El documental Beltzean Mintzo està protagonitzat per membres de Garabide i de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació d'HUHEZI, que han vingut a Euskal Herria per a realitzar el títol d'expert en Estratègies per a la Revitalització Lingüística. En 45 minuts representen les següents comunitats lingüístiques: quítxua, nasa, nahuatl, kaqchiquel, aimara, maputxe i maia yukatek.

En la primera part del documental s'explica la situació en brut: “La transmissió s'ha tallat”, “Les llengües del país s'han convertit en símbol de la regressió”, “El quichua s'ha ficat en una pèrdua imminent”, “Els pares han deixat d'ensenyar el seu idioma als nens”, “Tenim por”…

A Amèrica del Sud i Centreamèrica, on predominen el castellà i el portuguès, es parlen centenars d'idiomes. El documental compta amb els set més grans i, entre tots, representen més de quinze milions de visions del món de la persona. Si la seva situació és tan greu, queda una pregunta trista per a fer-la: com estan els centenars d'idiomes i els milions de parlants?

La llengua és l'eix de la cultura

“Maiaz tot és més agradable”, “El ketxua és el nostre mode de vida”, “Tenim paraules que no es poden traduir en tots els idiomes, i traduïdes no tenen el mateix significat o la mateixa càrrega”.

Encara que no s'esmentin en el documental, les penes i humiliacions de tota mena que durant segles s'han dut a terme en nom del castellà han tingut la certesa que aquests pobles han tret a la llengua de l'eix principal de la seva cultura.

“El poble nasa ha basat la seva cultura en la defensa del territori en els últims anys i la llengua ha quedat en segon pla”, diu Viviana González. Tots mantenen ritus, calendaris propis, música i tradicions en general, però estan d'acord, la pròpia concepció del món l'ofereix l'idioma. “Moltes vegades ocorre que parlem de la nostra llengua en l'idioma del colonitzador”, diu Marisol Cabrera.

Identificar les línies de treball i actuar

Des del diagnòstic fosc, no obstant això, passen als camps de treball. Hi ha molt per fer: desenvolupar sistemes educatius, modernitzar les llengües, unificar l'alfabet, adaptar les llengües a les noves tecnologies, crear mitjans de comunicació d'iniciativa popular, reforçar actituds a favor del llenguatge en les institucions… “Posar mitjans per a viure el món en la nostra llengua”. Despertar consciències. Transmetre orgull.

“M'encantaria viure de maig. Des que em desperto, llegir un periòdic en la nostra llengua, veure la televisió, enviar al nen a l'escola que educarà en el seu idioma… i sobretot, que els maia parlants no sentin pena de si mateixos”.

Els integrants de Garabide van veure el documental al costat d'uns 60 voluntaris a Mèxic, i segons els autors de l'audiovisual, la projecció va ser molt emocionant. Molts no van poder reprimir les seves llàgrimes fins que el treball va acabar. Per a molts pobles, com per als bascos, l'opressió cultural soferta durant segles és una ferida profunda.

El poble del basc familiar

“Heu demostrat al món que és possible recuperar un idioma”, “Una bella inspiració”, “El basc és un referent molt important”, “Els bascos m'inspiren admiració. A més de ser valents, han tingut visió”. Germana, germana o germà major.

“Per a mi, per a aquest quítxua, conèixer el poble del basc ha estat com trobar-me amb la família”. En el documental es fa notar que han descobert un poble en el qual poden veure's reflectits a si mateixos. Es fa referència a una concepció del món similar a la dels bascos i dels pobles: “Cosmovisió”.

“Una llengua no es perd perquè els que no saben no aprenen, sinó perquè els que saben no parlen; aquesta afirmació m'ha tocat en el més íntim”; “Els bascos ens heu obert una bretxa. Per a nosaltres és un model de lluita dels últims 50 anys”; “Després d'estar a Euskal Herria, vaig enfortint el meu caràcter, amb la vostra ajuda farem el camí”.

La meitat de les 7.000 llengües que existeixen en el món, diuen alguns experts, desapareixerà en aquest segle. A tots ens afligeix la notícia i els científics estan registrant els últims indicis de les llengües en perill d'extinció. Encara que poques persones estan construint tècniques horitzontals de recuperació entre les llengües. Construint ponts entre les societats civils de les comunitats, empoderant als pobles desfavorits. Garabide es dedica a això.

Els protagonistes del documental asseguren que no es tracta de 18 persones, sinó de 18 pobles que no volen perdre el seu propi idioma. “Tornarem dins de 30-35 anys per a dir: ‘Mireu, els nostres nens estan aprenent el seu idioma, aquests són els fruits del que vosaltres ens vau ensenyar’. Consideren que treballar per la llengua és treballar per la justícia.

Es poden ignorar les cultures i idiomes que han desenvolupat els pobles indígenes durant milers d'anys? Això és cooperació? Jon Sarasua, director del documental, creu que els bascos, des de la humilitat, tenim la responsabilitat de compartir l'experiència acumulada.

I comença a donar resultats. Per citar dos, han tirat endavant l'avantprojecte de llei de les llengües de l'Equador, que han reconegut que ha estat l'experiència del País Basc. A Colòmbia fa dos anys es va crear la primera “ikastola” que funciona en nasa i que porta el nom de Luuçx Lesxkwe. Des de llavors, el nombre de nens que s'envien a la zona va en augment.

“El basc forma part d'un nus universal, i com a comunitat lingüística, podem fer una funció”, va dir Sarasua en acabar el documental. Es van presentar a Andoain i s'estan organitzant projeccions en més llocs: Eskoriatza, Oiartzun, Durango, Azkoitia, Otxandio…

A més de ser la nostra casa per a situar el basc en el món, des de Garabide afirmen que és una finestra oberta al paisatge d'altres llengües minoritzades. Sense cap orgull, una raó més per a empoderar-nos i continuar treballant en l'àmbit lingüístic.