Haverhill (Massachusetts, els EUA) 1901. El metge Duncan MacDougall va realitzar un experiment per a calcular el pes de l'ànima. Si l'ànima abandona el cos quan morim, per al doctor, pesar-lo era bastant senzill. No tenia més remei que pesar el seu cos abans de morir i després de morir. Per a això va acudir a una residència de majors i va aconseguir per a l'experiment a sis persones que es trobaven a punt de morir. Resultat: el cos pesava tres quarts d'unça menys que el cos viu, i, per tant, aquest és el pes de l'ànima: 21,26 grams.
Després, va matar a quinze gossos i en cap d'ells va observar un canvi de pes. Naturalment, va arribar a la conclusió que els gossos no tenen ànima.
MacDougall va informar del resultat sis anys més tard, i quan la notícia va aparèixer en el New York Times, la notícia es va estendre per tot el món. En 2003, la pel·lícula 21 grams d'Alejandro González Iñarritu va recrear el mite.
S'han realitzat diversos intents de desmentir la teoria. Res més conèixer l'experiment, Augustus P. El físic Clarke va explicar que en morir els pulmons deixen de refredar la sang i que la temperatura del cos augmenta de manera sobtada. En conseqüència, el sudoració augmentaria, la qual cosa explicaria la pèrdua de 21 grams i la falta de pes dels gossos. Els gossos tenen ànima o no, no tenen glàndules suoses, per la qual cosa, segons Clark, aquests 21 grams corresponien a la saba, no a l'ànima.
Més recentment, Francis Crick, Premi Nobel de Medicina en 1962, va dir que aquests 21 grams es perden per processos físics cerebrals. En la seva opinió, l'activitat de les neurones genera un camp elèctric que fa que el cos pesi més. En el moment de la suspensió de l'activitat, la zona desapareix i es perd pes. Però Crick no va explicar per què els gossos de MacDougall no van perdre pes, ja que els gossos també tenen activitat neuronal.
Però la majoria dels científics, simplement, no van prendre aquell experiment per a pesar l'ànima. Per als escèptics, quan no es pot demostrar l'existència de l'ànima mateixa, quin sentit té calcular el seu pes? Tampoc el mètode emprat per MacDougall era massa científic. La mostra de sis casos demostra poc i a més el metge va basar la conclusió de l'experiment en un únic resultat. El primer mort va perdre 21 grams, sí, però els altres cinc no –alguns van perdre més, uns altres no– i el metge, simplement, va rebutjar aquests resultats.
Per tant, no va calcular bé el pes de l'ànima, ni tan sols va demostrar que tingués pes, i tampoc és cert que en el moment en què morim, estigui o no l'ànima, perdem exactament 21 grams.
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]
Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]