Karrantza compta amb 138 quilòmetres quadrats, el municipi més extens de Bizkaia, encara que només viuen en ell unes 2.800 persones, un parell de desenes de llogarets repartits aquí i allà. El sector primari continua vigent. Els caps de bestiar es poden trobar fàcilment en les prades de Karrantza, i els purins derivats de la seva explotació, els residus d'origen orgànic, provoquen nombrosos problemes ambientals. El Govern Basc va posar en marxa fa més d'una dècada una iniciativa per a solucionar aquest problema.

A conseqüència d'aquesta iniciativa, Karrantzako Minda S.L. Creació de l'empresa en 2005. La seva missió era la construcció d'una planta de tractament de purins i la seva posterior gestió. Entre 2006 i 2009 es van sol·licitar subvencions públiques per al finançament d'obres de construcció en diverses administracions (Diputació Foral de Bizkaia, Govern Basc, Govern d'Espanya) i es van rebre prop de deu milions d'euros. Avui dia no hi ha rastre d'aquests diners, i les obres de construcció de la planta es van paralitzar gairebé tan aviat com es van iniciar, a la tardor de 2010, per falta de diners. Per a l'inici de les obres, abril de 2010, les subvencions ja estaven cobrades. On va ser els diners?

Presumptes delictes

Al novembre de 2012 es va produir un canvi en el govern municipal de Karrantza: El grup Karrantza Zabala, ara en l'alcaldia, i Bildu van aprovar la moció de censura contra l'alcalde del PNB. A l'octubre de l'any passat, el nou equip de govern va presentar una querella contra els responsables de la gestió de la planta de tractament de purins, entre ells un càrrec públic, com veurem de seguida. Ja són dos els jutjats que han pres nota de les conclusions de la querella i que han apreciat indicis evidents de delicte.

Una de les tesis de la querella és Minda S.L. de Karrantza. que l'empresa, que aparentment s'havia creat per a la construcció de la planta, no era més que una pantalla. Qui prenia decisions i, en definitiva, va tenir protagonisme en tot el procés Ade Biotec S.L. era... Ade Biotec va proporcionar les dades dels informes inicials, Ade Biotec es va encarregar de seleccionar les empreses que anaven a construir la planta i, en última instància, Ade Biotec va assumir la gestió de la planta durant els primers vint anys. Per a què, llavors, Minda S.L. de Karrantza. "Crear?", es llegeix en la querella.

Quant a la concessió de vint anys per a la gestió de la planta, convé afegir que Ade Bioetec tenia assegurats els beneficis en qualsevol cas: Si els agricultors de Karrantza no portessin suficients purins, el Govern Basc garantiria uns ingressos mínims a l'empresa. Això no va ocórrer, per descomptat, perquè la planta no es va construir i difícilment es construirà.

Factures falses per a justificar les subvencions

El passat 24 de febrer, en la reunió de la Comissió de Medi Ambient i Agricultura de les Juntes Generals de Bizkaia, la juntera de Bildu Irune Soto va explicar que el projecte de tractament dels purins va ser utilitzat des del principi per diverses empreses pròximes al PNB per a fer-se amb diners públics. Especialment, Ade Biotec. Una part important dels diners que rebia de les administracions es dedicava a fer front als pagaments a aquesta empresa, a pesar que no hi havia res a pagar.

El Govern central va rebre quatre milions d'euros del Govern de Karrantza, altres punts del Govern Basc, i dos milions d'euros de la Diputació Foral de Bizkaia. En total, deu milions. En la referida querella s'assenyala que es van facilitar dades falses per a la sol·licitud d'aquestes subvencions i es van emetre factures falses com a justificació de les subvencions rebudes. Entre altres, es van justificar diverses despeses suposadament incorreguts en les obres de construcció mitjançant la documentació remesa per Karrantzako Minda, quan era evident que les obres no estaven iniciades. De pas, la querella subratlla que l'administració pública ha actuat amb una falta de control evident en aquest assumpte.

MARTIN Ascacibar

La llista de noms de les persones denunciades en la querella, tant físiques com associatives, és llarga, però hi ha un nom per sobre dels altres: Martin Ascacibarrena. Sembla mentida, però Ascacibar ha jugat a banda i banda del camp un partit de subvencions, tant per als donants com per als receptors d'aquesta.

En 2005, Ascacibar era directora de Recerca Agrària del Govern Basc. D'aquest càrrec, es va encarregar de sol·licitar un informe sobre els models de plantes de tractament de purins. En 2008, quan Minda S.L. de Karrantza va sol·licitar subvenció al Govern Basc, es va constituir una Comissió de Seguiment d'aquesta subvenció, a la qual es va designar com a membre d'Ascacibar, en la qual només hi havia dues persones. El cas és que des de desembre de l'any anterior també era conseller d'Ade Biotec. Per tant, havia de saber que les sol·licituds de subvenció no tenien fons, perquè la suposada activitat que havia de finançar, en realitat, no s'estava donant.

Ascacibar, que va estar en el Govern Basc fins a 2009, va participar en la concessió d'una subvenció a la Minda de Karrantza. Cinc mesos després d'abandonar el càrrec públic va entrar a formar part de la Minda de Karrantza, en qualitat de conseller. La querella li imputa diversos delictes, entre ells l'ús indegut de diners públics, per la qual cosa considera delicte lleu.

Els jutges van assentir...

Karrantza Haraneko va presentar la querella el mes d'octubre passat, en dos jutjats, un a Bilbao i un altre en Balmaseda. Els dos jutges –el de Balmaseda, fa un parell de setmanes– han respost de manera similar: hi ha indicis evidents de delicte, però no admeten la querella. En tots dos casos l'argument és el mateix: no els correspon jutjar els fets denunciats. 4t Bilbao En l'acte dictat pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Vitòria-Gasteiz s'indica que els presumptes delictes s'han comès en diferents llocs, però que per la seva jerarquia és més convenient enjudiciar tota la causa a Vitòria-Gasteiz que en Bizkaia. Entre elles, per descomptat, es troben les subvencions que concedeix el Govern Basc.

Mentre s'aclareix el rumb de la via judicial, l'escàndol s'ha produït últimament en l'àmbit polític. En la compareixença en les Juntes Generals de Bizkaia, a la qual abans ens hem referit, Irune Soto de Bildu va acusar la diputada de Medi Ambient, Irene Pardo, de falta de control i d'actitud càlida cap als autors del frau. En concret, Bildu retreu a la Diputació que hagi sol·licitat la devolució de les ajudes molt tard, un any i mig després que es paralitzessin les obres de la planta. Un dirigent de Bildu ha manifestat a aquesta revista la seva sospita que l'empresa Minda de Karrantza volgués donar-li temps per a entrar en el concurs de creditors.

Irene Pardo va respondre que la Diputació ha actuat correctament en aquest assumpte i que ha fet totes les peticions en els terminis legals. El diputat va dir que una vegada resolt el concurs de deutors, la Diputació decidirà quins seran els pròxims passos a donar. Mancant més concreció, PNB, PSE i PP van aprovar una proposta dels primers, sol·licitant la devolució de les subvencions concedides i l'exigència de responsabilitats a qui correspongui. Bildu es va abstenir.

Tot estava, doncs, a la disposició dels jutges.