L'11 de març es compliran quatre anys de l'explosió de la central nuclear de Fukushima, al Japó. Els investigadors coincideixen que es tracta de l'accident nuclear més contaminant de la història, però no es posen d'acord sobre les conseqüències que tindrà. L'avaluació de les conseqüències fins ara és difícil, ja que la radiació no ha deixat de fluir de moment, tant en l'aire com en l'aigua.

L'empresa TEPCO, encarregada de la gestió de Fukushima, va dir que trigaria més de 40 anys a desmuntar la central, la qual cosa demostra que la generació actual no serà capaç de fer front al problema. En aquestes línies hem esmentat alguna vegada que la central es convertirà en un espai d'assaig científic, amb totes les conseqüències negatives i bones que això comporta. La veritat és que no hi havia una altra sortida.

En aquest context se situa l'últim intent realitzat en la central. Se sap que les zones de tres reactors de Fukushima s'han desmantellat, però no la ubicació del combustible. Abans de realitzar qualsevol acció per a treure-ho cal saber on està i per a això volen buscar la pista de les partícules subatòmiques anomenades muoi.

Cada minut i cada metre quadrat, 10.000 muons travessen la Terra i només queden atrapats en trobar-se amb unes poques substàncies, com l'urani o el plutoni. S'han instal·lat detectors per a detectar la presència dels pujols que travessa el reactor i amb ells es pretén crear un mapa amb els possibles llocs en els quals pugui haver-hi fragments de combustible. Aquesta tecnologia s'ha utilitzat, per exemple, per a obtenir la imatge interior d'alguns volcans.

De moment només es realitzarà una prova. El Govern del Japó, per si de cas, ja ha advertit per endavant que el resultat del mesurament no serà perfecte. Les petites mostres de combustible no es detectaran, i el mateix succeirà amb les que es troben a major profunditat.