Són els antics esclaus, les grans masses calcigades en la servitud durant almenys dos segles, la base social del Gihadisme a Àfrica”. Aquest és un dels títols que el setmanari francès Li 1 porta en el número 43 sobre “Afrique, els visages du Dhijad” (Àfrica, cares de la Yihada).

És un curiós setmanari Li 1: en el quiosc trobaràs DIN-A4 o newsmagazine amb un format típic, però hauràs d'obrir-lo com un llençol per a llegir les seves 16 pàgines fins a completar un paper de 65x90 cm. El Manomanista té en el seu haver al qual va ser primer director de Le Monde , Eric Fottorino. Per tant, imaginatiu però ben pegat a l'establishment francès. Inclou articles d'escriptors i experts d'alt nivell.

Des de la seva revolta en 2009, Boko Haram s'ha convertit en el malson africà: Ha matat a més de 5.000 persones, moltíssimes de la manera més terrible, ha segrestat a més de 500 homes, dones i nens, entre ells noies venudes en l'esclavitud... Més d'un milió i mig de persones han fugit de les lluites. La guerra religiosa més salvatge es dona avui a les regions subsaharianes, si es pot dir així. Es pot dir?

“L’ADN de Boko Haram” ha estat escrita per l'investigador Marc-Antoine Perouse de Montclos, que ha publicat un llibre sobre les connexions entre l'ajuda humanitària i la política.Diu, sense negar el suport rebut d'Al-Qaeda o Daech-Isis, que les arrels de Boko Haram han de trobar-se en el lloc, que té una base social real.

A la mateixa Nigèria, el grup comptava fa dos anys amb entre 500 i 1.000 combatents, segons els organitzadors. Però el Govern, després de decretar l'estat d'emergència, va augmentar la seva plantilla fins als 4.000 homes i avui s'estima que rondarà els 8.000-10.000. “En altres paraules, com més fort és la repressió contra Boko Haram, més s'ha reforçat. Això hauria de posar en dubte l'eficàcia de les solucions militars”.

El grup ha intervingut en els enfrontaments a la regió i ha captat la fidelitat de molts musulmans repartint terres, terres cedides per cristians i animistes que fugien de les matances perpetrades amb l'excusa de la Yihada. “En nom de Xaria, la gent de la zona de Boko Haram ha dut a terme una reforma agrària religiosa. Així han resolt tots els anys els debats que hi havia entorn de l'ús de les terres”.

El Setmanari ha entrevistat a Jean-François Bayart, director del Centre d’Etudes et Recherches Internationales (CERI). El CERI és un dels referents de l'Estat francès en matèria de política exterior, immigració, violència política i seguretat ciutadana. Bayarte ha publicat entre altres llibres “L’Islam Republicain”. En l'entrevista ha admès que França ha estat a favor de la intervenció militar a Mali perquè no quedi cap dubte que no ho farà. Tot el que segueix és un compendi de paraules pronunciades per Bayart.

Consuelo en el gihad

“A la regió subsahariana –diu Bayart- la nació es basa en una gran mentida històrica: que l'esclavisme era cosa de blancs. No es pot negar que els blancs siguin culpables, però no han estat els únics i sempre han col·laborat com joint-venture amb uns negres”. I a principis del segle XIX, quan es va extingir el tràfic d'esclaus per l'Atlàntic, es va estendre l'esclavisme dins d'Àfrica.

Alguns dels líders que van protagonitzar la Yihada en el segle XIX eren esclavistes, com Samori Ture, fundador del regne de Mandinga. I altres musulmans, com la gent murida, que s'organitzava en confraries i tot, es van llançar contra els guerrers gihadistes esclavistes. A través de dures guerres alguns van aconseguir la llibertat i la instal·lació com a pagesos, entorn dels cultius de cacauet, però la majoria dels altres van formar una àmplia massa de criats que s'ha prolongat fins avui.

“Avui a Àfrica Occidental tothom sap qui és el fill dels esclaus, pel nom, per la manera de riure, si els aristòcrates saben riure amb més estil. Hi ha clixés de classe nets, com diríem adaptant-nos a Pierre Bourdieu [sociòleg] tropicals”.

Els antics esclaus avui com a esclaus marginats han estat absorbits durant dos segles per l'aristocràcia negra, que està en vigor des del segle XIX. Durant aquests anys han estat aixafats per dirigents esclavistes que van dur a terme la Yihada en el segle passat. Però també aquests serfs, amb el temps, han trobat consol en el Gihad i el salafisme. L'Islam diu que tots els creients són iguals, des de Mauritània a Níger, com Malin en el nord de Nigèria, que ha respost a un problema no confessat de servitud. Aquest Islam té diferents versions en parajeos.

Hi ha un corrent pietista molt exigent en matèria religiosa però que no es barreja en política. L'Estrella és un moviment d'aquests salafistes des de 1970. Després hi ha combatents del Gihad que lluiten contra el sultà que no adora a Allah, Occident, i els seus representants petroliers a Nigèria. En tercer lloc, Bayart fa referència a un corrent mil·lenarista que treballa des de 1980.

La trajectòria del grup Boko Haram des de la seva fundació en 2002 fins a l'islamista kietista Izalaren, fins a l'islamisme mil·lenarista, està marcada, com molts altres experts, per la repressió. En 2009 les autoritats nigerianes van executar públicament a Ustaz Mohammed Yusuf, el primer cap de Boko Haram, que va ser detingut a Gaza. Això i, sobretot, les massacres populars en les quals l'Exèrcit del Govern buscava als guerrillers van donar pas a Boko Haram.

Boko Haram ataca les escoles dels blancs (en l'idioma haussa és una escola boko i en l'idioma haram està prohibit) com a escoles de corrupció. “El coneixement occidental ha portat aconsegueixo un estat postcolonial opressiu i tetina. Veure en quin l'Estat balafia els diners del petroli, aixafa als ciutadans en lloc d'ajudar-los. Un coneixement que no ha suposat més que pobresa. Amb Xaria reivindiquen un estat de dret just al contrari del que avui és de Nigèria”.

En les últimes dècades, en molts països d'Àfrica Occidental s'han perdut xarxes públiques senceres de serveis públics amb polítiques de liberalització. En el pla educatiu i sanitari, el buit l'han omplert les escoles i els hospitals islàmics, a vegades finançats per la nova elit wahhabita local.

Que els de Boko Haram són criminals? “És veritat que mata. Però és molt més fàcil dir bàrbars als assassins que acceptar que tenen una agenda social i política”, diu Jean-François Bayart.