria el propi Ajuntament. La distribució de l'energia elèctrica podria ser realitzada per l'entitat pública a través de l'empresa pública Aramaio Argindar Distribuïdora, ja constituïda en el municipi. Els impulsors preveuen que es puguin crear llocs de treball. No sols això, ja que les empreses públiques d'Aramaio s'encarregaran de la gestió, els beneficis econòmics romandran en el municipi.

Institucions i municipis, atents al projecte

Al llarg de tot aquest procés, l'Ajuntament i representants de la iniciativa s'han reunit amb diverses institucions d'Espanya, el Govern Basc, la Diputació Foral d'Àlaba, etc., i tots han valorat molt positivament aquest projecte pioner. Al País Basc hi ha ajuntaments que escalfen edificis públics amb energia de biomassa, però Aramaio seria el primer a implantar aquest sistema en tot un nucli de població. També en l'Estat espanyol.

El District Heating en anglès consta de tres fases. En la primera d'elles, obtindran fusta de les muntanyes i la convertiran en combustible. Per a això, l'equip format per propietaris forestals aconseguirà la matèria primera, la picarà i l'acumularà. En la segona fase, es durà a terme el procés de combustió de la caldera. La instal·lació de la caldera requereix inversió i per a això estan en contacte amb l'Ens Basc de l'Energia (EVE), entre altres. La tercera fase és el repartiment d'aigua calenta a domicili. La gestió de la mateixa seria realitzada per l'empresa pública Aramaioko Argindar Distribuïdora. En cadascuna de les tres fases es podrien crear llocs de treball.

Els impulsors del projecte i l'Ajuntament d'Aramaio tenen clar que és factible i que té molts beneficis, per això estan treballant intensament a donar a conèixer aquesta aposta a la ciutadania. Però, inevitablement, per a seguir endavant, necessiten la seva adhesió, amb la seva signatura.

Per a això, i amb l'ajuda de l'empresa Arteman Komunikazioa, treballen diverses iniciatives. S'han buzoneado fulls volants explicatius del projecte i de la biomassa, s'ha convocat directament a l'assemblea a tots els ciutadans per a donar explicacions i promoure el debat, s'ha convidat a conferències a experts d'altres països i aquests dies s'ha instal·lat una exposició a la sala Sastiña. En ell es troben panells explicatius i un audiovisual especialment elaborat.

Rebent adhesions ciutadanes

“Sempre hi ha alguna cosa que tem els canvis”, ha explicat l'alcalde Ramón Ajuria, “però els beneficis d'aquesta aposta estan damunt de la taula, i és una manera immillorable de posar en valor el que tenim, els nostres recursos, a través d'una explotació adequada, per a tots els aramaioarras”.

Ja han aconseguit més de la meitat de les adhesions que necessitarien perquè el projecte fos viable, i estan treballant perquè la resta arribin al més aviat possible. Mentrestant, molts altres municipis i entitats d'Euskal Herria estan atents al pas que es donarà en Aramaio. I segur que, una vegada posat en marxa en Aramaio, seguiran molts altres, perquè aquest és un exemple clar de posar en pràctica la sobirania a la qual tant ens referim.


T'interessa pel canal: Energia berriztagarriak
2025-04-30 | Estitxu Eizagirre
Què pot tenir un ajuntament enfront de les macrorenovables?
Al voltant de 70 persones van veure ahir en Villabona la pel·lícula Vides no renovables. Després de la projecció, van prendre la paraula els ciutadans, un càrrec públic i el mateix autor. Van aparèixer molts temes i punts de vista diferents, però només hem portat un... [+]

Alguns apunts de rumb a Aritz Otxandiano
Hem llegit amb estranyesa en la premsa la notícia de l'agressió a Aritz Otxandiano a casa amb els bengales. Va ser ell qui va informar del succeït en les xarxes socials. Tant ell com els mitjans de comunicació que reben les seves declaracions han intentat vincular aquest atac... [+]

La Universitat Pública de Gorbeialdea presenta l'anàlisi del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de la CAPV
El Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS) recull la ubicació de les instal·lacions d'energia renovable en la CAPV. El pla, que ja està elaborat, s'aprovarà en breu. No obstant això, diversos experts han alertat de deficiències en la recerca, entre elles, la... [+]

Resposta a Mikel Otero
Hace dues setmanes, una vegada més, vam mostrar una oposició clara als macroprojectes als carrers. Desenes de milers de persones sortim al carrer a reivindicar que aquesta dinàmica devastadora ha d'acabar. Perquè, pel que sembla, això no ha tingut cap impacte en els... [+]

Munduko energia kontsumoaren igoera eragin dute industriaren, AAren datu-zentroen eta bero boladen areagotzeek 2024an

Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]


2025-03-19 | ARGIA
“Proiektu honi ez!” Arratzua-Ubarrundiako plataformaren adierazpena

Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan. Izenburu hau darama testuak: "EH Bilduren moketako politika edo Iparra nola galdu".


2025-03-19 | ARGIA
Dimititu egin duten Arratzua-Ubarrundiako EH Bilduko zinegotziek herritarrei zuzendutako agurra

Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Estitxu Eizagirre
Aranon makroeolikoen aurkako eguna gozatu zuten
“Paradisu zineman ikusiko gara...”, haizeari puzka ari beharrean

Martxoak 15 goizean elurrak zuritu zuen Arano. Bertako herritarrek eta ingurutik eta ez hain ingurutik bildutakoek bete zuten plaza eta elkartasunaren beroan gozatu zuten eguna: Urumeako mendietan ezarri nahi duten Euskal Herriko zentral eoliko handienaren kontrako protesta izan... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


Komunitateaz (II)

Susmoa dut komunitatea hustuketa prozesu betean dagoela, eta beldur naiz, beste askori gertatu eran, mamirik gabeko bilgarri ez ote den bilakatuko, jada bilakatu ez bada. Ikustea besterik ez dago, komunitatearen izaera holistikoa gero eta modu lausoagoan heltzen da, eta Che... [+]


Amasamendin eolikoak ezartzeko proiektu bat dagoela jakinarazi du Villabonako Udalak

Herriko EH Bilduko zinegotzi eta legebiltzarkide den Ander Goikoetxeak egindako galdera parlamentario bati Jaurlaritzak emandako erantzunaren bidez jaso informazioa hau. Bi haize sorgailu ezartzeko asmoa dago eta Cluster Hernani izeneko proiektu zabalago baten barruan kokatzen... [+]


2025-03-12 | Estitxu Eizagirre
Beste makroeoliko proiektu bat, Lesaka eta Goizueta artean

Cefiro Holdco enpresak "Domiko" deitu dion eta bederatzi makroeoliko izango lituzkeen proiektua jarri nahi du Lesaka eta Goizuetako lurretan eta ebakuazio-linea Oiartzungo azpiestaziora bideratuko luke. Espainiako Gobernuak du proiektu hau tramitatzeko eskumena.


Bolo-bolo

Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]


Eguneraketa berriak daude