El diputat general de Bizkaia, José Luis Bilbao, va comparar el Guggenheim de Bilbao amb un "ferrari" en la capital biscaïna. I un Ferrari va afegir que necessita gasolina per a córrer. Si penses que el combustible que gasta un espai artístic és la creativitat, no es referia a això. Parlava de diners, del finançament del vaixell titànic de Bilbao.

És el 3 de desembre de 2014, dia del flaix i de la corbata a Bilbao: representants de les institucions presents en l'òrgan de govern del museu –Bilbao, en representació de la Diputació, i Iñigo Urkullu, del Govern Basc– s'han mostrat somrients amb el director de la pinacoteca, Juan Ignacio Vidarte, i amb Richard Armstrong Solomon R. Amb el director de la Fundació Guggenheim. S'acaba de posar un autògraf a un acord important, el compromís de les institucions basques amb la central de Nova York s'ha renovat per vint anys.

Però el que s'ha signat no apareix en absolut. Tampoc les dades del finançament fins ara: quan els periodistes pregunten quant diners li han donat les institucions basques a Solomon R. Des de l'acord de gestió de 1994 amb la Fundació Guggenheim s'ha explicat que s'ha recuperat amb folgança, que la inversió ha estat reeixida, però sense un preu just.

Finalment, al febrer de 2015 s'ha conegut la lletra a lletra del conveni, una vegada que s'ha alliberat algun nus: El document ha estat copiat en paper pels grups, a petició del parlamentari del PSE-EE Vicente Reyes, a qui el Govern Basc va respondre que no, i per mediació de la mesa del parlament. Per què el retard? La consellera d'Educació, Política Lingüística i Cultura del Govern Basc, Cristina Uriarte, ha explicat el passat 6 de febrer que l'acord, segons ell, no estava ratificat a Nova York.

Quants euros són 2,4 milions de dòlars?

Malgrat els documents que els costa aparèixer, l'acord de gestió ha posat de manifest alguns números, tant els que s'han acordat com els que s'han lliurat a la Fundació de Nova York fins a 2014. En matèria econòmica Bilbao ha sortit perdent: les institucions basques han donat una mitjana de 1,7 milions d'euros anuals des de 1997 a la casa espiral de Nova York. Segons es desprèn del document obtingut per aquesta revista, a partir d'ara hauran de lliurar-li 2,4 milions de dòlars (2.109.982 euros, segons el bescanvi que tenen les dues monedes en redactar aquestes línies).

Per què s'ha signat l'acord en dòlars i no en euros? Una de les raons podria ser que els diners estatunidencs és més estable, segons ha explicat el catedràtic d'Economia Aplicada de la UPV Baleren Bakaikoa. “En els últims mesos l'euro s'està depreciant enormement en comparació amb el dòlar. I tenint en compte la situació europea, el dòlar dona més garantia”. Si en la batalla entre les dues monedes triomfa el Regne dels Estats Units, el preu de la gasolina que Ferraria beurà de les institucions basques es fixarà en funció de la divisa cada vegada més cara? És difícil preveure els possibles desajustaments de l'economia al llarg de 20 anys, però, de moment, així sembla ser.

No és l'únic clau que té l'apartat d'aportacions: en la clàusula 7 de l'acord, a més de fixar l'import i la divisa, també es preveu la “actualització” d'aquesta quantitat: Es farà en funció de l'índex CPI-O dels Estats Units, és a dir, la inflació dels Estats Units condicionarà la contribució de les institucions basques. Com més car és la vida als Estats Units, més diners del País Basc a Nova York.

Més que franquícia?

L'aposta es justifica amb la rendibilitat obtinguda fins al moment. Amb el que el museu ha aportat a nivell social i cultural, però sobretot, amb l'impacte econòmic que ha tingut. Aquest argument va ser utilitzat per Uriarte en la comissió de cultura del Parlament Basc, explicant els quatre pilars del nou acord de gestió: equilibri, estabilitat, aprofundir en la col·laboració entre Bilbao i Nova York i el respecte a les recomanacions parlamentàries.

Va reconèixer que el Guggenheim de Bilbao s'assembla a la "franquícia" de la casa matriu si es llegeix l'acord de 1994. “En aquell moment no hi havia garanties per als americans que les coses es farien amb excel·lència”, va explicar, però ara sí, s'ha aconseguit, i els signants han passat de “la dependència a la col·laboració”. Uriarte va explicar que en l'acord anterior s'havia escrit Solomon R. La Fundació Guggenheim gestionaria el museu bilbaí, mentre que la Fundació Guggenheim Bilbao ha anunciat que el museu bilbaí s'encarregarà de la seva gestió. I canvis de responsabilitat similars s'han produït en temes com el desenvolupament de continguts, el disseny de pressupostos, etc.

És possible que Bilbao es llevi l'aparença de franquícia, però si es té en compte el seu contingut, encara s'assembla a un client amb les mans lligades. Les institucions basques pagaran “totes les necessitats de capital i les despeses de funcionament i gestió” del museu, incloent-hi el manteniment de la residència i els sous dels treballadors. La Fundació de Nova York aporta principalment proposades de programació i marca: cada any presentarà un pla d'exposicions temporals a Bilbao perquè aquesta pugui triar entre l'oferta de menú. I una vegada triat i enviat el pressupost de Nova York, Bilbao pagarà.

L'acord no estableix el nombre d'exposicions que s'hauran de contractar la Fundació Guggenheim, que quedarà delimitat a un altre document que es revisarà enguany, la Declaració de la Programació Artística. No obstant això, una major autonomia en aquest àmbit sembla difícil, després que se signi que la política de funcionament a l'interior de l'edifici de Gehry dependrà "del nivell de qualitat i dels serveis que es puguin exigir a un museu vinculat a la marca Guggenheim". I és que, qui pot dir quin és el nivell que li correspon al nom Guggenheim, Solomon R. A part de la Fundació Guggenheim?

Bilbao-Nova York-Hèlsinki… Urdaibai?

També s'ha tancat l'assumpte dels nous museus de la xarxa Guggenheim que s'obriran en el futur a Europa. El tema va deixar uns titulars polèmics en 2011, quan la llavors consellera de Cultura del Govern Basc, Blanca Urgell, va demanar públicament "lleialtat" a la fundació novaiorquesa. La decisió d'obrir un nou Guggenheim a Hèlsinki va ser el que va provocar la controvèrsia. Es va gastar bastant negra en la pregunta de si una decisió d'aquest tipus posaria en perill l'exclusivitat europea del museu bilbaí. A més, Urgell va tenir coneixement d'aquest pla a través de la premsa, encara que posteriorment es va informar a través de la Presidència del Govern Basc.

En 2012 es va aclarir la postura de les institucions basques: Hèlsinki sí, però amb dues condicions. D'una banda, una major autonomia per a Bilbao, que es reflecteix en diversos punts del nou conveni; i per un altre, estrenar al País Basc les exposicions que arribaran a Europa. Segons l'acord per als pròxims vint anys, Solomon R. La Fundació Guggenheim haurà de consultar amb Bilbao abans de comprometre's a dirigir o gestionar qualsevol altre museu, excepte el de la capital finlandesa. Un altre punt hauria de fer el Guggenheim de Bilbao amb Nova York si volgués posar en marxa un nou museu. Amb una excepció aquí també.

Encara que no li han volgut donar un nom de lloc, l'acord deixa les portes obertes per a desenvolupar un projecte com el Guggenheim d'Urdaibai, com un “projecte d'expansió discontínua”. El nou museu es desenvoluparia en un “paisatge visualment representatiu”, “fora de Bilbao, encara que no lluny de la ciutat”. Per a qui necessiti més pistes: Es realitzaria “en una ubicació icònica, en un lloc amb personalitat pròpia” i, explicada en el llenguatge del catàleg publicitari, oferiria “una combinació perfecta d'art, naturalesa i paisatge en una experiència singular”.

Al juny de l'any passat es va convocar el concurs arquitectònic per a començar a construir el museu a Hèlsinki, el primer que la fundació novaiorquesa ha convocat en la seva història; i al juny d'enguany es coneixerà el projecte guanyador. La marxa d'Urdaibai no és tan clara. La mateixa Cristina Uriarte ho va reconèixer als pocs mesos del seu nomenament com a consellera: el pla està en standby, a l'espera de millorar la situació econòmica. En qualsevol cas, el Govern Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa han pactat el mes de desembre que aquesta carta pugui jugar-se en el futur.