Heziberri 2020 va néixer amb l'objectiu de fer front a la LOMCE, impulsada pel Departament d'Educació del Govern Basc. Des del Departament d'Educació se'ns ha comunicat que davant la llei espanyola, s'ha desenvolupat un projecte educatiu propi i que ha comptat amb la col·laboració i el consens dels agents del sector. En lloc de participar en el procés, alguns sindicats i agents s'han queixat que han debatut sobre el presentat pel Govern Basc –els estudiants han criticat que no hi hagi representants dels estudiants– i han denunciat que Heziberri assumeix moltes línies de la LOMCE. El model de gestió, l'autonomia i el finançament dels centres educatius, el marc pedagògic i els continguts curriculars que es treballaran ja han estat definits en Heziberri i han fet un segon pas: tot el recollit en els decrets. Per tant, tot està preparat perquè a partir de l'any pròxim s'apliquin aquests decrets a les escoles. A continuació s'inicia el tercer pas: Llei de l'Escola Basca que es desenvoluparà en el si d'Heziberri i que ja ha aixecat espurnes. Però anem pas a pas.

Gestió i autonomia dels centres

La LOMCE concentra el poder de gestió en el director, relegant la capacitat d'influència de la comunitat educativa i del Consell Escolar a nivell de consulta. El Govern Basc ha signat un conveni amb el Govern central perquè el Consell Escolar mantingui les competències que té actualment en la CAB, i així ho ha recollit Heziberri.

Heziberri també reconeix autonomia als centres educatius, però per a això, l'escola haurà de presentar el seu projecte, i l'administració serà l'encarregada d'avaluar-ho i autoritzar-ho, utilitzant els indicadors de rendiment. “Valoraríem l'autonomia com a positiva si aquestes competències de gestió (de personal, financera, de recursos…) s'entenguessin de manera conjunta i no com a retribució de projectes concrets, ja que per a uns pocs centres existeix el risc de crear centres educatius amb diferents velocitats”, creï Iñigo Salaberria, membre de Sarean, associació que reuneix els directors d'Educació Infantil i Primària de l'escola pública. “En comptes de dotar de més recursos als qui tenen més dificultats i necessitats per a arribar a un mateix objectiu, repartir els recursos i el finançament en funció del projecte del centre i dels objectius aconseguits pel mateix no és donar autonomia, és fer trampa”, afirma Ana Pérez, del sindicat STEILAS.

Heziberri ha criticat que en l'educació el servei públic l'ofereixen tant els centres públics com els concertats, ja que considera que la prioritat del sistema educatiu ha de ser reconeguda a l'escola pública. “Els decrets no plantegen la corresponsabilitat de totes les xarxes i l'equidistribució zonal dels alumnes per a donar una resposta adequada als alumnes de diferents característiques, necessitats i orígens”. Per això, han denunciat que, tant referent a la llengua com referent a les necessitats, la diversitat i el nivell socioeconòmic, sovint els centres educatius públics es converteixen en guetos.

Part del currículum condicionada per la LOMCE

“La funció del currículum és contribuir a l'adquisició de les competències bàsiques per a la vida. I a més del desenvolupament integral de la persona, la vertebració del que ens uneix socialment i establir les bases de la convivència”, ens explica el dirigent d'Heziberri. Per a això, ens ha dit, han pres com a font principal el Currículum Basc i el Currículum per al País Basc, o millor dit, el Decret Curricular Oficial de la CAPV de 2007, que és la combinació de tots dos currículums (veure quadre en la pàgina següent). Li han incorporat competències o competències bàsiques i transversals, com la capacitat d'enfrontar-se a problemes, comunicar-se, aprendre a aprendre i a pensar, la competència per a la convivència o l'esperit d'iniciativa i acció, que STEILAS considera que no està relacionat amb la filosofia de l'educació, sinó amb la visió del món empresarial i del mercat. En les assignatures, les matemàtiques i les llengües (basca, castellà, llengua estrangera) són les que més hores assumeixen, i són les que tenen prioritat per a superar el curs.

Preguntats per la mesura en què la LOMCE ha condicionat el currículum, els autors assenyalen que el fons no està condicionat per: “El model educatiu, quin tipus d'alumnes volem educar, no és ni des de lluny el de la LOMCE, sinó el nostre. I aquesta és la clau. Hem definit quin tipus de casa volem construir, entre elles (són els nostres professors) i amb quin material: volen condicionar aquesta última, però nosaltres d'alguna manera l'hem evitat”. I és cert que en algun punt Heziberri ha fet front a la llei espanyola: Segons la LOMCE, per exemple, els joves han de decidir entre la universitat i la Formació Professional als 14 anys, i a partir d'aquí els estudiants seguiran vies diferents, però en la CAB seguiran el mateix currículum (en total s'impartiran més assignatures que a Espanya) per a retardar la decisió fins als 16 anys.

En canvi, Heziberri ha interioritzat algunes de les exigències de la LOMCE i així ho han subratllat en la Xarxa Ikasle Abertzaleak, EHIGE, BIHE, LAB, ELA i STEILAS, entre altres. “En molts punts es fa referència a la ‘llei vigent’, indicant que caldrà complir els indicadors d'assoliment marcats per aquesta llei, i la llei vigent és la LOMCE, per tant…”, ha recordat Ana Pérez.

Heziberri ha reconegut que les avaluacions externes o revàlides establertes per la LOMCE en 3r i 6è de Primària seran avaluacions diagnòstiques en la CAB, per la qual cosa no haurien de tenir efectes acadèmics en un principi, però la preocupació dels directors de Primària és la principal: “Esperem que l'activitat dels centres vagi adaptant-se a aquests exàmens –assenyala Iñigo Salaberria-, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nivell d'assoliment, la qual cosa perjudicaria l'evolució metodològica pedagògica dels mateixos al llarg dels anys”. Encara que es tracti d'una avaluació diagnòstica, si el propi professorat preveu que aquestes proves condicionin el procés d'aprenentatge en Educació Primària, imagini l'efecte de l'avaluació externa que l'alumnat haurà de superar per a poder accedir al Batxillerat al final de l'Educació Secundària Obligatòria. De fet, Heziberri té l'obligació de superar un macro-examen que mesuri determinats criteris i continguts, i que es prepari des de l'exterior, encara que s'eludeixi la paraula “revàlida” a la qual es refereix la LOMCE. L'ensenyament d'aquests continguts per a la categorització de les avaluacions obligatòries permetrà treballar altres aspectes? Recordem que la selectivitat, per exemple, no deixa temps per a res en el Batxillerat. A més, segons STEILAS, obligar els alumnes a valorar constantment l'après en les proves externes i a competir amb la resta no és el sistema d'avaluació més adequat.

També serà obligatòria l'oferta de religió catòlica, segons Heziberri –i la LOMCE–. Qui no opti per l'elecció de la religió haurà de rebre la matèria de valors cívics i ètics, avaluant-se tots dos al nivell de la resta de les matèries.

El tractament de les llengües també ha provocat l'empipament d'alguns d'ells. Es mantindran en els centres els models A, B i D, encara que els agents insisteixen fa temps que els models A i B no euskaldunizan i que el sistema de models ha de ser superat. És més, Heziberri recull que el perfil de basc es faci en funció de l'entorn social del centre i molts agents no l'han vist amb bons ulls, ja que creu que pot tornar a crear centres de diferent velocitat i guetos, en lloc d'exigir el mateix objectiu a totes les persones del coneixement del basc i posar recursos en zones més necessitades per a això. “Veiem la falta de valentia per a fer passos decidits en el procés d'euskaldunización”, ha declarat Sarean, membre de l'associació.

També en les ikastoles, Heziberri?

Per iniciativa de les ikastoles, Udalbiltza i Sortzen Ikasbataz es va desenvolupar el Currículum Basc fa una dècada (veure més amunt). quadre de la pàgina ). El material didàctic Eki és un desenvolupament d'aquest currículum i les ikastoles es basen en aquest mateix objectiu. Ha estat provat en alguns nivells i ara s'està estenent a altres franges d'edat. “Sorgeixen dubtes, perquè l'ensenyament està vivint un gran canvi de paradigma basat en competències, però a poc a poc anem avançant”, afirma Koldo Tellitu, president de la Federació d'Ikastoles. Tellitu ha afegit que Heziberri també ha realitzat un desenvolupament curricular basat en les competències i que ha superat la visió academicista de la LOMCE: “L'execució d'Heziberri ha de fer-se en cada centre i obre una porta per a no aplicar la LOMCE; nosaltres creiem que podem aprofitar aquesta porta que hem obert, seguint amb Ekin i desenvolupant el Currículum Basc”. Ha reconegut, no obstant això, que Heziberri no té força suficient per a frenar la LOMCE, “i això és evident en Secundària, i especialment en l'àmbit de les avaluacions”. Al cap i a la fi, és clar que les revàlides condicionaran l'ensenyament, però les circumstàncies d'aquestes revàlides “són incògnites de moment”, diu Tellitu, perquè el Govern espanyol encara no ha fet cap proposta d'avaluació.

La consellera d'Educació, Cristina Uriarte, ha subratllat que els decrets desenvolupats en Heziberri (veure entrevista en la pàgina següent) es mantindran en el fons, a pesar que el pp perdi la majoria absoluta en les eleccions espanyoles i els partits de l'oposició –com ja s'ha dit en diverses ocasions– es neguin a la LOMCE o almenys a les avaluacions externes. En cas que la LOMCE se suspengui, no és un fons, però és d'esperar que es puguin modificar alguns continguts del currículum; no obstant això, l'apartat de gestió i autonomia dels centres preocupa a Ana Pérez, que ha volgut fer-ho amb rapidesa i que la seva intenció és blindar-los.

La Llei de l'Escola Basca, un repte espinós per als pròxims anys

El Govern Basc va promulgar en 1993 la Llei de l'Escola Pública Basca, per a la renovació de l'escola pública i la integració de les ikastoles. Moltes ikastoles, que aglutinaven al 40% dels alumnes de les ikastoles de la CAB, van decidir publificar el projecte. En l'actualitat, el 50% són centres públics en la CAPV i el 50% són “privats” –tots els privats són concertats, excepte dos o tres centres–. A Europa, només el 10% són centres privats, en mitjana.

Per a adaptar-se als nous temps i construir un sistema educatiu propi, tots i totes necessiten una llei d'educació. Aquest serà el següent pas d'Heziberri, a partir dels seus decrets. Els agents tenen clars els principals reptes als quals ha d'enfrontar-se la llei: regular l'autonomia dels centres educatius, afavorir l'estabilitat del professorat, estructurar un sistema multilingüe centrat en el basc, superant l'actual sistema de models, reflectir un currículum basat en competències i garantir la igualtat d'oportunitats i inclusivitat de l'alumnat.

El punt calent serà, sens dubte, un debat públic i concertat. “Veiem que en la Llei no hi ha intenció que l'escola pública sigui l'eix i així hauria de ser. Sembla que l'administració no creï a l'escola pública; en la CAPV tenim el percentatge mínim d'escoles públiques i és imprescindible que la societat decideixi si volem que l'escola pública en aquest país sigui l'eix del sistema educatiu o l'escola secundària –ha assenyalat el portaveu de l'associació de mares i pares EHIGE–. És fonamental la corresponsabilitat de les xarxes, perquè dins de la Llei els centres privats demanaran més finançament, però no es pot fer i concentrar totes les necessitats especials a l'escola pública”. “Sentim que l'administració fa més aposta per la ikastola que per l'escola pública”, ha afegit el portaveu de STEILAS.

Les ikastoles i l'Escola Cristiana estan pendents d'un reglament que els donarà estabilitat legal i que els donarà estabilitat. Definir què és el públic, aquí és on el president de la Federació d'Ikastoles veu la clau: “Només la meitat dels centres del sistema educatiu té llei i és important que existeixi una llei per a tot el sistema educatiu. El debat sobre quin sistema educatiu públic volem serà fonamental: nosaltres hem reivindicat una nova publicitat, no vinculada a la titularitat sinó al servei, i sobre aquesta base, un nou sistema de finançament. Es generarà un conflicte, perquè hi ha diferències evidents en els plantejaments i els models educatius haurem de fer un treball on cadascun té les seves línies vermelles i on podem acostar-nos entre tots. A veure si entre tots som capaços d'implantar el nostre sistema de publicitat, perquè el que tenim avui és una còpia del sistema públic espanyol i francès”.

Cristina Uriarte: "Tenim competència, i basta; una altra cosa és fins a quin punt el Govern espanyol incompleix les nostres competències" (Foto: Juan Mari Aburto (Blanco) .Dani Blanco)