Hilario Blanco Reguero, de Barakaldo, va morir en un dels combats que va tenir lloc a principis de juny de 1937 en Lemoatxa. Els seus ossos i alguns objectes personals han estat retornats als seus familiars després de 78 anys de foscor, segons han informat fonts policials.

L'acte va tenir lloc a l'Ajuntament de Lemoa el passat 21 de febrer i en ell es va desplaçar la germana del milicià mort, Milagros: “Jo ja estava segur que no ho trobaríem mai”, va dir la dona de més de 90 anys.

El tècnic de joventut de l'Ajuntament de Lemoa, Mikel García, ha explicat a Argia que les restes van ser retirades el 25 d'octubre de 2014 en el marc de les labors de recuperació.

El membre d'Arazandi Alberto J. Sampedro, amb un detector de metalls, va descobrir en primer lloc la sivella del cinturó de l'Exèrcit Basc. En les excavacions posteriors es van descobrir els ossos d'una persona, així com altres objectes: una bossa de cuir, una màquina d'afaitar, una ploma d'escriure i una xapa numerada.

Després de contrastar les dades de la xapa amb els de l'Arxiu Històric d'Euskadi, es va saber que el mort era Hilario Blanco Reguero de Barakaldo, membre d'UGT i milicià del Batalló 28. Probablement va morir d'una magrana i va ser enterrat com van poder.

L'acte de lliurament dels ossos als familiars va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Lemoa Saioa Elejabarrieta, la directora de Víctimes i Drets Humans del Govern Basc Monika Hernando i el forense d'Aranzadi Pako Etxeberria. També representants del sindicat UGT i una infinitat de ciutadans.

No és la primera vegada que les restes d'un soldat republicà han aparegut en la localitat de Lemoatxa. Al gener de 2012 Aranzadi va trobar les pertinences d'un altre gudari, però en aquest cas no va poder revelar la seva identitat.

Memòria de Lemoa

Aquests descobriments no són casualitat. La institució pública i l'associació Lemoatx 1937 porten anys traient a la superfície les trinxeres del combat que es va produir en aquella muntanya en 1937 a través dels camps de treball. En l'operació s'han localitzat, entre altres, trinxeres de pedra, soles, bales i fragments de metralla. A més, han volgut donar un altre significat a l'ermita i a la creu franquista que es troben sobre el pujol.

A la fi de maig i principis de juny de 1937 va haver-hi una dura batalla en Lemoatxa, ja que aquest pujol era un lloc estratègic per a arribar al “Cinturó de Ferro” que envoltava Bilbao. Els feixistes van anar donant tornades pels contraatacs republicans. Va haver-hi centenars de morts en tots dos costats, molts d'ells sota la bomba de l'aviació nazi. Lemoatx 1937 recull en el documental Memòria de Lemoa els testimoniatges de les persones que van viure aquells successos d'aquell llavors.