Fa un parell d'anys, en aquestes mateixes pàgines, vaig escriure sobre la deixadesa dels polítics bascos en general respecte al basc. Considerava com un exemple paradigmàtic i molt greu el que havia succeït en la línia del llibre d'Arnaldo Otegi El temps de les llums. El director de Gara, Iñaki Soto, va explicar que “la precisió que té Arnaldo en castellà és evident que no està en basc”. I va semblar quedar molt tranquil.
Aquests dies hem tingut un altre exemple similar. Pel que sembla, Manu Lezertua ha de ser nomenat Ararteko. No sé si els mèrits i els currículums professionals que té aquest amic són adequats per a aquest lloc de treball, però sí que veig grans dubtes quant a la idoneïtat social i lingüística.
De fet, el mateix dia de la publicació, el parlamentari del PNB Iñigo Iturrate va dir que el tema de l'Ararteko Lezertua també és basc, però que no és clar el grau de fluïdesa que té, ja que ha estat molts anys fora. Darrere d'aquest comentari suposadament ingenu, al meu judici, queda en evidència un matís que no és el matís del preocupant i greu: la indiferència amb la nostra llengua dels bascos. Com és possible que el domini del basc per a ser Ararteko no sigui una condició imprescindible, en lloc de ser un “ere”? Com és possible que un basc consideri normal que hagi perdut fluïdesa en la seva llengua per diversos anys d'estada a l'estranger? En qualsevol cas, el fet que un dia hagi estat “euskaldun” no capacita a ningú per a exercir un càrrec públic al poble del basc, sinó la seva habilitat actual.
En l'àmbit no polític, desgraciadament, ocorre el mateix. Després de donar a conèixer els resultats del pla del Govern Basc per a impulsar l'ús del basc en les empreses, s'ha tornat a constatar que s'ha avançat poc. El pla es va aprovar en 2008, però el 78% de les empreses encara no el compleix. A la vista d'aquestes dades, i al marge de la falta de multes per incompliment de la llei (que també dona per al debat), em sembla molt greu constatar que encara els bascos no som capaços d'exigir els nostres drets lingüístics per la via de la pràctica, és a dir, en basca, i d'aquesta manera, traslladant a les empreses que si volen fer negoci han d'utilitzar el basc.
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
Languages Lan acaba d'organitzar a Bilbao el primer congrés internacional sobre gestió lingüística. En el congrés s'ha parlat molt de política lingüística, gestió i eines. I les emocions. I a partir de les emocions, com han saltat a la gestió de les llengües moltes... [+]
Pocs passen tota la vida en el mateix treball. El que era habitual en l'època dels nostres pares, avui dia és absolutament inusual. Pel que sembla, els joves de la generació millennial no passaran de cinc anys en el mateix lloc de treball i el termini es reduirà molt més... [+]
Al juny, en l'última reunió del comitè d'empresa Euskaragileak, vaig tenir coneixement que el Grup Elay va presentar en basc els comptes consolidats i l'informe de gestió corresponents a l'exercici 2022, juntament amb l'informe d'auditoria independent, en el Registre Mercantil de... [+]
En moltes ocasions és difícil trobar un servei o producte en basc. No tot es pot aconseguir en basc. Hem de buscar proveïdors que ens ofereixin productes i/o serveis en basc, tant en l'àmbit privat com professional.
La legislació de consumidors dels reglaments del País Basc... [+]