Hace cinc anys es van posar en marxa els Premis Mariasun Landa a Errenteria-Orereta amb l'objectiu de donar a conèixer a les dones que han aportat alguna cosa al poble. Es reparteixen entorn del 8 de març. I, a poc a poc, la cita amb el nom d'un dels escriptors més coneguts de la localitat s'està prenent com a referència. Un model interessant i imitatiu per a altres pobles, ja que cada any la història principal, l'oficial, la que escriuen els homes, aconsegueix portar al primer pla a les persones que han passat de puntetes.

Exercici de recuperació històrica? Sí, i més. Destacant la labor de les dones que tenen molt a dir, multiplicant les possibilitats de donar un reconeixement que es mereix al que fan les dones d'avui i de demà. Reescriure l'ocorregut és establir les bases per a escriure una nova història.

Enguany s'han presentat nou treballs de qualitat i el jurat ha atorgat dos premis i dos esments especials. Les històries de les dones majors han estat les protagonistes de l'edició de 2015, com la d'Agustina Otaola. Nascut en 1931, va començar a jugar a la raquetista professional als 15 anys, seguint els passos de diversos membres de la família –quatre oncles també treballaven en això–. Es va retirar dels frontons en 1967, amb 41 anys, convertint-se en un dels jugadors més importants de l'època. On s'havia amagat aquesta història que donaria fins i tot per a una bella novel·la? No, no és nou publicar en grans fotos l'esport que practiquen els homes, deixant les gestes de les dones entre les notícies més curtes.

Són històries dignes de ser contades. Els textos de format curt, de fins a 6.000 caràcters, han estat premiats al març, però entre els guanyadors d'enguany hi ha també matèria primera que pot permetre escriure treballs de major durada.