Una cosa és si l'anglès és útil o no, si val la pena aprendre. Clar que val la pena aprendre anglès i aprendre altres idiomes. De totes maneres, l'anglès té avui dia algunes característiques mítiques, a vegades màgiques. Aquestes característiques tenen a veure amb el colonialisme lingüístic. És a dir, el ciutadà parla la seva llengua, ve la llengua de fora i li han fet creure que aquesta llengua és molt més útil, molt millor, té unes característiques gairebé màgiques. Ja no t'ha de convèncer ningú per a aprendre aquest idioma. Us recordo que en la Península va succeir el mateix amb el castellà, i avui dia ocorre el mateix.

Tothom parla anglès

Mentida. Quan es va celebrar el Mundial de Bàsquet al Japó, diversos periodistes es van quedar sorpresos, ja que els japonesos no parlaven anglès. El problema no està al Japó, sinó en aquesta creença que molts parlen anglès al Japó.

És veritat que en molts països europeus, als Països Baixos, als països nòrdics, es pot trobar gent que es desembolica molt bé en anglès, però no es pot dir que així sigui a Europa. No podem entendre'ns en anglès a França, Alemanya, Rússia, Grècia, Itàlia. És sabut que hi ha gent que ho fa en anglès, com en castellà, francès o italià. La gent s'ha ficat al cap que tothom parla anglès i s'ha convençut que han d'aprendre, independentment que ho usin o no, si ho necessiten o no, sense pensar. Pitjor encara, està convençut que si no sap anglès té un dèficit enorme, culturalment defectuós, analfabet.

Per això, respon que si que sap anglès quan es pregunta a la gent en les enquestes. Els fa por contestar d'una altra manera. Segons aquesta ideologia absurda, l'anglès és el llenguatge de la globalització. No. L'anglès és útil, però a vegades s'imposen les llengües mantenint característiques que no tenen per si mateixes. En el seu moment va ocórrer el mateix amb el llatí i el grec.

Per al treball, per al dia a dia, el necessites

Trobarà una bona feina. Per tant, a qui vulgui ser infermera a Alemanya se li exigirà l'alemany, ja que haurà d'atendre els pacients que parlen alemany. Si va a França i vol ser perruquer o fuster, ha de saber francès per a treballar amb els francesos. Em diuen: “Els executius d'alt nivell han de saber anglès”. Estem tots educant perquè els nostres fills i filles siguin alts executius de multinacionals?

Per tant, l'anglès no és vàlid a Navarra, almenys en el dia a dia. L'anglès és útil, val la pena aprendre, té una literatura interessant, no li dic que no calgui aprendre, però no li diguis que és un idioma que et serveix per a entendre a tot el món. Bé, potser en tots els aeroports del món. De totes maneres, en l'aeroport ens quedem el menor temps possible, ja que porto entre 6 i 7 hores desitjant sortir d'ell. En els museus també, d'acord. En els grans museus, perquè jo he estat en els museus d'Armènia, on només es parlava rus. Però no educarem als nens per a viure en els museus? L'educació dels nostres fills i filles és molt més seriosa que la ideologia que s'ha generat entorn de l'anglès.

L'anglès és indiscutible

Hi ha interès polític a valorar excessivament l'anglès i a infravalorar el basc? Cal fer front al mite aurèola, perquè entre altres coses afecta al propi anglès, un idioma tan digne com els altres. Apareix com una llengua imperialista i impositiva, però les llengües no ho són.

Dins d'aquesta aurèola, curiosament, l'anglès s'ha tornat indiscutible, ningú dubte de si s'ha d'aprendre anglès o no. És més, cal dominar l'idioma, cal tenir un bon fluir. Molta gent amb molta cultura sofreix, perquè no sap anglès. En la universitat on jo treballo hi ha gent molt culta que no domina l'anglès. Ens diuen que tenim un gran dèficit cultural per no dominar l'anglès.

L'espanyolisme lingüístic ha aconseguit una eina perfecta per a aïllar el basc. Si hem de trobar alguna cosa que ningú dubti, sabem quina és l'eina perfecta: l'anglès. Una eina perfecta perquè el basc no continuï avançant en el sistema educatiu. Caldrà aprendre basc, però és molt més important aprendre anglès.

Jo continuo dient que a Navarra és molt més important saber basc per a viure en el dia a dia que saber anglès. Per a treballar en una multinacional d'informàtica és possible demanar anglès i no basc, però a Navarra el basc és una llengua útil, no és una llengua estrangera. Per això, m'oposo a la idea d'un model lingüístic trilingüe, trilingüe si entenem el castellà, el basc i l'anglès. És un gran error. El basc no es pot posar a nivell de castellà ni d'anglès. El trilingüe hauria de ser així: basc, castellà i llengua estrangera. L'anglès haurà de competir amb el francès, amb l'italià... i no tindrà cap problema per a fer-lo, i no el dubto. Perquè en la meitat del temps que s'utilitza per a aprendre anglès, per exemple, es pot aconseguir un nivell mitjà de francès. Conec a gent que està aprenent anglès tota la vida i que no és capaç de seguir una sèrie. Si haguessin utilitzat la meitat del temps per a aprendre francès, italià o portuguès... Per tant, és inacceptable que el model trilingüe sigui el basc, el castellà i l'anglès. Hauria de ser el basc, el castellà i la llengua estrangera, i en comptes de l'única llengua estrangera hi ha dues. L'anglès no ha de restar importància ni temps al basc i al castellà. Això sí, atès que el castellà és la llengua principal de Navarra, i el basc minoritzat, el temps s'ha de llevar al castellà, no al basc. Per descomptat, si pensem que el basc ha de prendre més força, si no, clar que no.

Hi ha intencions polítiques a Navarra per a valorar massa l'anglès i per a menysprear el basc? Les arrels de l'espanyolisme lingüístic són les mateixes que l'anglicisme imperialista. El castellà i l'anglès són llengües superiors al català i al basc.

Per descomptat, hi ha una intenció política d'introduir l'anglès, l'anglès no és discutible.