Un gran repte per a a Serious Comedy, el fals documental del bilbaí Lander Cambrer. Nizar Rawi, director del Festival de Cinema de l'Iraq, està fart de no presentar cap comèdia al festival i es llança així a la primera comèdia iraquiana, en la qual espera canviar la seva imatge de país a nivell internacional. Però no tots veuran amb bons ulls el desig de riure en contextos durs. Cambrer parla de la importància, la influència i el poder de l'humor en situacions difícils, sense perdre l'oportunitat de denunciar davant el Suprem. Una comèdia crítica que li pertany, que és forta i convincent. Aquest és el segon resultat de la trilogia sobre l'activisme, realitzada abans per a Political Story, i que ara està preparant el tercer: A Revenge Story.

La pel·lícula que va comprar Aitor Arregi a Zarautz ha obtingut l'Oca d'Or en l'última edició del Festival de Cinema Basc de Lekeitio. Estan condemnats a ser febles i oprimits, o tenen dret a indignar-se, a protestar, a esclatar? L'oñatiarra ens porta una història i una reflexió molt ben gravades, acompanyada d'una bona interpretació de la protagonista, Nagore Aranburu. “Crec que tots o gairebé tots hem sentit alguna vegada que som invisibles i he volgut abordar aquesta sensació. Alguns se senten a gust en un conflicte continu, uns altres s'enfronten al contrari, es rendeixen i es tornen invisibles, arribant sovint a menyscabar la dignitat”. Arregi conta la història d'una dona que vol recuperar la seva dignitat.

El nou de Koldo Almandoz és preciós: L'últim vol d'Hubert Le Blon. Basada en la vida d'Hubert Le Blon, un dels pioners en el món de la moto, la mostra d'aviació realitzada a Sant Sebastià a partir de la mirada de la seva dona, d'una manera senzilla i subtil, combinant material d'arxiu i animació. “He volgut donar la veu a la meva dona, perquè és la parella més desconeguda de la història d'aquest peculiar duo. I em va semblar bonic mostrar l'últim vol per mitjà de l'animació, donar-li un toc somiador”, ens comenta Almandoz.

Don Miguel de Kote Camacho, narrat en breu, és un missatge directe i clar a l'ètica dels bancs i banquers. Té un traç original, que recorda a Sense City i a l'estil de còmic.

La pel·lícula d'Asier Altuna SOROA, per part seva, part d'un poema de Jorge Oteiza titulat Deixa cada mort un dit acusador al cel, amb una dosi de surrealisme. Els poderosos paisatges de les Bardenas atreuen l'atenció de l'espectador; les terres àrides, els cels tancats, les pluges violentes…

Els dos últims treballs són en castellà. D'una banda , l'obra d'Anòmal, Aitor Gutiérrez, la història de tres homes d'edat que espien al veí de davant amb l'ajuda dels prismàtics. La pel·lícula barreja humor i un punt de misteri, i encerta en diverses ocasions, però en alguns moments ens ha semblat irregular.

Sailor’s Greu és una obra col·lectiva, una obra d'animació que representen deu artistes de tot el món prenent la mar com a tema. Té com a punt de partida i meta la creativitat i l'experimentació, i té molt més que el cinema convencional d'art, creativitat i experimentació.