Com veu el Parlament en comparació amb els anys 90?

Modificat. En el nostre temps, havíem de compaginar el treball de cadascun amb el del Parlament i ara els parlamentaris tenen més temps per a fer el seu treball. La d'abans tenia els seus avantatges, però la d'ara crec que és millor. A més, veig el Parlament més actiu, més socialment activat.

I l'ambient entre els parlamentaris?

En aquest sentit no he notat grans canvis. Les relacions entre els primers parlamentaris eren bastant normals, potser una mica més normals en aquests moments.

La vella dita en castellà diu que les segones vegades no són bones. Por?

I a més per a mi no és un retorn, perquè he estat aquí fins ara. La primera màquina era a l'habitació i ara en el lema, però en el mateix vaixell. Aquí està el projecte d'EH Bildu i això m'ha animat a fer aquest pas.

Et veus president del Govern de Navarra?

Sí, sens dubte. M'han triat per a això i estic preparant-me per a això.

Vostè és un històric d'HB a Navarra. Què li diries a un ciutadà que desconfia d'HB i de l'esquerra abertzale?

Demanarem el vot a totes les persones que siguin abertzales, abertzales o d'esquerres. Els direm que tenim una oportunitat històrica i que som la garantia més adequada per a derrocar el règim i donar un canvi polític i social real. Som persones que confiem, fem el que diem. Serem fidels a qui ens vota.

Què és Podem, el partit que pot llevar vots a EH Bildu o l'aliat polític per a un possible govern?

Ho considero un aliat. Coincidim en general amb el que fins ara es diu a Navarra i ho diem des de fa temps aquí: obertura del procés constituent, nova transició, lluita contra les elits, justícia social, unitat de la ciutadania que es parla per als ajuntaments… S'han aliat, perquè el canvi a Navarra serà plural.

Ha esmentat la unitat de la ciutadania. Veu possible que en aquestes candidatures que es conformaran en el sud de Navarra coincideixin amb Podem?

Coincidirem en molts llocs, però no com Podem o EH Bildu, sinó perquè la ciutadania es reuneix. En aquestes candidatures de ciutadans que es donen en FITERO, Cintruénigo, Herriberri… hem estat i continuarem sent nosaltres, i crec que també hi haurà gent que es dedica a Podem.

Seran més nombroses aquestes candidatures que en altres eleccions?

Crec que sí, fins ara hi ha gent que no ha participat en aquests casos i aquesta vegada s'animarà.

Vostè ha esmentat que, de cara a les idees, coincideixen en moltes coses. No tenen por a la influència de Podem?

No, el nostre projecte polític està dirigit a la societat navarresa, però com diu el nostre temps, nosaltres estem parlant de tota Euskal Herria. El subjecte del nostre procés constituent és Euskal Herria i el de Podem España.

Es diu que a Laura Pérez li ha votat molta gent de l'esquerra abertzale per Internet. És veritat?

No ho sé, però no ho crec. Nosaltres no hem fet cap moviment per a això, s'ha dit, però el neguem de dalt a baix. En les primàries per a assumir la direcció de l'Estat també va participar gent més.

Estan ocultant el vot de la dreta en cuinar les enquestes?

La ciutadania ho haurà de dir, però a nivell social hi ha una passió pel canvi i als partits ens correspon fer d'això un canvi polític. Hi ha moltes possibilitats de donar el canvi. Les enquestes han posat sobre la taula diverses fotos i crec que la del Navarrómetro ha estat la més desenfocada.

Un hipotètic nou Govern hauria d'estar format per diversos partits de l'oposició. Es parla de dues hipòtesis: una, EH Bildu està dins; dos, EH Bildu fa costat al Govern des del Parlament. A l'espera dels resultats, veu possible aquest segon?

En aquest moment no tenim en compte aquesta segona hipòtesi. UPN, PSN i PPN no necessiten aconseguir 26 escons per a aconseguir el canvi. Si això es dona, el canvi ha de ser plural i no excloent. Si el Govern es conforma, nosaltres no començarem a parlar del lehendakari, primer cal acordar el programa i després, en funció dels resultats, parlar dels representants de cadascun. Si ens ho donen els ciutadans, nosaltres estem disposats a assumir el lideratge.

Estan parlant d'aquesta possibilitat prèviament entre els partits polítics?

Fa any i mig els vam fer una oferta per a arribar a un acord entre Geroa Bai i Esquerra-Ezkerra. Crec que aquest esquema serviria si haguéssim de parlar d'acordar el programa. Tenim relacions directes amb ells i no estem parlant del govern, però sí del canvi. Podem ha fixat ara la seva representació oficial i tindrem l'oportunitat de parlar amb ells.

Seguim amb la imaginació. Hauria d'haver-hi una reforma de l'Amejoramiento Foral si estigués en el Govern?

La nostra prioritat seria fer front a l'emergència social. Posarem sobre la taula el dret a decidir de Navarra i, de cara a un termini, caldria consultar a la ciutadania, però aquesta no és la nostra prioritat.

L'Amejoramiento Foral actual mai ha estat votat. Si ara s'aconseguís això, què votaria EH Bildu?

Nosaltres en el seu moment ens neguem a la Millora Foral. Si cal parlar d'això, caldrà parlar de l'estatus polític de Navarra, i fer un debat que mai s'ha donat. Navarresa mai ha secundat específicament l'actual Millora Foral. Mentrestant, les competències de l'Amejoramiento Foral han d'aprofitar-se per a avançar en l'àmbit social i polític i, en definitiva, aconseguir un altre escenari polític.

Com s'uniria la Via Basca a l'acció del Govern en aquest hipotètic govern?

El camí navarrès està per davant de la Via Basca i aquí es planteja que hem de partir de les competències que tenim. En aquestes competències hi ha potencialitats que fins ara no s'han utilitzat i en el seu exercici s'hauria d'elaborar una llei bàsica sobre l'estatus jurídic de Navarra per a, entre altres coses, establir les relacions polític-institucionals que es volen mantenir amb la resta dels territoris bascos, sempre tenint en compte que Navarra és subjecte polític. Llavors es parlaria de si es vol fusionar amb el procés similar que s'ha dut a terme en la CAB.

La Disposició Transitòria Quarta, actualment en vigor, ofereix la possibilitat de fer-ho.

No, aquí es parla de la integració de Navarra en la CAB i no és això el que compte. Nosaltres volem un model de fusió, una unió de comunitats amb dues realitats polítiques i institucionals i una nova realitat política i institucional.

És a dir, no es pot utilitzar aquesta eina.

UPN ha reivindicat històricament que Navarra serà la que volen els navarresos, però també vol esborrar aquest buit, llevant la paraula als navarresos. Hauríem de pensar què fer si en un moment donat tingués potencial per als nostres objectius, però aquest no és el nostre camí.

En la Via Basca es diu que la CAB, Navarra i Iparralde han de fer el seu camí cap a una Euskal Herria unida i independent. Si en un moment donat en la CAB hi hagués voluntat, estaria bé que es declarés la independència?

Aquest no és el nostre camí. En Euskal Bidea es proposa primer fer una de les dues realitats del Sud, i llavors sí, plantejar un exercici democràtic a l'Estat espanyol. Es preveu la no realització d'aquesta mena d'exercicis durant el temps.

En un article escrit per José Mari Esparza acaba de fer una crítica molt forta al nacionalisme, també a l'esquerra abertzale, per la seva actuació i el seu comportament en el sud de Navarra.

Sí, ho ha fet amb les seves esmolades formes, i hi ha dues realitats diferents a Navarra, per sota i per sobre de la línia Estella-Tafalla-Sangüesa. És cert que les realitats de Tafalla i Caparroso són molt diferents, però si hi ha canvis caldrà ser per part de la ciutadania local i no per fora. Jo no estic d'acord amb la política dels paracaigudistes.

Esparza ha subratllat que enfront d'aquestes realitats diferents, l'esquerra abertzale ha utilitzat polítiques homogeneïtzadores. Creu vostè que és veritat?

En un cert sentit potser. Les forces que estem en EH Bildu estem reflexionant sobre això i es plantejaran moltes coses. La influència del règim també és present durant molts anys i crec que si es produís un canvi a Navarra, la imatge que hi ha en el sud de Navarra sobre el nacionalisme basc i el basc canviaria bastant.

Han estat necessaris 28 anys per als canvis que s'han produït recentment en la Llei del Basc. El canvi és petit o gran?

Per a uns és petit i per a uns altres és gran. És un pas molt important, però com fa 28 anys ara, nosaltres creiem que el canvi real és acabar amb la zonificació. No obstant això, crec que hem de fer autocrítica sobre l'actuació de 1995, ja que llavors rebutgem la proposta de canvi similar que s'ha fet ara.

Autocrítica en quin sentit?

Llavors, per a reconèixer que ho vam fer malament.