Anne Sexton (Massachusetts, 1928-1974) pregunta retòricament al continent. La musa de la ficció confessional, una ingènuament boja que va posar paraules als budells, ha tornat a posar adjectius a les depressions.

Anne Sexton va portar a una mica de literatura menstruos i drogues i va aconseguir el reconeixement sobre l'ona del seu temps. No va ser, en aquest sentit, un altre maleït escriptor. Va provar la mel –i l'amarga– dels premis, sobretot amb el Pulitzer de la poesia, en 1967, amb el llibre Live or Die.

Més cerimoniós i previsible que Plath, Sexton va aportar la seguretat dels poetes clàssics americans a la lírica de l'època del dubte i va aconseguir fer política sense recórrer a categories ideològiques. No tenia més que ensenyar les coses. El lector es converteix, doncs, en un clam de Sexton: “La dona ha posat el cor en maceració./ Li han arrencat,/ i per estar cremat/ com a última acció/ refresca amb aigua en el riu”.

El propi Harkaitz Cano també s'ha convertit en la via ondulatòria d'un conegut escriptor en una antologia ben triada. El donostiarra ha escrit que a ell se li fa un bell resum de la mort de Sexton: “Cougar es va posar davant del volant del cotxe vermell i va encendre el motor. Però no sols el motor –i aquest detall no és fútil–, sinó també la ràdio. La teatralitat del terrible final d'Anne Sexton resumeix la seva vida. L'addicció, la pell protectora d'una mare que també és filla, l'alegria de la velocitat, la ràdio per a tapar les veus del seu cap”. El cor de veus que l'agiten s'escolta perfectament en aquesta antologia. A Cano a penes se li sent. I veiem clarament la imitació inconscient de Déu odiada per Sexton: El mateix Déu és el seu gran amor, la seva ràbia i la seva forta denúncia. El poeta ens ensenya tothom, les coses lletges i les coses excel·lents, i sense dir-ho directament, tot és efímer, un sent que tot és efímer. La pluja de Sexton i les formigues vermelles estan ara en mans del lector basc en les Cuadernas de Poesia del Món. La veritat és que estem gaudint de la col·lecció, ens estan desitjant unes lectures que ens emocionen. I en concret s'ha escrit molt de sobre Sexton, i els escrits de Sexton s'han publicat aquí i allà, però ara almenys podem dir: tenim aquesta joia en basca.