Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per a ser sobirà, escalfar el poble amb fusta

  • Dels 1.543 habitants d'Aramaio, més de 900 viuen en el nucli urbà, en Ibarra, i la resta, dispersos en els barris rurals. Si es compleixen els objectius de l'Ajuntament i de molts ciutadans, per al pròxim hivern Aramaio serà el primer municipi del País Basc que escalfarà tot el nucli urbà –edificis públics i habitatges– amb biomassa de fusta.
Udalaren eta herritar talde baten asmoa gauzatuz gero, inguruko basoetatik hartutako egurra izango da beroa sortzeko energi iturri bakarra bertan. (Argazkiak: Arteman Komunikazioa/Aramaioko Udala).
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa temps que en Aramaio es va materialitzar una iniciativa permanent a favor del desenvolupament rural, a iniciativa de l'Ajuntament i de la ciutadania. L'objectiu principal era analitzar els recursos existents i garantir un desenvolupament sostenible. La sostenibilitat es va contemplar en tres àmbits: soci-polític, ambiental i econòmic. I per a això veien fonamental apostar per la sobirania en tres àmbits principals: alimentació, energia i oci turístic.

En aquest context i cansats dels excessos del preu del gas propà imperant en el municipi, es van posar en contacte amb diverses empreses i institucions per a realitzar estudis sobre l'energia. Una vegada analitzada l'energia hidràulica, eòlica, solar i de biomassa, es van adonar que aquesta última era la més adequada i viable per a Aramaio. És més, la que més s'acostava a la base esbossada per la iniciativa de desenvolupament rural.

Matèria primera renovable i neta

La biomassa, matèria orgànica obtinguda a través d'un procés biològic, és una matèria primera renovable. En Aramaio, s'ha triat la biomassa de fusta, la de la fusta. Li han detectat innombrables avantatges: que és una font d'energia inesgotable per a generar calor al poble; neta; barata, que impulsa el sector primari; i que a més permet crear ocupació.

En la meitat d'aquesta legislatura que està a punt d'acabar, es va constituir el grup de promoció de la biomassa en el municipi, i des de llavors es reuneix setmanalment a l'ajuntament. Es tracta d'un grup obert format per persones de molt divers tipus: propietaris forestals, del carrer, interessats en el medi ambient i les espècies forestals, representants municipals... Han conegut experiències que s'han dut a terme fora del País Basc, han realitzat estudis sobre les infraestructures a instal·lar en Aramaio, han reflexionat sobre la situació i explotació dels boscos, han posat sobre la taula els seus dubtes i les han compartit... I conclouen que en els boscos del municipi, tant públics com privats, es disposa de recursos suficients per a generar energia a través de la biomassa, els propietaris forestals estan interessats en el projecte i es compleixen les condicions perquè en el nucli urbà d'Aramaio, en Ibarra, per la seva extensió, es realitzi una obra civil de grandària petita. Per això van decidir treballar la infraestructura d'energia a través de la biomassa i en una primera fase la implantació en el nucli urbà. S'aplicaria en una segona fase en els barris rurals.

Gestió pública de l'energia

L'alcalde d'Aramaio, Ramón Ajuria, és un gran impulsor del projecte. Creu que la calor a les cases és un dret i no un luxe. “Defensem la gestió pública de l'energia. L'energia hauria de convertir-se en patrimoni de la ciutadania per a transformar-se en un dret fonamental en lloc de ser utilitzat per al negoci. Avui dia depenem dels mercats exteriors, pugen els preus tot el que vulguin i si tenim l'oportunitat, com és el nostre cas, hem de ser independents. Utilitzant els nostres recursos, els preus els hem de posar nosaltres i els beneficis del projecte han de ser per al poble, per a la ciutadania”.

Els que volen apostar pel medi ambient tenen molts arguments per a defensar que la biomassa és una energia renovable, inesgotable, que el CO₂ produït per la crema de llenya s'iguala amb la plantació de més arbres i plantes, que les cendres tenen un gran valor com a abonament, que és una manera de preservar els boscos i d'evitar incendis, que també és una manera de potenciar les espècies autòctones...

Beneficis per a tots els ciutadans

Segons els promotors, hi ha més beneficis que afecten el dia a dia de tota la ciutadania. Entre ells, el més important és el preu de la factura. Si l'Ajuntament no vol avançar un número concret –entre altres coses perquè la reducció de preus dependrà de les que s'incorporin al projecte–, les factures energètiques es reduirien considerablement i en pocs anys, a més, s'amortitzaria totalment la infraestructura. L'Ajuntament hauria de construir una caldera en el nucli urbà, però en habitatges particulars no s'hauria de realitzar cap obra.

Seguint els arguments socials, l'Ajuntament establiria el preu de la fusta i la compraria a tots els propietaris forestals del municipi interessats. El cost energètic també el determinaria el propi Ajuntament. La distribució de l'energia elèctrica podria ser realitzada per l'entitat pública a través de l'empresa pública Aramaio Argindar Distribuïdora, ja constituïda en el municipi. Els impulsors preveuen que es puguin crear llocs de treball. No sols això, ja que les empreses públiques d'Aramaio s'encarregaran de la gestió, els beneficis econòmics romandran en el municipi.

Institucions i municipis, atents al projecte

Al llarg de tot aquest procés, l'Ajuntament i representants de la iniciativa s'han reunit amb diverses institucions d'Espanya, el Govern Basc, la Diputació Foral d'Àlaba, etc., i tots han valorat molt positivament aquest projecte pioner. Al País Basc hi ha ajuntaments que escalfen edificis públics amb energia de biomassa, però Aramaio seria el primer a implantar aquest sistema en tot un nucli de població. També en l'Estat espanyol.

El District Heating en anglès consta de tres fases. En la primera d'elles, obtindran fusta de les muntanyes i la convertiran en combustible. Per a això, l'equip format per propietaris forestals aconseguirà la matèria primera, la picarà i l'acumularà. En la segona fase, es durà a terme el procés de combustió de la caldera. La instal·lació de la caldera requereix inversió i per a això estan en contacte amb l'Ens Basc de l'Energia (EVE), entre altres. La tercera fase és el repartiment d'aigua calenta a domicili. La gestió de la mateixa seria realitzada per l'empresa pública Aramaioko Argindar Distribuïdora. En cadascuna de les tres fases es podrien crear llocs de treball.

Els impulsors del projecte i l'Ajuntament d'Aramaio tenen clar que és factible i que té molts beneficis, per això estan treballant intensament a donar a conèixer aquesta aposta a la ciutadania. Però, inevitablement, per a seguir endavant, necessiten la seva adhesió, amb la seva signatura.

Per a això, i amb l'ajuda de l'empresa Arteman Komunikazioa, treballen diverses iniciatives. S'han buzoneado fulls volants explicatius del projecte i de la biomassa, s'ha convocat directament a l'assemblea a tots els ciutadans per a donar explicacions i promoure el debat, s'ha convidat a conferències a experts d'altres països i aquests dies s'ha instal·lat una exposició a la sala Sastiña. En ell es troben panells explicatius i un audiovisual especialment elaborat.

Rebent adhesions ciutadanes

“Sempre hi ha alguna cosa que tem els canvis”, ha explicat l'alcalde Ramón Ajuria, “però els beneficis d'aquesta aposta estan damunt de la taula, i és una manera immillorable de posar en valor el que tenim, els nostres recursos, a través d'una explotació adequada, per a tots els aramaioarras”.

Ja han aconseguit més de la meitat de les adhesions que necessitarien perquè el projecte fos viable, i estan treballant perquè la resta arribin al més aviat possible. Mentrestant, molts altres municipis i entitats d'Euskal Herria estan atents al pas que es donarà en Aramaio. I segur que, una vegada posat en marxa en Aramaio, seguiran molts altres, perquè aquest és un exemple clar de posar en pràctica la sobirania a la qual tant ens referim.


T'interessa pel canal: Energia berriztagarriak
L'any de la plataforma popular Meaka-Irimo
A vegades necessitem una amenaça per a saber la importància del que està en perill. I la magnitud d'aquesta amenaça depèn de la força que sentim dins de nosaltres per a respondre a una possible agressió. Quan t'adones, et veus a tu mateix treballant intensament per a... [+]

2024-11-08 | Egurra Ta Kandela
Línies estratègiques del Govern Basc
Si la lectura del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS EBB) per als agricultors i ramaders va ser decebedor –i va ser–, no és que hagi estat molt més alegre llegir l'informe de respostes a 4.217 al·legants referent a això al juliol de 2023. Es va publicar... [+]

2024-11-05 | Estitxu Eizagirre
Ona de centrals fotovoltaiques i eòliques
Àlaba, filla que volen sacrificar?
En aquest reportatge hem posat números a la pluja de macroprojectes d'energies renovables en Hego Euskal Herria. En el mapa dibuixat per les dades, Navarra es manté roent i Àlaba concentra el 75,4% de les energies centrals que les empreses volen fer en la CAB. Això sí, els... [+]

Muntanyes de l'Urumea Bizirik
"Les empreses eòliques venen més orgulloses als pobles petits"
Es tracta d'Erramun Galparsoro i Joxe Manuel Muñoz, veïns d'Aranoa, que han mort. Porten 22 i 30 anys, respectivament, vivint en un petit poble navarrès d'uns 440 metres d'altura que mira a la mar i té 114 habitants. Els dos formen part del recentment creat grup Urumearen... [+]

Relacions tòxiques
Els exemples de relacions verticals i asimètriques són molts i no sempre ens correspon el mateix rol. D'aquesta manera, a vegades, alguns decideixen i treballen perquè s'executi els acords; la resta té la funció de dur a terme o acceptar les decisions preses “a dalt”... [+]

Milers de manifestants a Vitòria-Gasteiz demanen paralitzar els macroprojectes d'Àlaba
Convocades per disset associacions, moviments socials i associacions d'Àlaba, milers de persones s'han congregat aquest dissabte a Vitòria-Gasteiz sota la pluja. La manifestació, que ha partit de la plaça Bilbao, ha omplert la plaça dels Furs al final del recorregut. ... [+]

2024-10-23 | ARGIA
Manifestació "Macroprojectes no" el dissabte a Vitòria-Gasteiz
Més de setze plataformes s'han sumat a la iniciativa "Llaurava no està en venda" i "No als macroprojectes!" amb missatges i organitzant una manifestació conjunta: el 26 d'octubre a les 18.00 hores en la plaça de Bilbao de Vitòria-Gasteiz. A continuació, han llançat un missatge... [+]

2024-10-23 | Josu Salegi
Molino alt i muntanya
Una dotzena de bertsos

2024-10-23 | Hala Bedi
Iñigo Leza (Llaurava Bizirik! ):
La manifestació contra els macroprojectes tindrà lloc aquest dissabte, 26 d'octubre, a partir de les 18.00 hores des de la plaça Bilbao de Vitòria-Gasteiz.

2024-10-23 | Estitxu Eizagirre
Informe de la Diputació d'Àlaba al Govern II
El lloc on es pretenen instal·lar els molins de vent de Laminoria és el que més ocells necròfags té en la CAPV
Vist l'informe remès per la Diputació Foral d'Àlaba al Govern Basc el passat 14 de juny, resulta difícil concebre un lloc més inadequat per a la instal·lació de molins de vent que el triat per Aixeindar, S. a. per als projectes Laminoria i Azazeta: És la zona més poblada... [+]

2024-10-22 | Estitxu Eizagirre
Alvaro Campos oferirà una xerrada sobre energia el 24 d'octubre en Zizurkil
L'investigador i professor de la Universitat del País Basc oferirà la xerrada "Les xarxes elèctriques i el territori: el sistema energètic a debat". Els grups Herribizigune i Ezkeltzu Bizirik han organitzat conjuntament la xerrada.

26 d'octubre: tots a Gasteiz contra els megaprojectes i a favor de la Terra
Euskal Herria Activa anima a participar en la manifestació contra els megaprojectes que les grans corporacions volen imposar amb l'excusa de la transició energètica el pròxim 26 d'octubre a Vitòria-Gasteiz.

Macroprojectes "obligatoris"

Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]


2024-10-21 | Estitxu Eizagirre
Els Montes d'Iturrieta i els Montes de Vitòria celebren el dia de la resistència
Les protestes contra les centrals eòliques i fotovoltaiques que es volen construir en aquestes muntanyes han estat difoses a través de la marxa popular que s'ha celebrat el 20 d'octubre. L'associació Arabako Mendia Aske ha organitzat el programa de tot el dia.

Eguneraketa berriak daude