Fam
Gestionar la fam serà en el futur el negoci més productiu. El que fabrica automòbils i paranys s'enriquirà, però com deia Cristina, la nostra vella tia: “Tots els ocells amb bec”. Vull dir que tots hem de menjar.
A partir d'ara, el principal arma perquè el món es perdi serà la fam. Que volem estrènyer un poble? Li donarem una mica de fam. Que volem derrocar a un poble? Presa la sobredosi de fam.
Avui dia, qui té diners i vol fer una inversió de llarga durada mira als aliments.
Les plantes s'estan apoderant d'elles. Es patenten els aliments que han de menjar nosaltres i els animals que menjarem. És a dir, hi ha empreses o gent que es queda amb uns éssers vius. Després diuen que la riquesa genètica d'aquests éssers és seva, i com en éssers similars també existeixen aquests gens, amb el temps tot serà seu. Durant milers d'anys s'ha posat en marxa el camí per a passar a mans privades les varietats millorades i seleccionades (patata, mongeta, pebrot...). Imaginem-ho: Mongeta de Tolosa o Raïm Ull de llebre de La Rioja o Poma Txalaka o... en mans d'alguns propietaris. Qui vulgui aprofitar-la, ha de pagar. I, encara que tinguin diners, podran negar-ho.
S'estan apropiant de terres. A Àfrica i Amèrica del Sud s'estan comprant enormes parcel·les de terra. Ja veiem actituds sobre l'escuma que porta la propietat de la terra: menysprear les cultures que viuen en ella, matar el que ells treballen, posar a fer el que volen entrar en el mercat mundial (avui cafè, demà soia, passada llimona...) i ponderar els nous models d'esclavitud.
S'estan absorbint les matèries primeres. Per exemple, zones de fertilitzants que es necessiten en l'agricultura: El fòsfor i el magnesi són relativament escassos en la terra i les seves pedreres s'estan privatitzant.
Indústria farmacèutica, indústria química, indústria de la banca... i agricultura industrial. D'aquí la democràcia de la fam. Atenció!
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
