Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Ihesaldi baten berri duzunean, sinpatia sentitzen duzu protagonistarekiko"

  • Tunelak, izarak, mozorroak eta bafleak izenpean, hamar lagunen ihesaldiak edo ihes-saiakerak batu ditu liburu batean Josu Martinezek (Bilbo, 1986), Tene Mujika bekaren laguntzarekin. Hamaika behar zuten hasieran, baina hamaikagarren istorioko protagonistak zain duen auzia ebatzi arte bere ihesaldia ez argitaratzeko eskatu zion. Liburua memoriaren berreskurapenerako ekarpen txikia dela dio, “irri batekin irakurtzeko liburua.

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Hitzaurrean aipatzen duzu arreta deitu dizula beti ze literatura gutxi idatzi den Euskal Herrian gertatutako ihesaldien inguruan.

Hala uste dut, 50 urte hauetan indarkeria-gatazka delako hori hain bortitza izan da alde guztietatik, mila historia daudela literatura, zinema edo beste egiteko. Gehiena kontatu barik dago eta kartzelako ihesaldiak karamelua dira. Egongo da gauza bera gertatzen ez zaion bateren bat, baina ihesaldi baten berri duzunean, sinpatia sentitzen duzu protagonistarekiko, bihurrikeria bezala hartzen da. Ez da asko idatzi horri buruz, beharbada gatazka oso presente egon den bitartean gaia tabu izan delako. Baita ihesaldiena ere: oraindik preso ugari egonda, izango du bere arriskua.

Kontatu duzun azken istorioa 2009koa da, baina gehienak denboran urrunago daude. Iraganean geratu da kartzelatik ihes egiten saiatzea?

Datu objektiboa da orain preso gutxiagok egiten dutela ihes. Liburuan saiatu naiz gaur egunetik gertuago daudenak ere sartzen, baina errealitatea inposatzen zaizu: ihesaldi gehienak 1970 eta 1980ko hamarkadetan eman ziren. Arrazoi ezberdinengatik izango zen, baina orain ihesaldirik ematen ez bada, ez dut uste presoak saiatzen ez direlako denik. Segurtasun neurriak asko zorroztu dira. Gainera, orain ihes egiteko saiakera bat egongo balitz, askok bake prozesuaren aurkako ekintzatzat ikusiko lukete.

Beste tonu bat erabili duzu liburuan, umoretik idatzi dituzu.

Istorioek horrela eskatzen zidatelako egin dut, hauteman ditudan bezala idatzi ditut. Ez da umorezko liburua. Kontatzen dena oso serioa da, baina irribarre bat onartzen duten istorioak dira, beren gogortasunean.

Idazkera teknika ezberdinak erabili dituzu, batzuetan gertuago kazetaritza-kronikatik, fikziozko eleberritik besteetan.

Gauza horiek askotan idatzi ostean arrazionalizatzen dira. Istorioak hala eskatuta erabili dut modu bat edo beste. Batzuetan nire burua ere sartu dut kontakizunean, komikotasun puntu bat gehitzeko, niri zerbait gertatu zaidanean istorio horrekin.

Zinearekin duzun lotura ikusita, zergatik ez pelikula? Alegia, zergatik liburua?

Liburu hau pelikula eran egitea 30 bat aldiz gehiago kostatuko litzateke dirutan. Ihesaldi bat oso gauza zinematografikoa izan daiteke, baina istorio bat baino gehiago “laburki” kontatzeko formatu ona iruditzen zitzaidan liburuarena. Ez dut hainbeste begiratzen idatziz edo irudiz, garrantzitsuena istorioa kontatzea da. Fikziozko hamar pelikula eder egon daitezke liburuaren baitan, baina ez ditut nik egingo.

Protagonistei bizitakoa kontatzeko nahia antzeman diezu?

Hamar istorio hamar pertsonaia dira eta denetarik dago; zenbaitek xehetasun guztiekin dena kontatu nahi dizute, baina badago garrantzia kendu edo kontatu nahi ez duenik. Jende askoren deiak edo gutunak jaso ditut haien ihesaldia kontatzeko desioarekin, baita liburua argitaratu ostean ere.

Iñaki Pikabea Pitiri galdetu diozu liburuan: Zer esan nahi du preso batentzat ihes egiteak?

Ihesaldi saiakera egoera traumatiko batetik sortzen den zerbait da, haustura bat, ondo edo gaizki atera. Beti gelditzen da hor, baina norberak bere erara digeritzen du. Horrek ere ematen dio aniztasuna liburuari, bestela istorio guztiak berdinak lirateke.

Ihesaldi ezagunagoetan bestelako ikuspuntu bat lantzen saiatu zara?

Bai, esaterako, Segoviako ihesaren kasuan, ez duzu pelikula kontatu nahi. Denek dakiten istorioan, hainbeste ezagutzen ez den zerbait kontatzen saiatu naiz, ihesaldian parte hartu zuten katalanen istorioa kontatuta.

1985eko Martuteneko ihesa kontatzeko, aldiz, Sarrionandiak huts egin ostean jo zenuen Pitirengana.

Ez da dena sinetsi behar, gauza batzuk literatura izango dira agian. Gustatuko litzaidake Sarrionandiak inoiz kontatu ez duena lehen aldiz niri kontatzea, baina beste alde batetik, liburuan ere badiot, zintzoki uste dut berak bere autobiografian idatzi beharrekoa dela. Pertsonaiak duen garrantzia kontuan hartuta, pena litzateke hamar istorioko liburu batean, bost orri inguru baino ez eskaintzea horri. Berak idatzi dezala.  

Dena den, Sarrionandiak hitz-atzea idatzi du liburuan, Filosofia apur bat ihesaren inguruan. Ze ekarpen egiten dio?

Oso ondo borobiltzen du liburua. Preso egon eta ihes egitearen alderdi filosofikoagoa lantzen du, nik, tonu jostariarekin, alde batera utzi dudana. Hortaz preso egon den norbaitek idatz dezake ondo.  Sarrionandiak liburuaren eskuizkribua irakurri zuenean, agindu zuen hitzaurre bat egingo zuela, baldin eta liburuaren tonu umoretsuari eustea lortzen bazuen. Azkenean askoz testu sakonagoa idatzi zuen, orduan hitzaurrea baino epilogo gisa jarri genuen.

Kontatu dituzun hamar istorioen artean baduzu kuttunik?

Denak idazten dibertitu naiz eta plazera izan da protagonistei entzutea. Bat aukeratzekotan, ordea, IK-koena hartuko nuke. Antolakuntzari dagokionez, apartekoa iruditzen zait, baita pelikula eder baterako ere. Tiro bat bota gabe kartzelara sartu eta bi kide [Maddi Hegi eta Gabi Mouesca] nola atera zituzten espetxetik. Maddi Hegi hilabete gutxira zen kanpora irtetekoa, baina ihesaldian parte hartu nahi izan zuen. Bukaera tragikoa izan zuen, ordea; ihes egin eta gutxira, jendarmeria atxilotzera joan zenean, jendarme bat atzetik korrika zuela, errail batean lotuta geratu ziren eta trenak biak eraman zituen. Uda hasten den egunean gertatu zen, ekainaren 23an, eta poetikoena da Maddi Hegiren guda izena “Uda” zela. Guztiz ezezaguna da istorioa, gainera Maddik ahaztua izateko ezaugarri guztiak zituen: iparraldekoa, emakumea eta IK-koa.

 


ASTEKARIA
2015eko martxoaren 01
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Arkaitz Zarraga Azumendi
#2
#3
Ane Ablanedo Larrion
#4
Karmelo Landa
Azoka
T'interessa pel canal: Euskal literatura
Una definició del que estem construint
La Pomada és una banda de música i literatura composta per cinc dones. Han creat una actuació sobre el primer escenari, un esbós per a un diccionari d'amants, que barreja poesia i música. Les illes parteixen de la paraula. Hem estat testimonis d'una de les actuacions, en... [+]

L'Ajuntament diu que la biblioteca de Deba té "un espai limitat" per a prohibir als nens estar la majoria de les hores
Els nens menors de 6 anys no poden romandre a la biblioteca de Deba més d'una hora al dia. El govern municipal argumenta que "l'espai disponible a la biblioteca és limitat", però no aclareix per què les restriccions horàries que s'imposen per aquest espai limitat s'apliquen... [+]

Com crear un criminal (i per què no són criminals d'Aroztegi)
La setmana de la novel·la negra basca s'ha celebrat a Baztan del 20 al 26 d'aquest mes. Entre presentacions de llibres, tertúlies i altres actes, la taula rodona del matí del dissabte ha despertat una gran expectació. De fet, amb l'excusa de la novel·la negra, també s'ha... [+]

Recomanacions de Lanarte a les institucions públiques per a un sistema digne i ètic de beques i premis
Beques i premis d'institucions públiques. L'associació Lanartea ha fet públic un document titulat Una crítica constructiva. El resum ha estat difós per Berria, i una vegada obtingut l'informe, us deixem una sèrie de recomanacions que l'associació fa a les institucions... [+]

Mirin Amuriza Plaza
"Mentre identificàvem i denunciàvem als de fora amb tanta claredat, hem estat perdonantes amb els de casa"
Jon recorda en la seva novel·la Pleibak (Susa, 2024) l'any que va repetir DBH4. Els majors es van traslladar a l'institut de Durango, on es va quedar a l'aula de Polly, la seva veïna. La infància va ser recorreguda al llarg de la carretera que unia el caseriu de Jone amb el... [+]

Homenatge a Txillardegi en el tretzè aniversari de la seva mort
Aquest dimarts es compleixen tretze anys de la mort de Jose Luis Alvarez Enparantza Txillardegi, i amb motiu d'això, s'ha celebrat un acte multitudinari en la plaça Gaskonia de l'Antiga. Com cada any, familiars, amics i euskaltzales de Txillardegi s'han donat cita en... [+]

2025-01-09 | Leire Ibar
(H)ilbeltza, la setmana de la novel·la negra basca a Baztan
La setmana de la novel·la negra en basca se celebra per onzena vegada, del 20 al 26 de gener. Nombroses activitats tindran lloc en diferents localitats de la vall del Baztan. Es tracta de presentacions de llibres, taules rodones, xerrades i actes culturals, i la participació... [+]

2025-01-09 | Estitxu Eizagirre
Sumant una iniciativa, aquestes són les nou places de llibres i discos en basc per a enguany.
Qui vulgui conèixer les novetats de la cultura basca i comprar directament a autors i editorials, té al llarg de l'any diverses fires i iniciatives. Alguns tenen una tradició de molts anys i altres són més recents; molts d'ells són temàtics i altres generalitzats... [+]

Jon Tartas
'El camí per a matar Ontsa': el sacerdot neuròtic amagat amb la pistola

Joan Tartas (Sohüta, 1610 - data de mort desconeguda) no és un dels escriptors més famosos de la història de les nostres lletres i, no obstant això, descobrim coses bones en aquesta “peça mendre” el títol de la qual, admetem-ho des del principi, no és probablement el... [+]


Sukar Horiak lliura el divendres els premis del concurs literari sobre futurs habitables
Bilboko Zirika! El repartiment es realitzarà en la zona urbana, el divendres a les 19.00 hores. Els textos es difondran a través de fanzine i en les xarxes socials.

2024-12-05 | Leire Ibar
La Fira de Durango obre les seves portes amb la visita dels alumnes
El 5 de desembre se celebraran tallers, conferències i espectacles dirigits a l'alumnat i professorat. A través de les dinàmiques es podrà conèixer als creadors i contactar amb ells. L'aforament ja està complet per al matí de l'alumnat. ARGIA ha preparat una àmplia... [+]

"La literatura és un lloc per a la complexitat, no per a donar lliçons"
Uxue Alberdi acaba de publicar la seva setena obra per a adults, la tercera en el conte: Hetero (Susa, 2024). El llibre recull vuit narracions, i el punt de partida de totes elles ha estat un paisatge, un moment o una relació que li ha fet parar-se en la memòria i pensar... [+]

Eguneraketa berriak daude